L'advocada berguedana Olga Arderiu (Berga, 1975) ha estat la defensora de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, en el cas pel procés celebrat enguany al Tribunal Suprem i la sentència del qual s'espera aviat. Alumna aplicada primer i després brillant estudiant universitària, va fer les pràctiques al bufet Jufresa Martell. Va treballar 8 anys a la firma Molins i ara en fa 12 que va crear el seu propi gabinet: MDAT Advocats. Arderiu va saber als 14 anys que volia ser penalista veient el cèlebre advocat Perry Mason que donava nom a la sèrie televisiva. Filla única d'un matrimoni de classe treballadora de Berga, el seu pare va regentar durant anys la desapareguda planxisteria del Parc, on la seva mare feia de secretaria. Li agrada el futbol (juga de portera en un equip d'amigues seves), la muntanya i fer submarinisme a llocs exòtics. Aquest estiu ha carregat piles a les Komodo, a Indonèsia.

Com es converteix en l'advocada de Carme Forcadell?

Conec l'Andreu Van den Eynde des de fa molts anys perquè van estudiar junts la carrera. Sempre hem estat en despatxos diferents però hem portat molts temes conjuntament. Ell era l'advocat de la Carme Forcadell quan li van posar les tres primeres querelles per desobediència. En aquell moment només portava la Carme i l'Anna Simó, primera secretària de la mesa del Parlament. Quan van posar la querella al Govern, com que ell és advocat d'ERC, el van agafar per defensar l'Executiu. I em va preguntar si volia assumir la defensa de la Carme i l'Anna, me les va presentar i elles hi van estar d'acord. Va ser el gener del 2018. En aquell moment la Carme estava en llibertat sota fiança.

Tinc entès que li agraden els reptes i aquest és notable. Com s'ha preparat?

M'agraden els reptes però aquest m'agradaria no haver-lo hagut d'entomar malgrat que és tota una experiència. Però realment té aquest gust agredolç de la injustícia perquè veus que per molt que com a advocada tinguis un seguit d'eines aquí no serviran perquè és una qüestió política, aleshores és complicat preparar-se. El terreny és absolutament nou perquè per a nosaltres és molt inexplorat, sobretot els que hem viscut en el que ens creiem que és una democràcia. És un cas absolutament diferent i el que ens hem anat trobant no ens ho havíem trobat mai.

Ha estat un judici normal?

No, en absolut, ni en la forma ni el procediment ni amb res, no té res a veure amb qualsevol dels judicis que podem fer els advocats en el nostre dia a dia.

Per què?

Per molts motius Quant a procediment s'ha intentat respectar la literalitat de llei però fent unes noves interpretacions dels articles bastant kafkianes que a la pràctica no es porten a terme. Per exemple: que no es pogués repreguntar als testimonis sobre temes que eren objecte del judici però que no havia preguntat la part que havia proposat el testimoni. Hi ha un article que més o menys ve a dir això però que també es pot interpretar d'altres maneres i que mai s'aplica així en cap judici

No?

Sempre pots preguntar sobre els fets objecte del judici i t'has de poder defensar. Aquest és un exemple i en podria posar més. S'han reinterpretat un seguit de normes. A més hi ha moltes qüestions que hem tractat sobre les quals no hi ha jurisprudència amb l'afegit que hi havia casos en què sí que n'hi havia i ara l'han interpretat de forma contrària.

I això passa al Tribunal Suprem.

Amb la qual cosa ells marquen la jurisprudència a seguir, de manera que el que ara diguin pot ser que després s'apliqui en altres procediments. També ha estat diferent per la repercussió mediàtica, cap judici havia tingut el ressò d'aquest en fer-se en directe per la televisió. Aquest és un aspecte positiu que destacaria perquè s'ha fet de forma transparent.

I la proximitat amb els presos polítics?

Hem estat amb ells molts dies tot i que en estar presos han estat poques estones. Això, per una banda, ha dificultat la defensa, però per altra banda ens ha permès acompanyar-los i ha fet més estreta la nostra relació amb ells.

El jutge Marchena els ha re-nyat molt, no? I la sala de vistes del Suprem imposa.

L'edifici és molt solemne, no té res a veure amb les altres sales dels judicis que ens trobem. Ara, estem bastant acostumats a fer judicis i que ens tallin, que no ens deixin preguntar o ens inter-pel·lin. A qui no hagi vist judicis el pot sobtar més que a nosaltres. A nosaltres, el que ens podia molestar més és si pensàvem que darrere de tallar-nos aquella pregunta, hi havia una intencionalitat de decantar la balança. Quan el jutge Marchena ens tallava, en general, i tret d'algunes excepcions, ho feia amb bastanta correcció.

Què suposa professionalment portar aquest cas?

Un repte molt important i una gran responsabilitat. Vols fer tot el possible perquè surti de la millor manera. És una lluita important. Ha suposat moltíssimes hores de treball perquè la causa era voluminosa, tenia 50.000 folis i més d'1 terabyte de vídeos, sort que érem tants companys i hem pogut treballar en equip. Hem treballat moltes hores però les hem fet molt a gust per poder quedar-nos tranquils d'haver plantejat tota la defensa possible.

Quines han estat les principals dificultats que heu hagut d'afrontar en aquest judici?

Ha estat un procediment molt complicat, fragmentat en diversos òrgans judicials: la causa del 13, la del major Trapero... Això significava que se'ns incorporaven constantment moltes proves o diligències de prova, milers de folis d'altres procediments. No teníem accés a la informació en aquests altres procediments i tampoc participaven en les declaracions, moltes vegades les practicava la policia. Nosaltres no sabíem què passava allà i no ens podíem defensar. Hi ha hagut una instrucció exprés que ha anat rapidíssima en comparació amb la resta de temes i l'únic que s'ha fet és incorporar les proves dels altres procediments i anar a corrents a judici. Això ens ha dificultat moltíssim la defensa. Pel que fa al judici, vam demanar més temps per poder-lo preparar i no ens el van donar. Tots els temps d'aquest procediment han anat marcats també pel que passava en l'àmbit polític. Van començar el judici molt de pressa i no teníem totes les proves anticipades preparades, això és absolutament inusual perquè t'hauries de preparar l'estratègia de defensa i potser vols interrogar els testimonis, els teus clients o els pèrits sobre aquelles proves.

Per què ha passat?

Ha passat perquè és un procediment que està influenciat pel calendari polític i això ha fet que es volgués anar molt de pressa per tancar aquest tema.

Quan creu que es coneixerà la sentència?

A final de setembre o principi d'octubre. Penso que serà abans del 16 d'octubre, quan s'ha de prorrogar la presó dels Jordis perquè farà els 2 anys. Segurament la dictaran abans que el Tribunal de Justícia Europeu es pronunciï sobre el tema de la immunitat d'Oriol Junqueras. Crec que pot anar per aquí però em puc equivocar.

Quin és el seu vaticini?

És molt difícil de dir. Si fos un tema normal li diria que la sentència ha de ser l'absolució. Però, com que no ho és, penso que pot influir molt l'interès polític que hi hagi al darrere. Llavors ja veurem el que succeirà.

Com caldrà reaccionar?

Si els absolen han de quedar immediatament en llibertat. Si els condemnen, tot i que no vull mullar-me gaire perquè no em cor-respon, penso que una resposta pacífica hi ha de ser perquè seria una condemna absolutament injusta i no podem permetre que hi hagi una condemna d'aquestes característiques quan no s'han comès aquests delictes.

I tècnicament?

El que pertocaria és un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals. L'hem de preparar en 30 dies hàbils. I haurem d'esperar que l'admetin a tràmit i el resolguin i i això pot trigar perquè no hi ha un termini establert perquè ho facin. És possible que deliberament trigui. El que no podem perdre de vista és que el TC és jutge i part perquè és qui va enviar tots els requeriments. El problema és que per arribar a Estrasburg hem d'esperar la resolució del Tribunal Constitucional.

Com està vivint Carme Forcadell aquest procés?

No pot estar bé perquè és a la presó i no en pot sortir. Això és absolutament dur i aquesta situació l'està patint ella i la seva família. És una persona molt forta, amb molta energia i positiva, s'adapta molt bé, per sort. És molt activa i està apuntada a totes les activitats que pot perquè passin els dies més ràpid. Carme Forcadell viu una situació injusta, es mereix l'absolució i sortir de la presó.