A Judit Pelfort Torramorell (Puig-reig, 14 de gener del 2010) li van diagnosticar una leucèmia el 16 de juliol del 2017. Actualment, rep quimioteràpia oral després de sotmetre's a un exhaustiu tractament a l'Hospital de Sant Joan de Déu per combatre aquesta malaltia, que ha suposat una sotragada per a ella i la seva mare, Anna Torramorell, el pare, Antoni Pelfort, i la germana petita, Ariadna, a més de la resta de la família, que en aquest temps ha fet pinya per tirar endavant.

«Ella estava normal. De cop es va començar a trobar cansada, va agafar un to de pell i de llavis blanquinós però va anar fent». Però s'anava emblanquint més. Llavors tenia 7 anys i mig. Van pensar que potser tenia anèmia. La van portar a Urgències a Manresa i li van fer analítiques. «Van veure que alguna cosa no anava bé». Els metges van detectar que tenia l'hemoglobina molt baixa. De Manresa la van traslladar en una ambulància a l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues i allà van fer-li proves dos dies. Fins que va arribar el diagnòstic: patia una leucèmia limfoblàstica aguda del tipus T. Anna Torramorell recorda que va ser un cop molt dur. «Passes de tenir una nena sana a una nena malalta i et venen totes les pors del món».

La psicòloga els va recomanar que diguessin la veritat a la Judit. Li explicaven les coses de forma entenedora. Es va haver de quedar ingressada un mes al centre mèdic. Les primeres sessions de quimioteràpia «no van tenir l'efecte desitjat» i davant de l'alt risc de recaiguda li van haver d'administrar una químio més forta que l'obligava a estar en una habitació aïllada a l'hospital, perquè estava molt baixa de defenses i així s'evitava que contragués cap malaltia.

A la Judit li van explicar que s'havia de tractar «perquè dins de la seva sang hi havia uns bitxus, recorda la seva mare. Un cop acabat aquest tractament, els metges els van dir que s'havien de quedar a viure a Barcelona perquè la Judit era una pacient d'alt risc i havia d'estar a prop de l'hospital. La Judit i la seva mare es van quedar a viure al pis de la Marta, la tieta de la nena. I el seu pare i la seva germana van romandre a Puig-reig i es veien els caps de setmana. A casa, tenia visites limitades perquè «estava a zero de defenses» i qualsevol cosa podia ser potencialment perillosa per a la seva salut. Ha estat rebent quimioteràpia amb el port-a-cath, un petit aparell mèdic instal·lat sota la pell que permet injectar la medicació. I també mensualment ha hagut de passar pel quiròfan perquè li administressin el mateix tractament directe a la medul·la per prevenir que la malaltia afectés aquesta part del seu cos. Per administrar-l'hi l'havien d'adormir.

La nena va poder cursar els estudis a l'escola Alfred Mata de Puig-reig, de manera que va poder mantenir una certa normalitat. «Crec que el 99% de la seva estabilitat ha estat poder seguir les classes i no perdre la rutina». I el suport de la família va ser vital. La Judit va poder tornar a classe presencialment el novembre del 2018. De mica en mica va recuperant la normalitat, tot i que encara no té l'alta. La medicació li ha deixat seqüeles. Té els ossos molt fràgils i li han hagut d'operar els dos malucs per mirar que se li regenerin els ossos del cap del fèmur.

La Judit és una nena vital, alegre, disposada al que faci falta. S'apunta a tot. Ella és una de les protagonistes del calendari solidari 2020 dels Bombers amb Causa amb l'Obra Social de Sant Joan de Déu, que arribarà a la dotzena edició. Serveix per recaptar diners per a la investigació de malalties infantils com la seva.