«No volem anar de sobrats per haver guanyat les eleccions amb 1.000 vots més que els segons»

Què suposa tornar a ocupar l'alcaldia després d'haver estat vuit mesos inhabilitada?

És tornar a fer la feina que ja feia. Estic contenta de poder treballar per enllestir els projectes que havíem iniciat i acabar d'estructurar bé l'Ajuntament i donar-li les eines per tirar endavant la transformació de la ciutat, dignificar la vida de les persones.

Abans de les eleccions no tenia gaire clar si es presentaria o no de nou com a alcaldable. Què la va fer decantar per liderar de nou la candidatura?

És cert que van ser quatre anys de desgast absolut, no ens enganyarem. No tenia ganes de tornar-m'hi a presentar. Però hi havia una qüestió de corresponsabilitat, i me'n vaig adonar quan vaig anar a la presó a veure Jordi Cuixart. Ens pertocava continuar i ser-hi, no defallir després de tot el que hem estat vivint en el dar-rer mandat. No tenia ganes de tornar-m'hi a presentar, em feia mandra i Jordi Cuixart em va dir que a ell també n'hi feia ser a la presó. Allò em va fer mal: algú m'estava dient el que havia de fer i vaig veure molt clar que no podia triar: quan hom és militant ho és sempre allà on sigui.

Quines són les primeres coses que ha fet en el retorn al consistori?

Hem fet la primera i la segona fases d'asfaltatge de carrers, s'ha redactat el projecte per refer la teulada del pavelló. Ha estat el mes de preparar el cartipàs, de fer-ne les negociacions, de parlar amb els companys dels altres grups municipals, d'entendre'ns, de veure quin tarannà tenim cadascú. Ha estat realment interessant perquè he vist que hi ha una voluntat molt clara de tirar endavant els projectes de ciutat. També s'estan fent procesos de selecció de personal per a la policia i la brigada.

El ple del cartipàs del 18 de juliol va anar com una seda, va semblar que hi havia molta entesa. Però després del ple, la CUP fa pública una nota de premsa on culpava els regidors de l'oposició d'haver endarrerit l'aprovació del cartipàs en voler cobrar per assistir als plens. L'oposició es va indignar i va demanar una rectificació.

Nosaltres això ho hem de comentar en assemblea. Crec que el que compta no és tant el que digui un comunicat d'un grup polític sinó el tarannà d'un òrgan deliberatiu i de caràcter decisori com és el ple. Allà la CUP va dir molt clar el que creia. És cert que si nosaltres fóssim a l'oposició el nostre codi ètic no ens permetria cobrar. També és cert que evidentment tots els grups municipals volien cobrar i són 9 davant de nosaltres, que som 8. D'altra banda, hi ha una responsabilitat a l'hora de treballar per l'Ajuntament. Hi ha una feina a fer i no és només de l'equip de govern, sinó també de la resta de membres de la corporació. Hi ha una responsabilitat que s'hauria de veure compensada.

Així què ha passat?

Dins l'assemblea de la CUP hi ha discrepàncies, la Venti [el seu sobrenom] no és la líder de la CUP, no mano a la CUP, no decideixo l'estretàgia de la CUP com a partit a Berga. En les últimes setmanes ha semblat que en l'àmbit de cartipàs i de comarca, Montse Venturós era la líder de la CUP, i no. Soc l'alcaldessa de Berga. Les negociacions pel que fa al Consell Comarcal les duia l'Ivan Sánchez, jo m'he quedat les del cartipàs. La consideració que ser a l'Ajuntament comporta una responsabilitat i s'ha d'assumir econòmicament és una qüestió que penso jo, però que la meva assemblea no comparteix.

És un problema això?

No. La discrepància no és un problema, al contrari, perquè d'aquí en neix l'aprenentatge, la crítica, l'autocrítica. Tot el que normalment s'acostuma a valorar en negatiu (si hi ha discussions internes a la CUP o amb l'oposició) sempre, sempre, és positiu perquè sempre aprenc molt.

I es disculparan amb l'0posició com els han demanat? L'equip de govern sí que el lidera vostè?

En parlarem amb l'equip de govern en la nostra reunió setmanal, hi vull tractar aquest assumpte.

El govern de la CUP ha triplicat les dedicacions exclusives, que passen d'1 a 3, hi haurà quatre dedicacions al 50% i una al 33%. En total, 5,3 dedicacions. Són suficients per atendre les necessitats d'un Ajuntament com el de Berga?

Crec que ara sí. En la legislatura anterior sí que vam tenir molta mancança, primer perquè érem 6 regidors, i no 8. D'una banda tenies mancança de personal important, de regidors amb dedicacions i no tenies l'estructura de la casa [Ajuntament] feta. Ara que més o menys la tenim, serà diferent. Que els dijous, que és el dia que ens reunim, estiguem tots els 8 regidors aquí permet que puguin participar en les reunions amb els caps d'àrea i això generarà que hi hagi una planificació més efectiva. Podrem marcar una acció de govern més clara i consensuada i amb més coneixement de com funciona la casa.

Aquest mandat tindrà més força perquè passen de 6 a 8 regidors. En què es traduirà això?

Més força vol dir més feina i això vol dir que hi haurà d'haver més resultat. M'agradaria fer servir una expressió que vaig fer servir el 2015, que era eufòria zero responsabilitat 1.000. I ara ha de ser exactament igual. No volem anar de sobrats per haver gua-nyat les eleccions amb 1.000 vots de diferència envers el segon partit. Hi ha d'haver responsabilitat i feina.

Quines seran les línies estratègiques del nou govern?

Un dels eixos fonamentals és potenciar el desenvolupament econòmic de la ciutat: polígon, comerç, ocupació. Hi ha la voluntat de remunicipalitzar el servei de subministrament d'aigua, hem creat la regidoria de Feminisme, LGTBI i Igualtat, crec que la regidora Roser Valverde farà una gran tasca. Hi ha una voluntat inequívoca de continuar desenvolupant projectes com el del primer sector amb el departament d'Agricultura. També volem tancar problemàtiques endèmiques de l'Ajuntament.

El contenciós judicial del Berga Park i Queralt?

Seria fantàstic poder tancar definitivament la qüestió d'Inberga Tur, tenir els contenciosos més en ordre, tot i que és cert que se n'estan guanyant i això és positiu remarcar-ho. Però hi ha un seguit de problemes endèmics, judicializats, que seria una gran fita que la ciutat es pogués treure aquestes lloses de sobre per caminar una mica lliures, més enllà del pla d'ajust, de les dues grans urbanitzacions[Pedregals i Tor-rent de Santa Eulàlia] on l'Ajuntament fa de promotor. Totes aquestes qüestions haurien de quedar netes així com el pagament dels crèdits ICO, que s'acabaran de liquidar el 2023. Un cop s'hagi fet aquest pagament tindrem 2,5 milions d'euros anuals lliures per a la ciutat.

Que es resolguin conflictes judicialitzats com els d'Inberga Tur depèn de la Justícia.

Cert. Quan vam rebre la primera sentència favorable a l'Ajuntament d'Inberga Tur vam estar molt contents. Però els concessionaris la van recórrer i han passat tres anys i no hi ha hagut cap altra resolució. Això és inviable, no disposem de Queralt ni dels espais municipals, i no podem fer una planificació efectiva de com aquesta ciutat ha de tirar endavant. Aquest equip de govern no s'avindrà a una negociació amb els qui han hipotecat l'Ajuntament de Berga.

I Sant Francesc?

Hem de fer una discussió sobre el que hem de posar a Sant Francesc. Aquest debat s'ha d'obrir a la participació ciutadana per veure què hi volem en aquest espai. I, a la vegada, intentar negociar i allargar aquesta concessió que el 2016 vam signar per un període 25 anys amb els franciscans. Això ens permetria que la Generalitat veiés amb més bons ulls posar-hi serveis com l'arxiu, per exemple. En aquest cas, el Govern té clar que per 25 anys no faria el canvi del servei de la seva ubicació actual.

Amb el suport de quins grups governaran?

Amb els que faci falta.

El PSC també?

És clar, forma part de la corporació municipal. Ho vaig dir al ple: per a mi una línia vermella no són unes sigles d'un partit, de cap manera. Una línia vermella són les voluntats que tens tu respecte de les polítiques que es desenvolupen respecte de la vida de les persones.

En el mandat passat l'oposició els va retreure manca d'informació i opacitat.

No veig que hi hagi hagut manca d'informació ni opacitat. Sí que penso que va faltar fiscalització. La seva feina no els la puc fer, l'han de fer ells, han de fiscalitzar l'acció de govern i fer oposició constructiva.

Què passa si hi torna haver eleccions i la Junta Electoral li ordena tornar a treure l'estelada del balcó?

El que el poble vulgui que passi. No tinc legitimació per saltar-me un acord de ple del 2012 a proposta d'una entitat.