Quan La barbacoa de Georgie Dann o El baile de los pajaritos de María Jesús i el seu acordió ressonaven per les places de totes les revetlles de la Catalunya Central, ells n'eren els responsables. També ho eren de les festes municipals dels anys 80, les que no acabaven fins que no sortia el sol. La seva història va sorgir d'una proposta fruit d'una casualitat a Puig-reig, que va acabar convertint els germans Jaume i Josep Serra en els pioners de les discoteques mòbils. Ara, els bessons que han dinamitzat les nits d'estiu de Catalunya abaixen la persiana del seu negoci de reparació i sonorització musical, la cooperativa Serviso.

La història dels germans Serra va començar després de la seva tornada del servei militar. Eren joves, i eren reconeguts per les seves festes a casa. «Amb els amics muntàvem unes festes treballades. Hi posàvem molta decoració, llums i uns equips sonors que sonaven a tot el barri». Un dia, un xurrer de Puig-reig els va fer una proposta que després els va canviar la vida. Els va demanar l'organització d'una festa al lloc on era el local, a la plaça de l'Olivera. D'aquesta forma, un cop al mes, es va establir la tradició de les discoteques mòbils a través dels germans Serra.

La primera nit

«Recordo que a Puig-reig, la primera nit, no sabíem ben bé què passaria. Érem molt joves, teníem molta il·lusió i un equip de so propi. Eren altres temps. Recordo que per preparar-ho tot havíem de col·laborar moltes persones, perquè feien falta tants vinils que transportar-los era impossible per a una sola persona». La primera nit, però, els va marcar l'inici d'una trajectòria que ha continuat fins avui. «Vam barrejar música de discoteca amb temes del moment. Durant la primera cançó, observàvem la gent, i vam veure que s'ho passava bé. Allò era la nostra recompensa, veure que la primera nit hi havia unes 200 persones va ser impressionant», explica Jaume Serra.

Des dels anys 80, han treballat fent espectacles musicals i muntant equips de so d'artistes de la Catalunya Central durant els estius. A l'hivern, han centrat el seu negoci en la reparació, i en la sonorització. Ara, després d'uns anys frenètics, fan balanç de la seva aventura. Recorden la seva trajectòria amb un somriure que els il·lumina el rostre. «Els inicis, sobretot, van ser uns moments molt especials, tot era molt nou i la gent ens tractava molt bé. A més, teníem una clientela fidelitzada i sempre ens ho han posat fàcil». Asseguren que van tenir oportunitats d'obrir-se a nous públics, però no ho van acceptar per no fallar als seus clients. «Ens van oferir treballar al muntatge sonor de les Olimpíades del 1992, però no ho vam acceptar, ja que això no era mantenir-se fidel a les persones que ens havien confiat els seus serveis des dels inicis», explica Jaume Serra.

Autodidactes

La seva experiència els ha aportat coneixement; de fet, es consideren autodidactes en totes les disciplines musicals. «Ho hem après tot sobre la marxa. Hem estat molt insistents i hem preparat la nostra feina amb antelació. Sempre hi ha imprevistos, però com més preparat vas, més ràpid reacciones», comenta Josep Serra. Tenen presents les anècdotes, però sobretot valoren tot l'aprenentatge que els ha aportat la gent. «La gent aporta idees, així és com s'aprèn, del que pensa la gent», comenta Jaume Serra.

La seva afició pel so es va convertir en negoci després del tancament de la fàbrica de Cal Pons. «Quan va tancar, el 1995, ens vam aventurar a llogar un dels locals de l'antiga fàbrica per professionalitzar la nostra afició», explica Jaume Serra. En aquest moment va ser quan es van centrar més en la reparació i manteniment d'electrònica industrial. «Les discoteques mòbils ja no eren l'auge del moment, i això va ser causat pel canvi del consum de música, va començar a poder-se consumir en qualsevol moment, i el sector en general va sofrir una davallada», comenta Josep Serra.

Sense relleu

Des de l'inici de Serviso fins a l'actualitat han treballat en sonorització d'espectacles i en reparacions. Però ja no ho faran més. Amb l'inici del mes de setembre han abaixat per últim cop la persiana del negoci familiar i des d'aquest dilluns inicien una nova etapa: la de la jubilació, deixant de banda la seva trajectòria professional. Tanmateix, comenten que conservaran els sentiments i els records que han acumulat durant tants anys. «És una llàstima, tenim clients i de feina no ens en falta. Això no obstant, no hem trobat ningú que ens fes el relleu, nosaltres hem arribat als 65 anys, i és el moment de descansar», comenta Jaume Serra.

A partir d'ara, els germans Serra podran complir el seu propòsit de poder veure els pobles de Catalunya més enllà de les places principals o els pavellons. Aquesta vegada, ho faran amb la família i deixaran els equips de so a casa. Els germans Serra tornaran a les festes, però a les privades, a casa amb els seus. I descansaran, «que ja toca», explica Josep Serra.