Per veure el cel, els planetes i els astres cal un telescopi. I per ubicar-lo cal un observatori. A Saldes s'ha fet una caseta de fusta d'uns 18 metres quadrats «degudament aïllada del fred i calor, amb una columna de ciment de 50 centímetres de diàmetre totalment separada del terra de l'observatori per tal d'evitar vibracions quan s'hi camini», ha explicat Albert Alegret.
La caseta de fusta té el sostre lliscant i s'obre mitjançant un motor elèctric i amb l'ajuda d'unes guies. Alegret explica que «aquest sistema ha abaratit la seva construcció, i quan es faran observacions l'observatori quedarà totalment obert, i es podrà contemplar tot el cel sencer, cosa que amb una cúpula seria impossible». A més, aquesta obertura total «ens dona l'avantatge que podem contemplar el cel com si fóssim en un planetari natural, i amb l'ajut d'un potent làser verd podrem apuntar a les estrelles i constel·lacions que volem ensenyar segons l'època de l'any».
Albert Alegret ha explicat que «també volem fer observacions del Sol», motiu pel qual «a l'objectiu del telescopi principal se li podrà posar una làmina especial que només deixa passar l'1% de llum i de calor del Sol, i amb aquest sistema podrem contemplar la superfície visible del Sol, així com les seves taques i fàcules».
Amb tot, «també disposarem d'un segon telescopi molt especial, ja que porta una òptica que capta la radiació H-alpha del Sol, i amb aquest aparell òptic podrem observar les protuberàncies solars».
El centre disposa de més equipament òptic, «com oculars de diferent potència quant a augments, una càmera fotogràfica, una CCD i altres accessoris necessaris per poder començar a fer observacions». Albert Alegret apunta que, «en un futur proper, caldrà adquirir un ordinador portàtil i un projector per fer videoprojeccions en directe» de manera que la imatge que estigui captant una càmera CCD al telescopi «passarà a un ordinador i d'aquí al projector perquè la vegi molta gent simultàniament».
