Joan Fabregat i Josep Maria Fabregat formen l'estudi Fabregat & Fabregat Arquitectes, constituït el 1996. L'empresa és la responsable de la construcció de l'edifici del nou institut Serra de Noet de Berga, que es va posar en marxa el febrer passat. Amb aquest projecte han guanyat el Premi Catalunya Construcció 2019 que lliura el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, amb el suport del Consell de Col·legis d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Catalunya.

L'edifici de l'institut Serra de Noet és especial. Per què?

L'edifici s'ha projectat a partir d'un procés constructiu prefabricat de panells de fusta contralaminada estructural, tant per als panells de l'estructura vertical com per als panells de l'estructura horitzontal. Aquest sistema es caracteritza per una minimització de l'impacte ambiental de l'estructura i els tancaments.

Com?

Cada metre quadrat de fusta que es col·loca pot suposar una reducció d'entre 1,5 i 2,5 tones de CO2 -entre el CO2 emmagatzemat a llarg termini i el que es deixa d'emetre en substituir-se les peces d'obra de ceràmica, formigó i acer. Amb aquest sistema constructiu es genera un increment de les prestacions de confort interior per als usuaris. Els panells contralaminats estan fets amb adhesius d'emissió zero de compostos orgànics volàtils.

D'on provenen els panells de fusta contralaminada i com es munten?

La utilització de la fusta en la construcció suposa, entre molts altres avantatges, la racionalització dels boscos del lloc. En el cas concret de l'institut Serra de Noet de Berga, la fusta prové d'Europa Central, bàsicament perquè allà aquest sistema constructiu i el seu procés industrial té una tradició arrelada i més competitiva.

Però en l'acabat final no es veuen pas...

Els panells estructurals de fusta contralaminada es revesteixen segons la demanda de prestacions (tèrmiques, acústiques, protecció contra el foc...) i queden vistos al vestíbul principal i en algunes parts dels sostres dels edificis. Això és així per les exigències normatives en un edifici públic. En el cas d'una casa unifamiliar, per exemple, es poden deixar molts més paraments de fusta a la vista.

El fet que s'hagi realitzat amb aquests panells ha permès accelerar el procés constructiu de l'edifici?

Sí, la construcció amb fusta suposa una prefabricació en taller que, un cop efectuada, es trasllada a l'obra per a la seva col·locació, que és força ràpida. Tot plegat implica molta precisió en el projecte i la prefabricació.

S'ha contaminat menys per fer-lo?

Sí, molt menys. En el nostre edifici s'han utilitzat aproximadament 865 m3 de fusta contralaminada, el que representa una reducció en emissions a l'atmosfera de 1.700 tones de CO2 i una utilització d'aigua en el procés de l'obra molt baixa. També s'ha de dir que, si fos el cas, seria un edifici de molt fàcil desconstrucció.

Hi ha algun altre edifici públic a Catalunya fet amb aquest sistema constructiu?

D'edificis públics que recordem, hi ha l'escola La Canaleta a Vila-seca, dels arquitectes Mar Puig de la Bellacasa i Manel Casellas; la rehabilitació de Can Portabella, a Barcelona, de Josep Bu-nyesc, i segur que n'hi ha algun més, i actualment hi ha diversos projectes en curs plantejats amb aquest sistema constructiu.

Què suposa que els hagin donat el Premi Catalunya Construcció 2019 a la innovació?

Un reconeixement a maneres de construir més sostenibles.

De què se senten més orgullosos d'aquesta feina?

D'haver afrontat el repte de construir amb sistemes i paràmetres d'optimització mediambiental. També volem agrair a la direcció d' Infraestructures de la Generalitat i al departament d'Educació que tinguin interès per tirar endavant projectes d'aquest tipus. Esperem que se'n promoguin molts més.

Quines actuacions està duent a terme el seu despatx a les comarques de la Catalunya Central?

Actualment no estem portant a terme cap altre projecte a la Catalunya Central. Fa uns anys vam fer el projecte i vam dirigir l'obra de l'ajuntament de Navarcles, així com també el CAP de Guardiola de Berguedà.