«He nascut per ser meteoròleg, no regidor d'Urbanisme, però m'ho prenc seriosament»

Què tenen en comú la meteorologia i l'urbanisme?

L'interès pel medi ambient, però també per com afecten els elements i l'activitat humana a l'entorn. Crec que molta gent quan s'interessa per la meteorologia és perquè li interessa el paisatge, la natura. Hi ha gent a llocs que potser tenen una vocació molt important. Jo he nascut per ser meteoròleg, no per ser regidor d'Urbanisme, però m'ho prenc molt seriosament.

Li agrada ser regidor?

Sí. Formo part d'un projecte polític i, a més, m'entenc molt bé amb la gent amb qui, aquí a Berga, el compartim. Tenia molt sentit apuntar-se a una llista electoral pel que fes falta. M'ho miro des d'aquest punt de vista. Està bé participar en aquesta institució en un període més aviat curt.

Digui'm: l'urbanisme de Berga és com una borrasca o com un anticicló?

Aquí a Berga hi va haver una expansió urbanística a la dècada del 2000 que encara l'estem digerint. Una borrasca és el que es troben a d'altres llocs del Pirineu o la costa, més urbanitzats, on contínuament hi ha projectes i conflictes. Estem en una situació, com ho diria, no prou relaxada (somriu).

Què faria falta perquè l'urbanisme de Berga fos adequat?

Nosaltres tenim idees per desenvolupar però falta el finançament. Ens agradaria millorar en molts aspectes la mobilitat per fer-la més dedicada a la persona que camina o que va en bici, treure espai als vehicles. Esperem que en aquesta legislatura, com a mínim, puguem endreçar la ronda Moreta, sobretot entre cal Cuberas i la plaça de la Creu.

Què hi volen fer?

Augmentar les voreres, reduir la velocitat del trànsit i millorar les direccions. La plaça de la Creu, un cop desaparegui el trànsit d'autobusos, s'ha de poder convertir en una plaça. I seguint la mateixa lògica d'ampliació de voreres i pacificació del trànsit, tocaria fer el mateix al carrer del Roser, ara que és de titularitat municipal.

Quan desapareixerà el trànsit dels autobusos a la plaça de la Creu?

La construcció de l'estació d'autobusos és una de les nostres prioritats, sense cap mena de dubte. No tenir-la és una anomalia. Tenim una reunió a la secretaria d'Infraestructures de la Generalitat per saber si ho tenen previst pressupostàriament. El conseller Damià Calvet va dir durant la campanya electoral que era així. Volem saber si la nova estació de busos es pot executar el 2020, o com més aviat millor.

El 2015, l'Ajuntament de Berga

Tenim els projectes de les dues ubicacions i existeixen uns condicionants. Hem aprovat el pla de millora urbana de la Rasa dels Molins que ha de desembocar en la disponibilitat dels terrenys en aquest indret. Això, independentment de quina sigui la preferència de cadascú, posa aquesta ubicació en una posició molt capdavantera perquè disposar d'uns terrenys municipals, que no s'han d'expropiar, ni comprar, en els quals la situació urbanística ja estigui treballada, deixa el sòl de la Font del Ros en una situació més desfavorable.

Per què?

A la Font del Ros s'hi ha de fer una actuació urbanística, s'haurien d'expropiar els terrenys i això suposa més temps i més diners. El tipus de participació que fem per decidir una ubicació tindrà en compte aquests condicionants.

A Berga per què hi ha voreres que no fan ni dos pams d'ample?

És una situació heretada d'una època en què no es tenia en compte el trànsit dels vianants i que la ciutat no ha tingut capacitat de revertir en totes aquestes dècades. Per molts motius potser en alguns sectors no ha sigut una prioritat i, en d'altres, no es disposava de la titularitat del terreny.

Es plantegen fer un pla de xoc per resoldre-ho?

Qualsevol punt de vista que tinguem sobre la mobilitat posa en primer terme el vianant, després les bicicletes i els vehicles. En el mandat passat es van fer desenes d'actuacions en els passos de vianants per adaptar-los a persones amb problemes de mobilitat. Entre el 2019 i el 2020 es tornarà a fer un altre paquet d'actuacions d'aquestes en voreres. I en els car-rers més transitats on detectem aquestes voreres tan estretes la intenció és actuar-hi, sempre molt limitats per la situació econòmica d'aquest Ajuntament que era molt dolenta, i que ho continua sent, però afortunadament amb un deute més petit.

Com està el projecte d'urbanització dels Pedregals?

Aquí tenim una urbanització que el govern de la CUP es va trobar en el mandat anterior. Hi van quedar empantanegats propietaris, empreses i el mateix Ajuntament. El que s'ha estat fent els últims anys ha estat trobar la manera d'engegar-ho una altra vegada sense patir perquè s'hagi de tornar a parar, tenint en compte que la zona ha quedat ferida per sempre. És un tipus d'urbanització perimetral, de residències tipus xalets, d'una extensió molt important, que és el contrari del que proposa la CUP a nivell urbanístic. Malgrat tot, ho assumim. És una urbanització a mig fer. L'única alternativa que es considera més raonable és acabar la urbanització de la manera que es pugui, mirant que la gent hi surti el mínim perjudicada possible.

Com?

S'ha fet un nou projecte d'urbanització. La idea és fer la contractació de l'obra els pròxims mesos.

Un altre projecte històric és la urbanització del torrent de Santa Eulàlia. Com està?

Aquesta urbanització i els Pedregals són els dos problemes urbanístics més importants que té la ciutat. En aquest cas, en general hi ha menys veïns afectats. Ho tenim sobre la taula i ho volem enllestir. Un dels aspectes positius seria poder connectar amb un vial de la capacitat suficient des de sota les Germanetes fins a l'actual aparcament de l'hospital.

Quins altres problemes té sobre la taula?

Més que problemes, aquesta temporada tenim bones notícies perquè estem recollint els fruits de la feina que es va fer en el mandat anterior. Es van fer projectes i es va buscar el finançament. Segurament, el mes de novembre començarem les obres de recuperació i consolidació de la Torre de la Petita que s'han adjudicat a l'empresa Beravi per 64.000 euros.

Què més hi haurà?

El primer paquet d'obres del projecte del polígon de la Valldan, adjudicades a l'empresa Pasquina per valor de 226.000 euros, que han de començar el novembre. És una cinquena part del total d'actuacions que s'hi volen fer. Ara s'hi faran millores viàries i es posarà zona verda i arbrat al camí de can Ballús. El projecte gros de millores al polígon l'estem enllestint i s'haurà d'executar el 2020. El novembre també han de començar les obres de millora del pati de l'escola de Sant Joan.

L'enllaç de la nova C-16 a Berga pot canviar la fesomia de la ciutat. La Generalitat ha acceptat la proposta dels grups municipals de fer-lo soterrat?

No tenim resposta, l'esperem. Si la carretera s'ha d'ampliar en el seu pas per Berga, independentment de quina sigui la nostra opinió sobre l'ampliació de la C-16 cap al nord de la comarca, el que hem de fer és treballar perquè aquesta carretera es faci de la manera més respectuosa amb la gent que viu a la ciutat. La nostra sol·licitud va ser que es cobreixi.

L'actual Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (Poum), aprovat el 2005 ,ja s'hauria d'haver revisat fa 12 anys. En aquest mandat es revisarà?

No sé si es farà una revisió exhaustiva del Poum, sí que es van fent les modificacions pertinents quan la realitat ho imposa. Amb la quantitat d'assumptes urbanístic que tenim a sobre la taula i els recursos disponibles ho haurem d'acabar de valorar.

Com està el procés de municipalització del servei de l'aigua?

Continuem treballant per aquest objectiu però no serà imminent perquè la concessió no acaba fins a final de l'any 2022. De manera que no podem fer cap actuació immediata, però hem d'anar preparant el moment.

I quan es completarà la canalització de la Rasa dels Molins?

No és per estar-ne orgullós perquè és una assignatura pendent històrica que s'ha anat arrossegant i ara tancarem aquesta carpeta que fa massa temps que està oberta.