Sol i calor. Som el tercer diumenge de juliol i és el que toca. El d'enguany no és una excepció a Castellar del Riu, al pla de Campllong, l'escenari de la diada del Pi de les Tres Branques, que aplega uns quants centenars de persones -potser quatre-centes a tot estirar- que reviuen l'esperit del poema de mossèn Cinto Verdaguer que va convertir aquest arbre en un símbol de la unitat dels Països Catalans.

El vell Pi és un emblema corsecat i apedaçat ara símbol també de la resistència berguedana que el reivindica amb orgull. Fa anys que malda per aconseguir que aquesta celebració revifi. L'actual format lúdico-festiu-tradicional permet anar tirant, mantenint viva la flama patriòtica catalana, però no ha aconseguit recuperar els temps d'esplendor dels anys 80, quan aplegava milers de persones i era un esdeveniment de primer nivell marcat amb vermell al calendari del catalanisme polític. Ja fa anys que va deixar de ser-ho, i també que cerca el seu lloc.

A la parada dels tiquets per menjar i beure hi treballa Adrià Solé, un dels artífexs d'aquest procés. És l'alcalde de Castellar del Riu, el petit municipi que ha aconseguit mantenir viva la trobada amb fe i una constància granítica. Fruit d'aquest treball és l'Associació del Pi de les Tres Branques, una nova entitat presentada enguany per impulsar l'aplec del Pi, dignificar-lo i protegir-lo i fer activitats de difusió del que significa al llarg de l'any. De moment s'han establert contactes amb la Federació Llull perquè de cara al 2020 s'impliqui en l'organització. Solé diu que s'han fet les primeres reunions i que ara caldrà concretar com es materialitza.

Com a pròleg dels parlaments, es va desplegar una estelada gegant de 9 per 20 metres, la mateixa que es va estrenar per Patum i que des d'aleshores s'ha portat a altres celebracions arreu del país (Tar-ragona, Reus, Sitges, Caldes de Montbui i Cervera). A redós del vell Pi, algunes parades de beure i menjar, marxandatge independentista i, com a novetat, inflables per a la canalla.

Enguany els oradors van ser Daniele Grau, de la Catalunya Nord; Toni Gisbert, secretari d'Acció Cultural del País Valencià; i Josep de Luis, president de l'Obra Cultural Balear. El comú denominador de les intervencions va ser el de persistir en la lluita per aconseguir la independència de Catalunya.

Josep de Luis també va llegir una missiva escrita a mà pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a qui va anar a veure a la presó de Lledoners aquest mateix dissabte. «El nostre empresonament no serà mai la visualització de cap derrota sinó un pas més cap a la victòria. Sense deixar-nos ningú pel camí i amb el record ben viu per tots aquells que treballen anònimament per la llibertat dels Països Catalans, us demano que no defalliu, que persevereu i que si el present és lluita, el futur serà nostre», va llegir De Luis. Cuixart, juntament amb Jordi Sànchez, va ser a Campllong el 2017, el mateix any que el van empresonar.