Berga recorda les últimes 'nenes del parque', la Colònia Escolar Permanent

Ahir, el Casal d'Europa, ubicat al Pavelló de Suècia (una rèplica fidedigna a l'original construïda el 1999) va acollir un acte on es van recordar els orígens d'aquesta colònia nascudes a Barcelona promogudes pel consistori del cap i casal. L'objectiu era atendre els fills de famílies treballadores que per falta de bones condicions higièniques i aliments emmalaltien. Una de les més esteses a l'època era la tuberculosi, segons va explicar l'historiador Martí Bonet, investigador de les colònies escolars permanents i mestre.

L'acte d'ahir també va ser un homenatge a les 2 úniques exalumnes que queden amb vida d'aquesta colònia, que a Berga eren conegudes com les nenes del parque perquè estava ubicada al pla de l'Alemany , el parc, anomenat popularment el parque. Es tracta de Montserrat Casellas (que ahir no va poder assistir a l'acte però el seu fill, Joan Rota, sí que hi va ser) i Maria Josefa Tarrés, de 91 anys, acompanyada del seu fill, Lluís Sellart, va recollir personalment la seva placa de record. L'hi va lliurar Jaume Farguell, presidents del Casal d'Europa i artífex de la reconstrucció del pavelló, i Montserrat Soler, presidenta d'Òmnium. També es van lliurar plaques a títol pòstum als familiars de les dues darreres exalumnes que s'han mort enguany: Maria Rosa Ferrer i Ramona Bruch. Les filles de Ferrer, Maite i Marta Rafat, van recollir la placa, com va fer Dolors Tous, filla de Bruch, que va ser la presidenta de l'Associació d'Exalumnes del centre creada el 1993 quan l'exèrcit espanyol va abandonar la caserna militar que s'hi havia construït el 1948.

L'entitat es va constituir perquè la memòria d'aquella colònia no es perdés. I les seves integrants van participar en diferents actes relacionats amb la recuperació d'aquest singular immoble que des del 1999 acull la seu del Casal d'Europa, Òmnium Cultural i l'arxiu comarcal.

Després de recollir la placa, Maria Josefa Tarrés explicava a Regió7 que havia anat a l'escola quan tenia 7 anys. S'hi va estar poc temps perquè per la guerra van matar el seu germà i aleshores va haver de marxar a casa. Quan va voler retornar a la colònia «ja la desallotjaven». Assegurava, emocionada, que havia estat «una escola excepcional».

L'escola va ser inaugurada el 18 de juny del 1933 per l'aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys, i va estar en servei fins al 29 de gener del 1939, al final de la guerra civil. El centre ocupava el Pavelló de Suècia, l'edifici de fusta amb què el país escandinau havia participat a l'Exposició Universal del 1929 a Barcelona. Un any després, el govern de Suècia va cedir a l'Ajuntament de Barcelona el seu pavelló perquè s'utilitzés justament per acollir les colònies escolars promogudes pel consistori barceloní adreçades a famílies amb pocs recursos. L'ens va organitzar un concurs. Berga va oferir uns terrenys del pla de l'Alemany, on es va reconstruir el pavelló adaptat per a ús escolar. El desmuntatge, transport i reconstrucció del Pavelló de Suècia de Barcelona a Berga va costar 77.000 pessetes, i el nou annex, que actualment és l'hotel Berga Park, 617.473 pessetes de l'època

El pavelló va ser l'edifici principal d'aquest centre amb capacitat per a 300 alumnes. S'hi van habilitar 8 aules de formació, una sala destinada a biblioteca, una per a treballs manuals i els serveis sanitaris. A la part central hi havia una gran sala per a sessions de música o cinema. Acollia noies de Berga i de Barcelona en règim d'internat. A l'edifici annex de tres pisos s'hi ubicaven els dormitoris, menjadors i serveis. Hi havia dotze habitacions de 25 llits cadascuna en quatre plantes.

Per a les noies que hi van passar va suposar l'oportunitat de viure un món nou i amb classes en català. A la torre del pavelló hi havia un observatori. Sempre que el temps ho permetia es feien activitats a l'aire lliure i es practicaven esports nous en aquella època com el tennis o el beisbol.