La incineradora de residus industrial que es proposa a la tèrmica de Cercs no és el primer projecte promogut per l'empresari bagenc Lluís Basiana que es planteja a la Catalunya Central i que aixeca controvèrsia i oposició, tant política com ciutadana. Hi ha dos precedents relativament recents que han tingut com a escenari el Bages i que, tot i que són de tipologia molt diferent, tenen un doble nexe d'unió amb el cas que ara centra el debat. En tots es partia d'un residu, i en tots tres casos els projectes s'han venut a partir d'un segon suposat benefici.

El que té més paral·lelismes amb el de la tèrmica (a banda de la coincidència de promotor) és el projecte que es va intentar promoure l'any 2001, en aquell moment a través de l'empresa Depurambi, al nucli de Can Flautes, entre Palà de Torroella i Cardona (en terme municipal de Navàs). El que s'hi va plantejar va ser la construcció d'una planta de tractament de purins, a partir de la qual també es proposava la generació d'energia. En concret, el projecte era el d'una planta de cogeneració on es volia donar sortida, mitjançant un procés d'assecatge, a un residu que encara ara com ara genera un greu problema de gestió (els purins), i que produiria electricitat utilitzant com a fonts energètiques el gas metà (20%), que s'obtindria del mateix tractament, i el gas natural (80%), que s'havia de fer servir per al funcionament del procés d'evaporació que s'aplicaria als purins a la instal·lació que es pretenia construir.

En concret, segons el que es va informar en aquell moment, es preveia que aquesta instal·lació generés diàriament 15 megawatts de potència, dels quals només n'hauria necessitat el 5% per a l'autoconsum. La producció d'energia restant s'hauria venut, i havien de ser aquests ingressos els que fessin rendible el tractament de purins. Per aquest motiu es va escollir un emplaçament, el de Can Flautes, en uns terrenys al costat d'una subestació elèctrica.

Segons el projecte que es va presentar en el seu moment, es preveia que la planta rebés unes 400 tones diàries de purins, que la mateixa empresa hauria recollit i portat fins a la planta.

L'equip de govern de Navàs d'aquell moment, amb CiU al capdavant, va fer costat en tot moment al projecte i fins i tot va arribar a aprovar la concessió d'alguna de les llicències. També el Consell Comarcal del Bages va tenir una actitud pròxima al projecte, en un primer moment, però posteriorment s'hi va posicionar en contra, i es va alinear amb l'oposició de les associacions de veïns de Palà i Valls de Torroella i de grups ecologistes, que van arribar a portar el projecte als tribunals, i també d'altres ajuntaments de la comarca. La idea va quedar aturada i silenciada, però la causa hauria estat més aviat un context econòmic i normatiu (per exemple, en la subvenció de les energies) desfavorable.

El segon projecte impulsat per Basiana al Bages -aquest cop a través de l'empresa Efienergia-, i que no ha prosperat, és el que va presentar el 2011 a Sant Mateu de Bages com a «restauració d'activitat extractiva d'argila, mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats», en referència a bales d'ecoparc, és a dir, de deixalles. En aquest cas no hi havia una generació d'energia, però sí un doble fons i el residu com a element central. Sota el paraigua de la rehabilitació paisatgística d'una antiga explotació -en aquest cas d'una bòbila- es pretenia utilitzar aquest paratge com a abocador de residus, ja que així ho va valorar, informar i, finalment, rebutjar el departament de Medi Ambient de la Generalitat, que en va denegar l'autorització ambiental. Una denegació, la del Govern, que tal com ha anat informant aquest diari ha estat recentment ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atenent un recurs presentat per l'empresa promotora.

També en aquest cas el projecte va generar el rebuig d'ajuntaments de la comarca, començant pel del municipi veí i més proper a l'argilera, el de Callús, i del Consell del Bages, i va propiciar la creació d'una plataforma opositora, encara activa. I és que el promotor, en paral·lel a la via judicial, té en tràmit una nova proposta alternativa: la d'omplir el mateix espai, ara amb runes i escòria de foneria.