Va fer ballar l'àliga durant vint-i-cinc anys i va ser-ne el cap de colla des del 1952 fins al 1965. Josep Collado ha recordat a Berguedà Setmanal els seus inicis a la Patum, on va entrar als setze anys formant part de la comparsa dels gegants i de l'àliga, ja que llavors «anaven plegats», tal com explica. Durant dos anys va formar part d'aquesta comparsa única fins que van decidir separar-se per funcionar de manera independent.
La història i les anècdotes de Collado a la festa berguedana són les protagonistes en el nou capítol del projecte Vides de Patum per recollir el passat de la celebració a través de testimonis encara vius. Una de les declaracions que criden més l'atenció de les vivències de Collado i dels que van coincidir en la seva època és la falta de persones per formar part de la festa. «Als inicis no hi havia gent que volgués fer ballar l'àliga. Vaig estar molts anys buscant persones i fins al cap d'un temps no hi va haver manera, érem dos o tres, i molts cops ho havia hagut de fer només amb un acompanyant», relata. «Recordo que un dia vam fer una sortida a Manresa i vam anar-hi només dos, i vam patir força», assegura. No sap quins són els motius de la manca d'interès, però es mostra satisfet que els temps hagin canviat i ara «hi hagi moltes persones amb ganes de fer-ho».
Una de les anècdotes que té a la memòria és la de l'any que gairebé va decidir no fer ballar l'àliga si des de l'Ajuntament no hi posaven una assegurança. «Era una mica perillós fer ballar l'àliga i vaig demanar que s'havia d'assegurar per evitar cap problema. Fins a última hora no ho van acceptar, però ara ja fa molts anys que es fa i és una tranquil·litat».
Ara té 87 anys i mig i, com diu ell, ja no s'acosta a la plaça de Sant Pere per Patum, però reconeix que sempre li ha agradat la festa i l'ha viscuda amb «molta il·lusió». Collado assegura que «si anés a la plaça em posaria molt nerviós perquè ha evolucionat molt i hi ha molta gent, costa fer rotllana...». És per això que se la mira a la televisió.
