«A sopar!». Amb aquest crit van abordar la taula curulla de plates de pa amb tomàquet i embotits els actors i actrius protagonistes de L'11 de Setembre i Gironella. Es van llançar a la caça de l'esperat àpat -ja era la mitjanit de dissabte, una hora tardana fins i tot per a mediterranis troneres-, amb la mateixa empenta que els soldats borbònics van arremetre contra els fidels defensors de les muralles de Barcelona. Fou en el setge de la capital catalana, aquell llunyà però alhora proper 11 de setembre del 1714, o com va fer Joan el Segador - el besavi de l'Eulàlia, el personatge que és el fil conductor del muntatge-, que va lluitar en la guerra dels Segadors, en el Corpus de Sang del 1640.

Les roques del Pont Vell de Gironella, un enclavament en les aigües del Llobregat, és el privilegiat escenari natural on té lloc aquesta potent recreació històrica que el poble viu amb orgull i que aplega i mobilitza persones d'altres poblacions del Berguedà. Les aigües del riu van esdevenir un mirall on es reflectien els personatges de l'espectacle i s'hi van reviure dos episodis del passat vistos amb els ulls del segle XXI, en un moment d'incertesa política a Catalunya mentre s'espera conèixer la sentència del judici als presos independentistes.

Dissabte, a les tranquil·les aigües del Llobregat també s'hi va reflectir una colpidora absència, la de la jove de 14 anys Aida Simon, que el 2018 va participar al muntatge i que pocs dies després va morir perquè no va poder superar una intervenció per tractar-se d'una patologia cardíaca. Les roques del Pont Vell, on hi ha una placa que la recorda, van veure actuar, en una vetllada l'alt voltatge emocional per a la gran família que fa possible L'11 de Setembre a Gironella, els seus pares, Imma Vinagre i Jordi Simon. «Vaig entrar-hi fa 5 anys i hi vaig portar la meva filla». Ja estava vinculat amb l'obra d'antuvi i va engrescar-hi la seva exdona. La seva germana també hi participa. La representació de l'obra del 2018 va ser la darrera per a la jove Aida, amant del teatre i membre del grup teatral La Closca. El 18 de setembre, pocs dies després del muntatge, la noia «es va sotmetre a una operació de cor que ja estava programada i no en va poder sortir».

El pare de l'Aida explicava abans de l'inici del muntatge que «aquest any hi hem de ser més que mai, per ella. Tots els de L'11 de Setembre són com una família, ens han ajudat molt, ens estimem molt, com l'estimaven a ella». Simon va agrair a tota la gent de l'espectacle i als responsables municipals el seu suport.

Enguany, el record de la jove va ser ben present en una paret de la sala del Local del Blat, on els actors es preparen per l'obra, dissabte hi havia penjat el vestit que l'Aida va portar en la representació de l'any passat. A més, arran de la seva mort, a Gironella s'ha creat una companyia de teatre, La Paparra Teatre. Fan visites teatralitzades al barri vell de Gironella. Els diners obtinguts d'aquestes representacions es destinen a accions solidàries.

L'elenc de l'espectacle és com una gran família i, a més, n'hi participen una bona colla. Per exemple, la de Marisol Pereiro, el seu home, Rubén Díaz, i els dos fills, el Dalmau i l'Estel. «El que ens agrada de l'obra és que hi podem participar tota la família», explica Pereiro. Ella fa de personatge de poble, el seu home de duc de Berwick , el Dalmau és el Joan Segador i l'Estel fa de comediant, tots dos són de La Closca.

Una altra dels quatre comediants és Ariadna Colillas, «encara que com diu l'obra ens agrada més que ens diguin joglars», somriu. Fa almenys set anys que hi participa i només en té 18.

I escapant-se de la cronista dient que té molta feina, trobem Gemma Valls, treballadora incansable, indispensable per a l'èxit de l'obra. Té cura del vestuari, de l'attrezzo, és a tot arreu, no para. Era amiga de l'enyorada Carme Vall-bona, autora del vestuari. «Això posa-ho amb lletres majúscules», demana. «Anàvem juntes, érem un pack». Saluda mossèn Climent Forner, autor del Plany per Catalunya, que recita fidel a la cita amb una història de la qual el conseller d'Interior, Miquel Buch, va desitjar canviar el final, va dir a l'elenc, acabada l'obra, a qui va saludar conjuntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l'alcalde, David Font. Després, a la fi, va arribar l'hora de sopar o del ressopó.