31 de juliol de 2019
31.07.2019

«Estic preocupada, m'agradaria molt que el Taller Coloma tirés endavant»

30.07.2019 | 23:28
Per l'esquerra, Anna Noguera, Eva Garcia i Dani Camps a la protesta d'ahir davant del Consell

Anna Noguera té 33 anys i en fa set que té feina a l'Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. Ahir –potser per primera vegada– subjectava una pancarta en la qual es podia llegir «És l'hora d'implicar-nos tots i totes. SOS». Amb energia i entusiasme, com la resta de persones que van concentrar-se davant de la seu del Consell Comarcal. «Estic una mica preocupada», explicava. «Fa set anys que soc aquí, els monitors ens ajuden molt i sort en tenim. M'agradaria molt que s'arreglés tot i el Taller Coloma tirés endavant». Explica que dimecres i divendres fa d'administrativa a l'escola d'educació especial de la Llar i la resta de dies està ocupada al centre especial de treball del Taller Coloma, on treballa a la bugaderia o a la secció de manipulats. És optimista i creu que se'n sortiran. «Hem de tirar endavant, tant les monitores com els caps i els companys volem que tot surti bé i que tinguem feina per molt temps. No em vull quedar a l'atur», exclama. Anna Noguera també té paraules d'agraïment per a la directora del seu centre especial de treball, Carme Valletbò. «És molt bona persona i té un gran cor».

Al costat d'Anna Noguera hi ha Dani Camps, de 43 anys, que treballa a la secció de bugaderia del Taller Coloma. Treballar-hi li proporciona feina «i un sou, bàsicament». S'ha mobilitzat «per reclamar el que ens toca», que el centre pugui continuar perquè «després de tants anys seria una llàstima». Al seu costat, la mare, Eva Garcia, artista que s'ha afegit al grup de confecció de les pancartes de la protesta. Explica que el seu fill Dani fa 35 anys que és usuari dels serveis de l'associació. I que se'n sortiran malgrat tot.

Entre els concentrats també hi ha professionals com Sílvia Sala, del Taller Coloma. «El que nosaltres esperem és que a nivell comarcal s'hi puguin implicar perquè sembla que la Generalitat no ho vol fer». Sala feia palès el seu desig que els ajuntaments del Berguedà els ajudin «perquè la nostra entitat continuï sent la que ha estat fins ara». No creu que els hi vagi la feina. «Nosaltres d'alguna manera o altra continuaríem treballant, si no som l'Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà vindria una empresa externa i ens absorbiria, perquè els serveis no poden deixar de donar-se, però evidentment no seria el mateix». I expressava el desig que «voldríem sortir-nos-en per nosaltres mateixos», explicava enmig del soroll de xiulets i dels plors del seu nadó.

A baix al carrer, crits i soroll. I quan s'acaba la reunió, unes companyes de Josep Lara, treballador en excedència del Taller Coloma, pugen a saludar «el president». Quan Josep Ginesta encara no ha sortit del Consell Comarcal, a les 8 tocades, la concentració ja gairebé és història. La majoria de convocats han marxat i hi queden molt poques persones. El carrer que ha estat ocupat pels manifestants s'obre al trànsit mentre un parell d'agents dels Mossos d'Esquadra vigilen l'escena des d'uns metres més enllà. Hi ha cares llargues i de cansament, serioses entre membres de la junta de l'associació. La fornera del forn que hi ha just davant del Consell despatxa la baguet (1 euro amb 15 cèntims) i demana a la cronista: «I això, quan sortirà a la tele?».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook