El FS Casserres tornarà a gaudir i a patir a l'exigent divisió d'honor
El conjunt és conscient de les dificultats de tornar a aconseguir la permanència, però la plantilla hi confia

Els jugadors del FS Casserres fan pinya en un partit / ARXIU/ALBERT CODINA SOLER
A. C. P.
Poca gent apostava res, abans de començar la temporada passada, que el FS Casserres salvaria la categoria. Finalment, no només ho va aconseguir, sinó que ho va fer sense patir excessivament. Els casser-rencs gaudiran de la divisió d'honor en una nova temporada que es preveu encara més complicada. A la baixa de la icona Robert Perarnau enguany s'hi ha afegit la d'Eloi Carmona, que ha deixat el futbol sala. «Hem de tibar de sota, dels que pugen», explica el flamant entrenador, Manel Esteban, que dirigirà un bloc que manté la base, a la qual se sumaran els exjuvenils per formar una plantilla de 15.
«Cada any que passa a divisió d'honor és un regal», creu el tècnic. L'objectiu de l'equip, doncs, és assolir de nou la permanència, per bé que «cada cop és més complicat. Ens queda una base maca, amb jugadors com Marc Vila, Sergio Flores i Franc Serra, però és molt complicat i aquest any costarà. Si ens salvem, ja serà molt», reflexiona Esteban. Tot i això, l'entrenador confia a assolir l'objectiu, després d'una bona pretemporada i una bona afluència als entrenaments. El tècnic explica que «l'equip té nassos, és com una família i sabem què volem. A més, la nostra pista és l'hòstia i ens hi hem de fer forts», afegeix. L'equip s'estrenarà contra el Sant Andreu el 5 d'octubre.
El femení també espera una lliga «llarga i dura». L'entrenador Xavier Parcerisa diu que els equips cada cop són millors i més competitius, però l'objectiu és lluitar per ser a dalt. «Tenim una plantilla curta, però amb gran nivell, amb jugadores que pujaran del segon equip».
- Valentí Fuster: 'El cor ens parla de quant podem viure; el cervell, de com viurem aquells anys
- Crim de Manresa: la víctima i els amics van evitar la baralla fins a l'últim moment
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Camagrocs, rovellons, ceps i rossinyols enceten el Mercat del Bolet de Cal Rosal
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- Dos focs en contenidors afecten quatre cotxes i la façana d'un edifici fins al cinquè pis, a Manresa
- Aquell matí volíem anar a les Torres Bessones, però ens vam adormir
- Dos manresans aposten per la festa de dia amb Concepte Zero, una proposta d'oci amb música house