Saldes confia en els astres, en la qualitat del seu excepcional cel nocturn, que gairebé no té contaminació lumínica, per posicionar el municipi com un destí de turisme astronòmic que obri noves oportunitats de negoci per a un municipi despoblat i desindustrialitzat d'ençà del tancament de la darrera mina de carbó de Catalunya -que explotava l'empresa Carbones Pedraforca-, l'any 2007. Paradoxes de la vida, si durant més d'un segle una de les principals riqueses del poble s'obtenia del lignit extret de les profunditats ignotes del seu subsòl, ara el consistori s'alia amb el cel per aconseguir ingressos gràcies als seus valors ecològics i ambientals a través de l'observació de les estrelles, les galàxies, els asteroides, els planetes i l'astrofotografia.

L'Ajuntament de Saldes ha invertit 120.000 euros de les ajudes obtingudes a través de les meses de concertació de la Diputació de Barcelona per crear el Centre Astronòmic Pedraforca. Des d'aquí es podrà gaudir de les excepcionals condicions que té el cel del municipi, que permet veure-hi coses que en altres llocs no es poden veure, o si més no, no tan bé com aquí. Avui, a 2/4 de 8 és previst que tingui lloc la sessió de portes obertes del centre astronòmic adreçada als veïns del poble. Demà, dilluns, a la mateixa hora, se'n farà la presentació formal amb la presència d'autoritats, ha explicat l'alcalde, Moisès Massana.

Pioners a Catalunya

Si fa no fa, aquesta història va començar fa quatre anys, el 2015, quan el Govern de la Generalitat va aprovar un decret d'ordenació ambiental que incloïa la denominació Espai amb un Cel Nocturn de Qualitat (ECNQ). Aquest distintiu certifica les condicions que permeten gaudir d'un medi natural nocturn a zones accessibles per a les persones. Saldes hi va veure una oportunitat. I va posar fil a l'agulla amb determinació per aconseguir aquesta certificació i explotar-la. L'any 2016 va confeccionar un Pla de Prevenció per a la Contaminació Lumínica, elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya i gestionat per la Diputació de Barcelona. Va ser el primer pas d'aquest projecte.

El 2017, aquest petit poble de l'alt Berguedà, amb 265 veïns censats el 2018 -realment cada dia n'hi dormen menys-, va ser el primer municipi de Catalunya amb zones declarades per la Generalita com a Espais amb un Cel Nocturn de Qualitat (ECNQ), en concret la plaça de l'Espà i el mirador del Gresolet, amb una categoria d'espais amb bona i molt bona qualitat del cel, per bé que tot el seu terme municipal «disposa d'una qualitat entre bona i excel·lent».

Per mantenir aquest nivell, el consistori està canviant l'enllumenat públic de llums blanques per les de color groguenc, que són menys contaminants i de tecnologia LED, una actuació que l'alcalde saldenc preveu completar aquest setembre. Aquesta obra té un cost global de 90.000 euros i servirà per substituir més d'un centenar de lluminàries. Aquesta és una de les mesures del pla d'actuacions per obtenir la distinció ambiental. També preveu fer activitats de sensibilització ambiental i la promoció del turisme sostenible al voltant de l'observació del medi natural nocturn. Les accions previstes al pla esmentat permetran «reduir la despesa energètica de l'enllumenat municipal el 78%, eliminar el 75% de llums contaminants, i reduir més del 80% la llum emesa cap al cel», segons fonts del departament de Territori i Sostenibilitat.

Saldes té els seus nuclis de població en una vall amb espais naturals protegits com el Pedraforca i el parc natural del Cadí-Moixeró. La ubicació i l'absència de contaminació fa que tingui unes condicions naturals i lumíniques excel·lents per gaudir contemplant el cel i fotografiant els astres, les estrelles o els planetes.

Quan es van fer les mesures per determinar el grau de contaminació lumínica -una xacra de les societats industrialitzades- per saber si es complien els paràmetres establerts per obtenir el distintiu, els tècnics van comprovar que els punts de més qualitat del cel a Saldes tenen una foscor 30 vegades superior a la de les zones metropolitanes, i això permet veure milers d'estrelles i la Via Làctia, i concretament en aquesta època de l'any, amb tota claredat.

Un indret privilegiat

Per què és un indret privilegiat per fer-hi observacions astronòmiques? Albert Alegret, membre d'associacions astronòmiques com la de Sabadell i la de Manresa, gerent de l'empresa Planetaris Zeus de Manresa i redactor del projecte del centre saldenc, ho explica. En primer lloc, la seva situació de 1.100 metres sobre el nivell del mar fa que sigui un lloc «apartat dels grans nuclis urbans». A més, «la serra d'Ensija, els rasos de Peguera i la serra del Verd fan de pantalla protectora contra la contaminació lumínica de poblacions més al sud com Berga». Hi ha factors climàtics que també juguen a favor, com les boires que «sempre són per sota de Saldes, per tant no ens afecten». Un altre factor per tenir en compte és que el massís del Pedraforca, «encara que hi estiguem a sota, també ens fa de pantalla de la contaminació lumínica de poblacions com Guardiola de Berguedà i Bagà», situades a un quants quilòmetres de Saldes.

Albert Alegret assegura que des de Saldes «es veu un cel tan estrellat i nítid com el del Montsec o fins i tot millor». Posa exemples del que es pot veure a Saldes i a altres llocs no, o amb menys nitidesa. «La Via Làctia es veu ben dibuixada en el cel, i és fàcil fotografiar-la amb una càmera fotogràfica reflex a 800 ISO i amb un temps d'exposició de 30 segons». Veure la Via Làctia no és fàcil, i els experts calculen que un terç de la població mundial no ho pot fer a causa de la contaminació lumínica

Les bones condicions del cel nocturn de Saldes i de la vall del Pedraforca fan que «aquesta zona i altres de properes siguin escollides com a zones preferents per grups d'observadors astronòmics de tot Catalunya i per gent que es dedica a l'astrofotografia o fotografia nocturna». Albert Alegret destaca que l'alt Berguedà, «en general, tota la zona compresa entre Vallcebre, Gisclareny, Saldes, Gósol i Tuixent, és privilegiada per tenir un cel molt fosc i amb poca o gens de contaminació lumínica».