03 de desembre de 2019
03.12.2019

El llegat d'Antoni Gaudí al Catllaràs reviu

L'edifici ja permet veure el seu nou aspecte i el gener s'acabaran els treballs que han servit per recuperar aquesta joia patrimonial

03.12.2019 | 19:48
Estat actual de l'edifici on el gener s'hi acabaran les obres d'agençament

La Pobla de Lillet «és un dels pocs municipis que té més d'una obra d'Antoni Gaudi». Així ho afirma, cofoi, Enric Pla, l'alcalde del poble que com tantes altres nois i noies del municipi han fet estades de colònies a l'estiu al xalet del Catllaràs, obra del reputat arquitecte. «Els poblatans ens estimem aquest edifici» ha assegurat a Regió7. Ben aviat tornarà a oferir la seva millor cara gràcies a les obres d'agençament es van començar a projectar la passada dècada i que han estat possibles després d'esmerçar-hi sang, suor i llàgrimes i una inversió de 567.000 finançats amb ajudes públiques. És previst que els treballs s'acabin el gener d'enguany, segons ha confirmat Jordi Sabata, conseller comarcal projectes comarcals i europeus del Consell Comarcal del Berguedà que ha licitat i fet la supervisió d'aquesta intervenció.

Per l'alcalde, Enric Pla, l'actuació suposa «primer de tot preservar aquest edifici». I en segon lloc que el poble guanyi un recurs únic per «ajudar a impulsar turísticament i dinamitzar econòmicament la Pobla i la serra del Catllaràs». Per la seva banda, el conseller Jordi Sabata també s'ha mostrat satisfet de recuperar aquest immoble.

El xalet gaudinià del Catllaràs es va construir el 1902 perquè allotjés els tècnics de les mines de carbó del Catllaràs. Ha tingut diferents usos però va quedar abandonat la dècada passada i fou l'objectiu dels vandals.

L'octubre del 2014, el llavors alcalde de la Pobla de Lillet, Vicenç Linares, va fer una crida a través d'aquest diari a les administracions, fundacions i empreses perquè fessin aportacions econòmiques per salvar el xalet del Catllaràs, dissenyat per Antoni Gaudí, propietat del consistori poblatà, isolat a la serra del Catllaràs.

I és que fa anys el consistori poblatà ha fet mans i mànigues per preservar i recuperar aquesta joia patrimonial. Així, el 2016, l'escala de l'edifici va tronar a lluir el seu aspecte primigeni que havia perdut als 70 del segle XX gràcies a una ajuda de 53.000 euros de la Diputació.

Ara, les obres de recuperació de l'edifici, dissenyades per l'arquitecte, Ramon Calonge, han consistit en la rehabilitació de les façanes, la impermeabilització i aïllament de la coberta, la rehabilitació de les mansardes, l'adequació exterior. També el condicionament de l'accés que és una pista sense asfaltar, la instal·lació de l'energia fotovoltaica i la depuració de les aigües.

La restauració d'aquest espai ha de ser el primer pas per fer-lo visitable i a partir d'aquí determinar-ne els nous futurs usos relacionats amb la natura i Antoni Gaudí. Una feina que està duent a terme l'Ajuntament de la Pobla segons ha explicat el seu batlle Enric Pla. «S'està acabant de lligar els usos que tindrà i creiem que ben aviat ho podrem dir».

El cost de l'actual intervenció és de 567.00 euros (amb l'IVA inclòs) que s'han pagat amb una aportació del 50% del cost global per part dels Fons de Desenvolupament Regional (Feder), que són 283.000 euros; la Generalitat hi posa 183.000 euros a través del Pla de Foment de Turisme i la Diputació hi aporta 100.000 euros.

Un llegat de primer nivell


L'expert en l'obra del famós arquitecte, Daniel Giralt Miracle explica  en el llibre Gaudí a la Vall de Lillet, de Joan Bassegoda, Ramon Espel i Roger Orriols, que l'origen de la relació d'Antoni Gaudí amb el Berguedà és l'industrial (i mecenes) Eusebi Güell. Ell va posar en marxa la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de n'Hug), «on es produïa el pòrtland que l'arquitecte utilitzava en les seves obres, especialment en les que va fer en la darrera etapa de la seva vida». Gaudí va fer diferents estades a la zona i va concebre el xalet per als enginyers que treballaven a les mines del Catllaràs d'on s'extreia el carbó per a la fàbrica de ciment. També és el pare dels jardins Artigas, que li va encarregar l'industrial tèxtil Joan Artigas, que era amic d'Eusebi Güell.

El xalet es va començar a construir el 1902. La primera remodelació s'hi va fer el 1907. Posteriorment va tenir altres reformes. L'any 1932 , l'empresa Asland el va cedir al consistori de la Pobla. Una dècada més tard s'hi van fer més reformes. La darrera va ser a principi dels 70, quan l'immoble estava en ruïnes. Va ser en aquell moment que es va adequar com a casa de colònies. Una funció que va complir fins la dècada passada a cura de la Fundació Pere Tarrés. Amb tot, l'edifici va quedar uns anys tancat i el consistori va haver d'actuar en diferents ocasions per reparar els desperfectes causats pels brètols.

L'abandonament de la finalitat per a la qual va ser concebut (les mines) i les diferents transformacions sofertes van fer que només es conservés el volum general de l'edifici i l'estructura principal de les finestres en les dues façanes longitudinals. El projecte de restauració de Ramon Calonge evidenciava el mal estat de l'edifici amb els revestiments de les façanes degradats, la planta baixa amb humitats, les obertures mansardes fetes malbé i els tancaments practicables que s'han forçat. Les instal·lacions eren obsoletes. El projecte preveia actuar en dues fases. La primera va ser restituir l'escala original, un dels elements característics de l'immoble. La segona fase haurà servit per treure'l de l'ostracisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus. 

 

L'últim El més llegit