«És compatible viure del turisme i tenir una indústria de primera magnitud»

Vuit anys després que la central tèrmica tanqués, es preveu que hi torni a haver activitat industrial el 2023. N'està satisfet?

La veritat és que sí. Veure que una infraestructura tan gran que havia donat tanta riquesa a la comarca pot tornar a tenir vida, és satisfactori per al municipi. Crec que necessitem diversificar l'economia. Hem de viure del turisme, dels serveis, però també hem de viure de la indústria.

Què suposarà per a Cercs aquest projecte?

Tornar a agafar embranzida. Cercs és el municipi que durant els últims cent anys ha modificat la comarca, perquè tenir una mina amb 3.000 treballadors, una central tèrmica amb 300, una fàbrica de ciment amb 150 i una fàbrica tèxtil amb 150 vol dir que creàvem llocs de treball de molta qualitat. Es cobraven uns bons sous i això ha fet que les jubilacions de molta gent que viu al Berguedà siguin molt importants.

I aquest nou projecte?

Què suposa? Tornar a posar en marxa la central amb una inversió de 130 milions d'euros que donarà 160 llocs de treball entre els directes i els indirectes. Una part són llocs de treball qualificats, i això és important perquè avui tenim molts enginyers berguedans voltant pel món i en part podrien tornar a casa seva i treballar aquí.

Com sorgeix el projecte i quin paper hi ha tingut el consistori?

Fa vuit anys que se'ns va presentar a l'Ajuntament. Vam acompanyar l'empresa a Madrid a la seu d'E.ON, llavors propietària de la central, perquè els expliquessin el projecte i veure si lligava. El projecte s'ha allargat en part perquè E.ON va tenir diferents transformacions. La central es va vendre a Viesgo. Els inversors han hagut d'explicar el projecte i convèncer els nous propietaris de la central. Nosaltres hem acompanyat el projecte des de fora perquè es tracta d'una operació de compravenda entre dos particulars.

La nova planta serà una indústria contaminant?

El que ens han explicat és que no ho serà i que complirà tots els paràmetres que marca la Generalitat i la Unió Europea. És un tipus d'indústria que existeix a Dinamarca, Holanda, Alemanya i Suècia. Si les societats d'aquests quatre països entenen que poden tenir aquest tipus d'indústria, això per a nosaltres és una garantia i creiem que pot funcionar bé.

És un tipus d'activitat adequada per a Cercs i el Berguedà?

El món industrial està en una situació tan precària al Berguedà que no sé si ens podem permetre el luxe d'anar triant quines són les adequades i quines no. El que exigirem és que compleixi els requisits ambientals que marca la normativa i fins i tot una miqueta més. Hem d'intentar crear riquesa i està demostrat que al voltant d'inversions tan potents com aquesta se'n sol generar més.

Tem que el projecte pugui generar rebuig social?

Qualsevol projecte que es faci pot generar un cert rebuig. Parlant de la gent del municipi, estem acostumats a les indústries potents. A Cercs hem passat períodes que realment eren molt complicats. Entenem que per guanyar un bon sou i generar llocs de treball és imprescindible la indústria. El que hem d'exigir és que compleixin tots els paràmetres que marca la normativa.

Cercs té experiència en projectes que havien de ser importants, com el de Jindal, que va acabar en no res tot i que s'hi van invertir 2 milions d'euros públics. El d'aquesta planta serà un cas diferent?

Sí. Per començar en aquesta planta no s'hi inverteix ni un euro públic. Aquí estem davant d'una empresa que ja ha comprat la central i que hi està fent inversió i ha començat a desmantellar-la en part. S'hi està jugant els diners. M'hauria estat molt fàcil dir abans de les eleccions que a Cercs vindria una empresa que crearia 160 llocs de treball amb una inversió de 130 milions d'euros. No ho vam voler dir fins que no fos una realitat. Ara l'empresa està tramitant l'autorització ambiental i això vol dir que és el primer pas per construir la nova planta.

Quin paper hi jugarà l'Ajuntament de Cercs?

Qui ha de donar els permisos és la Generalitat. Nosaltres només hem de donar la llicència d'obres. Jugarem un paper perquè el projecte tingui un màxim de qualitat. Per això el 2015 vam signar un conveni amb la UPC que diu que, en el cas que es fes alguna activitat industrial a la central tèrmica, la UPC ens donaria suport tècnic perquè tot el que s'hi faci compleixi tots els requisits i tingui el màxim rigor. Ara estem acabant de tancar com serà la col·laboració amb la creació d'un comitè de tècnics que ens donaran suport per estudiar bé el projecte i fer les aportacions que creguem oportunes. I creiem que això és un aval.

I en l'aspecte econòmic què hi guanya l'Ajuntament?

Quan va tancar la tèrmica el 31 de desembre del 2011 el que cobràvem de la central en impostos eren 300.000 euros, que vam deixar de percebre. És evident que la nova empresa farà que ens hi puguem apropar. Això ens ajudarà a garantir els serveis que estem donant des de fa molts anys a la població i que seguim donant sense tenir aquests 300.000 euros. Per exemple: donem 600 euros per cada naixement, o les aportacions que fem a l'escola pagant la meitat dels llibres.

Aquesta seria la inversió privada més important feta a Cercs des que el 1971 es va construir la central tèrmica?

Sí, sí. Estem parlant d'una inversió que per desgràcia només en veus molt de tant en tant a l'àrea metropolitana. I el que fa és reequilibrar el territori. És una oportunitat perquè els joves de la comarca puguin tornar-hi a treballar després d'estudiar fora.

Té potencialitats per explotar, l'antiga central?

Encara té molt potencial, fins i tot turístic. Nosaltres hem demostrat que en un municipi tan i tan industrialitzat es pot fer turisme, per exemple amb el Museu de les Mines i Horroland. És compatible viure del turisme i tenir una indústria de primera magnitud.

Quin és el desig de l'alcalde de Cercs per a aquest projecte?

Que tots ens l'agafem en positiu, fent tots els debats que hi hagi d'haver, és clar. Al Berguedà estem perdent població i d'una manera o altra ho hem de revertir. En 50 anys a Cercs hem passat de 4.500 veïns a l'època de màxima esplendor de la mina a 1.200 ara.