La planta de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia, una edificació romànica del segle XI, ja és totalment visible al castell de Berga. La 5a edició de les campa-nyes arqueològiques que s'hi han fet -del 28 de juliol al 9 d'agost- ha servit per avançar en la descoberta de la paret sud i així delimitar el perímetre. Aquest era l'«objectiu primer de l'excavació», com explica el president de l'Agrupació d'Amics del Castell de Berga, Xavier Campillo, que valora molt positivament aquesta campanya.

«La gent va venint, molts són repetidors, veus que els interessa i s'ho passen bé», explica el portaveu. Enguany hi han participat uns 30 joves voluntaris, un nombre adient «per treballar còmodament». L'arqueòleg que lidera l'excavació, Pere Cascante, explica que «en 15 dies no es pot fer gaire feina», però valora la tasca dels voluntaris, «motivats per l'arqueologia, la història i el patrimoni». També hi han participat 40 alumnes de l'INS Guillem de Berguedà, que dos caps de setmana previs han treballat sobre el terreny i en tasques de laboratori.

Les diferents edicions han servit per anar descobrint la façana de l'església, primer pel vessant nord, després la paret de l'oest i, finalment, la part sud, el 80% de la qual s'ha fet visible aquest any. El mur és d'unes «dimensions bastant considerables, fet que manifesta la importància de l'església», diu Cascante. «Pensem que al costat est no hi ha res, hi trobem la roca mare», afegeix Campillo.

La campanya ha posat al descobert altres elements, com un pilar de la nau central i restes humanes en el paviment medieval. En aquestes excavacions s'ha treballat amb un antropòleg i s'han fet les exhumacions, i en algunes es faran anàlisis per ubicar-les cronològicament i conèixer l'edat, el sexe i les patologies dels individus. «Els voluntaris han pogut així conèixer el vessant més arqueològic», destaca Cascante. També s'han descobert nivells de circulació i elements com un forat que servia d'encaix per subjectar un dels pilars de l'empostissat de la caserna militar i, fins i tot, un nivell de cendra de quan es va enderrocar i cremar l'església.

És l'edició que s'ha avançat més quant a superfície. «Al primer any anàvem gairebé a cegues. El següent vam començar a perimetrar i vam poder avançar traient molta terra», relata l'arqueòleg.

Gràcies als militars, l'església està molt ben documentada, des del 1680. Tot i això, el portaveu diu que «poden haver-hi sorpreses al costat est, amb elements dels segle XVII i XVIII, però també d'època medieval». De fet, l'any passat s'hi va trobar ceràmica romana. A la façana s'ha trobat un gruix de sediments de prop de 2 metres, per sota l'església, on «podríem trobar altres restes que permetin completar la història del castell», apunta Campillo.