La crida feta pel Consell Comarcal del Berguedà als ajuntaments aquest agost perquè augmentessin la seva aportació econòmica per ajudar l'Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà (Apdpb) encara no ha donat fruits. Fins ara, l'ens comarcal només ha rebut resposta de 15 dels 31 municipis de la comarca, segons ha detallat Josep Lara, president de l'ens. Tanmateix, no ha precisat quins consistoris han contestat i els que encara ho han de fer i en quin termini ho faran.

Tal com ha anat informant aquest diari, l'entitat travessa una important crisi amb un forat d'almenys 400.000 euros que posa en dubte el seu futur. A final de juliol, els consistoris i el Consell es van comprometre a donar el 25% dels diners que reben a través dels fons de cohesió social que els atorga la Diputació de Barcelona. Després de la primera reunió de la taula de treball celebrada el 5 d'agost, el president del Consell va proposar als consistoris que aquesta donació sigui del 50%, de manera que dels 100.000 euros d'ajuda previstos el juliol es pogués passar als 200.000 euros. A hores d'ara encara no se sap.

Saber si es pot comptar o no amb aquests 200.000 euros és cabdal per a l'associació, que està buscant fórmules que permetin garantir la pervivència dels serveis que presta des de fa 45 anys a la comarca a través d'un pla de viabilitat. Després que el Govern negués el crèdit de 600.000 euros que l'entitat havia demanat a l'Institut Català de Finances (ICF), el pla s'ha hagut de reformular, ha explicat Cecília Camprubí, presidenta de l'associació. El nou pla s'explicarà als socis el dia 27 de setembre en una assemblea. Igualment s'hi exposarà un altre dels acords que es van prendre l'agost passat (vegeu Regió7 del 7 d'agost): revisar el seu model model de governança «per tal de fer el pas d'associació a fundació», per facilitar l'ajuda a l'entitat i el control de les finances.

Tal com va informar aquest diari, aquesta fundació existeix des de fa anys però no es fa servir i es reactivarà. Com a patrons hi figuren l'alcaldessa de Berga i el president del Consell Comarcal del Berguedà, entre d'altres. Justament el canvi de model de governança per permetre que els consistoris tinguin veu i vot a l'entitat és un dels condicionants que han posat una bona part dels 15 ajuntaments que han dit que donaran més ajuda a l'entitat, segons ha explicat Josep Lara.

Per la seva banda l'entitat busca altres vies de finançament i ha establert contactes amb la banca ètica, concretament amb Copp 57 i Triodos Bank. La presidenta de l'associació, Cecília Camprubí, ha manifestat que no està tancat però «hi ha bones perspectives».

Hi ha aspectes del pla de viabilitat a nivell assistencial que ja s'han aplicat i d'altres que s'estan implementant, com la reducció del 8% de la massa salarial, i la incorporació d'un controller «per tal de garantir el control econòmic i financer de l'entitat». D'altra banda, a final d'aquest mes s'hi incorporarà un gerent «per donar una visió estratègica d'entitat i reflotar el centre especial de treball» del Taller Coloma. El sou del primer mig any el paga el Consell.

L'associació, a través dels seus diferents serveis, atén 300 persones i en té 120 de contractades, entre els professionals i els treballadors del Centre Especial de Treball del Taller Coloma.