Què cal fer davant d'un pacient amb hipotèrmia o a qui hagi mossegat una serp?. Aquestes són algunes de les qüestions que han explicat especialistes en aquests àmbits als 500 professionals del món de la salut relacionats amb le surgències que aquest dimecres han participat presencialment (250) o on line (230) a la «Jornada d'actualització SEM: El medi natural: un repte pels equips d'emergències» que s'ha celebrat al pavelló de Suècia de Berga, organitzada pel Sistema d'Emergències Mèdiques i l'hospital comarcal Sant Bernabé.
En els últims 4 anys, el SEM ha registrat a gairebé 900 incidents per traumatisme a la muntanya a la Catalunya Central. El senderisme, l'alpinisme i l'escalada són els esports més habituals i els traumatismes i la hipotèrmia són les patologies que majoritàriament atenen els professionals sanitaris. El passat 2018 va ser l'any amb major incidència amb un total de 282 incidents, el que va suposar un increment del 68% respecte l'any 2015.
Els temes que s'han exposat a la jornada, «sorgeixen dels diferents incidents rellevants que han assistit els professionals del SEM, donant a conèixer les dificultats de l'assistència mèdica en pobles aïllats de muntanya, així com a persones que realitzen activitats a l'aire lliure, tant d'esbarjo com esportives» han indicat fonts de l'organització.
El doctor Iñigo Soteras, cap del servei d'Urgències de l'hospital de Cerdanya i Jordi Capdevila, membre dels GRAE dels Bombers han explicat el cas d'un pacient que va patir d'hipotèrmia greu, que va necessitar reanimació cardiopulmonar. Justament «la hipotèrmia és una de les patologies de muntanya més greus que es poden presentar» i comporta «una gran morbimortalitat amb seqüeles permanents greus per les persones que han sobreviscut, i podent arribar a patir arítmies letals que poden desencadenar la mort».
Per la seva banda, Emma Roca que és bombera, bioquímica i esportista d'elit ha explicat el tipus de patologia comú en esportistes de resistència. Des de fa anys, coordina el projecte SUMMIT, valorant l'efecte de les curses d'ultrafons en els paràmetres de salut, donant a conèixer quines dades i proves es realitza als participants de les curses d'ultrafons (fisiològiques, bioquímiques, nutricionals, cardíaques i genètiques), així com les alteracions a nivell cardíac, muscular, d'hidratació i dieta que han trobat en els corredors.
L'última ponència ha anat a cura del doctor Emilio Salgado cap del Servei de Toxicologia Clínica de l'hospital Cínic de Barcelona. Ha explicat quatre casos clínics d'accidnets per picada o mossegada d'animals verinosos autòctons. Ha mostrat les mesures inicials d'atenció prehospitalària i el tractament a aplicar en els accidents més comuns en entorn de muntanya, com són les picades d'escorpí, aranya i serps verinoses autòctones.
