08 de setembre de 2019
08.09.2019

L'any que el Consell del Berguedà va viure la investidura més controvertida

El 1991 Jaume Farguell, que no era el candidat de CiU, va aconseguir ser el president amb vots socialistes i d'independents i convergents fidels

07.09.2019 | 23:23
Jaume Farguell i Lluís Bertran, de costat i al mig, en la foto de grup després del ple del 27 de juliol del 1991

Demà, el Consell Comarcal del Berguedà viurà el ple del cartipàs que marcarà l'inici del novè mandat d'aquest ens, que començarà amb moltes incerteses i interrogants. El govern que havia de ser de 10 consellers, la majoria absoluta dels 19 membres que componen el ple, arrencarà amb només 9 integrants i empatat amb l'oposició: 7 de JxCat, 1 de l'Agrupació d'Associacions d'Electors del Berguedà (Aaeb) i 1 del PSC. El desè conseller, Pep Llamas, que havia format part de l'Agrupació –que li ha retirat la confiança per discrepàncies internes–, ha demanat tenir el grup comarcal propi Bagà Endavant, i d'entrada no s'incorporarà a l'executiu. Confia fer-ho entre final d'aquest 2019 i principi del 2020 per liderar l'àrea de medi natural i protecció civil a través d'un projecte que està elaborant. Mentrestant, votarà a favor o en contra de les propostes del govern segons el que consideri més adequat. De manera que si s'alinea amb l'oposició, que també suma 9 consellers –6 d'ERC i 3 de la CUP–, podria tenir la clau de la governabilitat. O si no, la capacitat de tombar propostes al govern.

Aquesta particular situació fins ara no s'havia viscut a l'ens comarcal berguedà. Tanmateix, aquest organisme, que ha governat sempre CiU i, posteriorment, els seus hereus, en els darrers dos mandats amb pactes i fins llavors amb majories folgades, ha viscut episodis importants de controvèrsies polítiques com la que es va viure a principi dels 90 per triar la ubicació de l'abocador comarcal o bé quan es va pronunciar sobre el traçat de l'ampliació de la C-16.

D'un dels incidents més sonats en fa 28 anys. Va tenir lloc el 27 de juliol del 1991 i s'havia estat coent entre bambolines durant setmanes. CiU havia designat l'alcalde de Gironella Lluís Bertran com a presidenciable. La formació nacionalista tenia majoria folgada i d'entrada no hi havia d'haver obstacles perquè el gironellenc assumís la presidència del Consell. Tanmateix, les lluites caïnites entre les anomenades famílies convergents van convertir l'elecció del president en un camp de mines que va esclatar de forma virulenta el migdia d'aquell calorós dissabte 27 de juliol. Al castell de Berga, que llavors era la seu del Consell del Berguedà, tot estava a punt per triar Lluís Bertran president. Tanmateix, qui va acabar sent escollit va ser el també convergent Jaume Farguell, que ja havia estat president del Consell en el mandat anterior.

Com va ser possible? Per la suma del 3 vots de membres de CiU que van trencar la disciplina de vot del partit, dels 4 consellers socialistes aleshores sota les sigles de Progrés del Berguedà (PB) i els 3 consellers independents. Entre aquests darrers, Jaume Cussà, de l'Alternativa Berguedana Independent (ABI), creada el 1987 fruit justament d'una escissió a Convergència. Justament van ser els independents els que van proposar Farguell per ocupar la presidència de l'ens. En total hi va haver 10 vots a favor de Farguell, que va obtenir la majoria absoluta. Bertran en va aconseguir 9. Enmig d'un espès silenci culminava una carambola d'antuvi improbable que va esdevenir realitat malgrat tot i va deixar perplex l'aspirant, el candidat oficial. I que va generar un tsunami a CDC.

Paradoxalment, Jaume Farguell formava part de la llista encapçalada per Lluís Bertran en un intent d'integrar membres dels diferents sectors del partit per amorosir les discrepàncies internes convergents entre el comitè de Berga i el comarcal que llavors presidia Xavier Francàs, que en el darrer mandat ha estat conseller de Medi Ambient. Entre els membres de la candidatura de CiU hi havia persones de la confiança de Farguell com el llavors alcalde de Montmajor, Miquel Boixadera, o el d'Olvan, Joan Munté.

Els independents i els socialistes van justificar el seu suport a Jaume Farguell dient que ell era el millor president possible per al Berguedà.

Ara, 28 anys més tard, aquell episodi forma part de la història de la comarca. Lluís Bertran va morir el setembre del 2014. Jaume Farguell, que va deixar CDC, va ser president del Consell 12 anys del 1987 al 1999. I l'edifici del castell on es va celebrar aquell polèmic ple d'investidura, on la tensió es mastegava, es va enderrocar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus.