De la mateixa manera que els humans necessitem oxigen per viure, als bolets els cal aigua. Sense aquest element bàsic, a més d'unes condicions meteorològiques adequades (una temperatura propícia i humitat suficient i que no faci vent), no se'n fan. I aquest any ni ha plogut com hauria d'haver-ho fet, ni s'estan registrant unes temperatures adequades, ni hi ha humitat suficient. Tots aquests elements juguen en contra dels bolets. En conseqüència, se'n fan molt pocs, en contraposició a la temporada de tardor del 2018 quan les abundants pluges van fer créixer una bona collita. Les expectatives de millora són discretes perquè les previsions no indiquen cap canvi de temps favorable als bolets.
«La cosa està fatal!», s'exclama Lluís Campmajó, alcalde de Gósol. «De bolets, no n'hi ha perquè no ha plogut, ha fet massa calor i està massa sec», explica a Regió7. Una situació generalitzada que poden corrobar boletaires experimentats com Josep Oriola de Vallcebre. «No n'hi ha ni un, no es fa res de res, està molt malament!». Aquest experimentat boscater pensa que encara que plogui podria ser massa tard perquè se'n facin a cotes elevades perquè aviat hi glaçarà. I les baixes temperatures suposen una condemna de mort per als bolets. «Si glaça, malament rai». Oriola explica que es troba «algun rovelló» en espais obacs. Sigui com sigui, l'escassedat és la tendència dominant i el maldecap compartit pels amants dels bolets. «De moment ho tenim fotut», conclou Oriola.
«Està tot sec»
Ho diuen els boletaires que poden acreditar aquesta condició per la seva dilatada experiència i ho confirmen els micòlegs com Josep Ballarà, de l'Agrupació Micològica de Berga. «Està tot sec». La constatació que als boscos de casa nostra no es donen les condicions propícies per a l'aparició dels anhelats bolets s'ha pogut veure aquest cap de setmana en la 44 edició de les Jornades Micològiques del Berguedà, que ha organitzat aquesta entitat. Es tracta d'un dels certàmens més veterans que s'organitzen a l'Estat espanyol i de Catalunya. Membres de l'Agrupació berguedana busquen diferents espècies de bolets, les comestibles i també les que no ho són, a diferents comarques catalanes pirinenques. I exposen el resultat de la seva feina a Berga, enguany a la plaça de Sant Pere. Després de moltes hores de cerca i de fer molts quilòmetres, enguany han pogut exposar 150 espècies diferents de bolets. Es tracta d'una xifra inferior a la d'edicions anteriors. I molt lluny del rècord de les jornades, que és de més de 400 espècies diferents exposades. Aquest és un indicador que mostra clarament quina és la situació real als boscos.
Josep Ballarà explica que, «abans, de cada sis o set anys n'hi havia un que era dolent, que no plovia. Ara sembla que tenim tendència a anar a la inversa: que de cada cinc o sis anys n'hi haurà un de bo». L'any 2018 va ploure molt, «va ser un any atípic perquè feia dos o tres anys que havien estat dolentots, fins i tot a la temporada de primavera, i aquest any torna a ser un any pèssim».
Camí de rècords de sequera
La manca de pluja va pel camí de marcar rècords històrics a Berga si es mantenen les escasses precipitacions que hi ha hagut fins ara. Amb dades dels darrers 65 anys només hi ha un període més sec que l'actual entre el gener i el setembre a Berga: va ser l'any 2000, segons ha explicat el meteoròleg berguedà Aleix Serra. «Del gener al setembre, en 9 mesos sencers, a Berga han caigut només 391,7 mm, un dèficit del 40% respecte de la mitjana». Gairebé tots els mesos, del gener al setembre d'enguany, ha plogut per sota de la mitjana del període 1955-2018. El setembre han caigut 71,1 litres per metre quadrat i la mitjana del període esmentat d'aquest mes és de 90,7, segons dades recollides per l'expert berguedà.
L'any 2000 «en aquestes dates havia plogut gairebé el mateix que enguany (387 mm)», ha exposat Aleix Serra. I ha afegit que «si no cauen almenys 100 mm d'aquí al 31 de desembre, el 2019 serà l'any més sec de la història berguedana, cosa que seria curiós perquè el 2018 va ser el més plujós».
D'altra banda, Laia Ribas, presidenta de la Societat Catalana de Micologia, pensa que «no està tan malament que no es facin bolets perquè així els boscos tenen menys pressió» perquè hi ha menys buscadors i no els malmeten tant.
