Les comarques de la Catalunya Central han assolit una fita no gens fàcil, que és mantenir-se, un any més, en l'exclusiu univers estrellat de la guia Michelin, la Bíblia vermella de les guies gastronòmiques. Aparèixer o no en aquesta guia pot suposar tenir més o menys reserves tot i que l'altra cara de la moneda és que també implica haver de fer més inversió i treballar cada dia amb un altíssim nivell d'exigència i de pressió intrínsec ja que es passa a formar part de l'elit de la cuina. Com ho és també tenir sols (com solen tenir) de la guia Repsol

Un any més, el Berguedà pot presumir de ser la comarca de les tres amb establiments amb distincions Michelin amb menys població (per sota dels 40.000 habitants) i tenir dos restaurants amb 1 estrella cadascun. Osona també en té dues (una al Lluçanès) però amb molta més població, 154.00 habitants. I el Bages (175.000) es manté amb 1 solitària estrella.

El primer a tenir-la, l'any 2004, va ser l'Estany Clar de Cercs, ubicat en una antiga masia a tocar del nucli de Berga. La va aconseguir amb el popular cuiner manresà Jordi Cruz, que després va plegar per muntar l'Angle a Món Sant Benet de Sant Fruitós, que posteriorment va esdevenir L'Ó un cop Cruz es va traslladar a Barcelona amb l'Angle, que enguany ha assolit la segona estrella.

Els propietaris de l'Estany Clar, Anna Arisó i el seu home, Josep Xandri, a la cuina, han aconseguit des de llavors mantenir-se a la Michelin a base de treball i esforç constant. Tres anys més tard la comarca va rebre una altra bona notícia: el restaurant Els Casals de Sagàs, amb Oriol Rovira als fogons, va entrar a l'olímp de la guia gal·la. I fins avui. Els Casals, que va obrir portes l'any 2000, han esdevingut una icona de la cuina de proximitat perquè part dels aliments que serveixen al restaurant provenen de l'explotació agrícola i ramadera de la família Rovira. L'any 2012 la prestigiosa revista nord-americana Newsweek va incloure Els Casals entre els 101 millors restaurants del món.

Ara bé, el restaurant de la Catalunya Central que fa més anys que té una estrella Michlein, el degà, és la Fonda Sala d'Olost de Lluçanès, de Toni Sala. La va obtenir l'any olímpic, el 1992, i des de llavors no ha fallat mai. La Fonda Sala ofereix cuina casolana amb menús diaris i un menjador per degustar una carta d'alt nivell. Sala, a qui el gastrònom berguedà Toni Massanés va definir al seu dia com «un clàssic contemporani» és un referent i excel·leix en el seu tractament de la caça i la tòfona i ha estat mestre d'altres cuiners

Darrere seu, el 1998, va aconseguir la preuada estrella un cuiner fill d'una nissaga de cuiners de Monistrol de Calders: Nandu Jubany, pel seu restaurant Can Jubany a Calldetenes. Fa anys que aquest negoci entra a totes les travesses per assolir la seva segona estrella. Jubany dirigeix diferents restaurants i negocis al sector tot i que ell considera que és més cuiner que empresari. Jubany representa la quarta generació generació de cuiners, que va iniciar l'avi Nandu l'any 1940 a la Masia del Solà de Monistrol de Calders, i que va continuar a l'Urbisol (Avinyó), que es va obrir el 1974. Després de nou anys cuinant a l'Urbisol, Nandu Jubany i la seva esposa, l'Anna, van obrir Can Jubany a la plana de Vic.

El darrer cuiner a aconseguir una estrella ha estat Jordi Llobet a L'Ó de Món Sant Benet, el novembre del 2013. Llobet va aprendre als fogons d'una cuinera manresana com Montse Estruch, que durant anys va tenir estrella al restaurant El Cingle de Vacarisses.

Tot i les 5 estrelles esmentades, les comarques de l'àmbit de Regió7 en el seu conjunt, han perdut pes pel que fa a restaurants amb estrella. En el seu dia, a més dels restaurants exposats, també tenien estrella el desaparegut Lluçanès, ubicat a Prats de Lluçanès i que regentava del cuiner Àngel Pasqual. I El Cingle de Vacarisses amb la manresana Montse Estruch al capdavant. Igualment també havia tingut estrella El Castell Ciutat de la Seu d'Urgell, regentat per la família Tàpies.