22 de novembre de 2019
22.11.2019

El Consell d'Alcaldes del Berguedà s'oposa a la planta incineradora a Cercs

Vint-i-quatre dels trenta-un municipis de la comarca ja han aprovat al ple mocions de rebuig a un projecte promogut per l'empresari manresà Lluís Basiana

21.11.2019 | 23:43
Alcaldes berguedans voten en contra de la planta, ahir a Capolat

El projecte de construir una planta incineradora de residus industrials per fer electricitat reconvertint l'antiga central tèrmica, que promou l'empresa Em Spain Waste& Treatment del manresà Lluís Basiana, no agrada al Berguedà. Ahir es va fer palès de nou en el Consell d'Alcaldes convocat per tractar monogràficament una moció per oposar-se a aquesta iniciativa. Els 22 batlles que van assistir a la trobada–l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, no hi va ser present– van votar en contra d'una iniciativa que des que aquest diari va avançar el 2 d'octubre ha generat un rebuig frontal a la comarca.

L'oposició s'ha organitzat i coordinat a través de la Plataforma Antiincineradora de Cercs (Paic), integrada per particulars, empreses, partits com la CUP i ERC, i a la qual també s'estan sumant consistoris, que s'ha estès com una taca d'oli. A hores d'ara, dels 31 ajuntamenst de la comarca, 24 ja han aprovat sengles mocions en contra. Actualment només falten Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès, Viver i Serrateix i Gósol. Aquest darrer ha convocat un ple on es debatrà la moció el 3 de desembre. En general, les mocions aprovades són les que ha presentant la Paic. En alguns casos hi ha ajuntaments que han aprovat adherir-se a la plataforma esmentada, com per exemple el de Berga, i altres ens que no ho han fet, com el mateix Consell d'Alcaldes, reunit ahir, o bé el Consell Comarcal del Berguedà.

La Paic també ha aconseguit que administracions de fora de la comarca s'hagin posicionat. El primer a fer-ho va ser el Consell Comarcal del Solsonès. Fonts de la plataforma han explicat que «properament» es debatrà i votarà una moció sobre aquest mateix projecte als consells comarcals veïns del Bages, el Moianès i Osona. D'altra banda, la plataforma s'ha reunit recentment amb la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps. Segons ha fet públic la Paic, la representant del Govern a la regió central s'ha compromès «a fer els passos necessaris per trobar una solució».

El rebuig a la planta ja s'havia posat damunt la taula del Consell d'Alcaldes del Berguedà que es va celebrar a final d'octubre a Castellar de n'Hug. Aquella vegada a proposa de l'alcaldessa de la Nou, Mercè Fuentes, i no va prosperar. De fet, hi va haver debat però no es va arribar a votar perquè el president, Josep Lara, va dir que es convocaria un consel monogràfic per discutir el tema un cop els consistoris ja s'haguessin pronunciat als seus plens.

Ahir, es va ratificar la mateixa moció que ja s'havia aprovat aquest mes al Consell Comarcal del Berguedà proposada conjuntament per ERC, la CUP i Bagà Endavant. S'hi palesa «el rebuig a la incineradora de residus industrials que es vol situar a l'antiga central tèrmica de Cercs». Igualment preveu que el Consell demanarà al departament de Territori i Sostenibilitat «una moratòria en les autoritzacions de les plantes de nova creació, un pla de tancament de les incineradores actuals, i l'aprovació d'una llei catalana de Residu Zero» per evitar noves incineradores.

A més, reclama un pla de tancament de les incineradores que hi ha al país. En el document final hi consta una nova petició a proposta de l'alcalde de Gironella, David Font, per tal que l'Ajuntament de Cercs i els promotors de la incineradora facin pública tota la documentació del projecte. «Si algú no dona informació la gent es pensa que darrere hi ha alguna cosa», va manifestar.

Ahir, després del Consell d'Alcaldes el seu president així com també del Consell Comarcal i batlle de Guardiola, Josep Lara, va assegurar que els posicionaments àmpliament majoritaris en contra del projecte parlen de la mala acollida que té el projecte a la comarca. Va explicar diferents raons per oposar-se a aquesta proposta. Per exemple, que « no va en la línia de la comarca verda que estem projectant».

Per la seva banda, l'alcalde de Gironella, i també director de l'Agència Catalana de Turisme, va dir que «el turisme que ens ve aquí [Berguedà] ho fa per gaudir de la natura i l'entorn, i la incineradora no hi lliga gaire».

Per la seva banda, l'alcaldessa de la Nou va recordar que la gent «té memòria» i té presents els efectes nocius per a la salut de les persones i el medi natural de la pluja àcida de la vella tèrmica. Això «afavoreix el fet que l'opinió no sigui favorable». Fuentes, activista en contra d'aquest projecte i al seu dia també de la central tèrmica , va manifestar que «em sento com si haguéssim tornat 30 anys endarrere», i va afegir que «és com tornar a una cosa que semblava morta i enterrada i, patapam», ressorgeix.

Josep Lara, president del Consell d'Alcaldes i també del del Berguedà, va evitar ahir entrar en controversia amb la seva mà dreta al Consell Comarcal, Jesús Calderer, alcalde de Cercs, que no va ser present a la reunió. «No sabem què farà ell a partir d'ara, però crec que el posicionament comarcal ha estat prou unànime», va indicar.

Per la seva banda, Jordi Selga, president comarcal del PDeCAT, va assegurar a aquest diari que el posicionament de l'alcalde de Cercs, que defensa que cal escoltar els promotors de la planta i valorar el seu projecte quan el presentin, «no ens provoca cap tensió interna» al partit.

Aquest mes, i en declaracions a aquest diari, el dirigent de Cercs ja va deixar clar que el debat sobre la idoneïtat o no d'aquesta iniciativa que proposa l'empresa del manresà Lluís Basiana Em Spain Waste& Trate Treatment cal fer-lo un cop els promotors hagin presentat a la Generalitat el projecte executiu per fer aquesta obra. Calderer defensa que «la meva obligació com a alcalde és escoltar i valorar una proposta», en la qual els promotors preveuen invertir 130 milions d'euros i crear 160 llocs de treball.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus. 

 

L'últim El més llegit