Els dies de la delegada del Govern a la Catalunya Central tenen més de 24 hores. Però Alba Camps Roca (Navàs, 12 de maig del 1989) funciona amb piles alcalines, desprèn bones vibracions i llueix un somriure que és una targeta de visita infal·lible per obrir-se portes.

Regió7 ha acompanyat aquesta jove dirigent en una jornada de feina de la persona que representa el Govern català a les comarques de la regió central. Ella és l'encarregada de saber què pensen, què necessiten, com bateguen el Bages, Berguedà, Moianès, Anoia, Solsonès i Osona. Avui, 2 de desembre, l'ha passat a buscar per casa seva a Puig-reig, a les 8 del matí, Joan Babeli, un dels dos xofers de la delegació (l'altre és Joan Carles Llobet). A Gironella ha quedat amb el seu cap de gabinet, Pep Mas, que ve d'Osona, i pugen amb el cotxe de la delgada cap a Saldes, on esmorza amb l'alcalde Moisès Massana a la benzinera, que és on aquest dia hi ha l'únic bar obert al poble. Poc després de les 9 comença la reunió amb el batlle saldenc per veure si s'han resolt els temes que van comentar en la darrera visita, si necessita que la delegació l'assessori o li cal suport tècnic. Després, visiten el centre astronòmic del poble, que va ser el primer de Catalunya a obtenir la certificació de cel nocturn de qualitat.

A 2/4 de 12 comença una ronda de reunions al seu despatx, a la seu de la delegació a la Catalunya Central, ubicada al Palau firal de Manresa. Havent engolit un frugal dinar que du en un túper de plàstic que porta de casa -menja apressada poc més de quatre cullerades d'arròs bullit amb una mica de tomàquet i una llauna de tonyina i un iogurt natural- marxa a la presó de Lledoners per visitar líders independentistes empresonats. La seva jornada professional acaba amb una junta de govern a Puig-reig que comença a les 9 de la nit. Avui, tenia previst entrevistar-se amb l'alcalde de Santpedor, Xavier Codina, i un dels temes eren les vaquetes. Però l'agenda de la delegada, que el seu equip (Pep Mas; Jesús Sagués, cap de premsa; el cap de la secretaria de la delegació, Ramon Vidal; i la secretària Dolors Colomé) planifica al mil·límetre, es fa, es refà i es torna a fer sempre que convé, que pot ser sovint.

Alba Camps trenca motlles. És dona, és jove i, a més, no porta l'inevitable vestit que porten indefectiblement els alts càrrecs (ja sigui d'una empresa o d'un departament de la Generalitat). No. «La gent no entendria que canviés la manera de ser o de vestir informal perquè ara ocupo el càrrec», assegura. L'hàbit no fa el monjo, com diu la dita.

«És una delegada que trenca estereotips». Ho assegura Cristina Cruz Mas, regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Manresa, amb qui el dia del reportatge s'ha reunit al seu despatx per tractar temes relacionats amb serveis d'atenció a les dones víctimes de la violència masclista. «És dona, jove i no va encorbatada, i incorpora a la seva feina la perspectiva de gènere, sap de què parla», rebla Cruz. Mentrestant Àdria Mazcuñán, consellera comarcal del Bages de Serveis Socials Bàsics, Dones i Polítiques d'Igualtat, i Rosa Codina, coordinadora territorial de Barcelona i la Catalunya Central de l'Institut Català de les Dones, escolten i somriuen, còmplices, corroborant amb els gestos el que diu Cruz. La delegada no sap on amagar-se perquè no li agrada ser la protagonista i que li dediquin floretes li fa vergonya. Força. La mateixa que quan el cap de la secretaria, Ramon Vidal, assegura a la cronista que la delegada «en un any i mig» que fa que ocupa el càrrec «ha crescut moltíssim, ha agafat confiança, s'ha fet seva la feina». L'argumentació és llarga. Ell destaca que cada persona aporta les seves potencialitats a un càrrec que és necessàriament temporal. Des que la delegació existeix com a tal, el 2006, Ramon Vidal ha treballat amb Jordi Fàbrega, Jordi Moltó, Juli Gendrau, Laurà Vilagrà i, ara, Alba Camps. Sap de què parla i pensa que és bo que hi hagi gent jove a l'administració que hi aporti noves idees.

«Hola, nena!», li diuen. A un delegat home de 30 anys, probablement no li dirien «hola, nen!». «No està fet amb mala intenció», comenta. «També em diuen adeu, maca, xata, són micromasclismes dels quals moltes vegades no s'és conscient». Demanem a la delegada si s'ha sentit, en general, correctament tractada. «M'he sentit molt ben tractada en alguns llocs i d'altres cops, menystinguda, com si et fessin sentir petita». És una realitat però hi treu ferro perquè diu que «al final el que compta és fer bé la feina».

Des que el juliol del 2018 va ser nomenada delegada del Govern a la Catalunya Central ja ha visitat els 144 municipis que la componen, així com les 3 entitats municipals descentralitzades. Va assolir aquesta fita el març del 2019, explica cofoia. «Ara ja faig la segona volta», i prioritza visitar municipis on hi ha hagut canvis de govern. «Tothom sap que existeix la delegació del Govern a la Catalunya Central però potser encara n'hi ha que no saben què fem». Diu que treballa perquè la delegació «sigui una eina de comunicació directa amb la Generalitat i a l'inrevés». Fa reunions amb ajuntaments però també amb entitats i altres agents socials i trasllada al Govern les necessitats del seu territori perquè es considerin. «Cada cop se'l té més en compte», per exemple en ajudes adreçades a municipis petits.

Alba Camps admet que la delegació té «poques competències; ara, funcions, les que vulguis», diu somrient. L'equip de la delegació «treballem pels ajuntaments, trepitjant comarques i veient les necessitats. Estem a disposició dels ajuntaments i volem ser útils». Calcula que entre el 60% i el 70% del seu temps el dedica a «veure territori». I recorre més de 4.000 quilòmetres al mes. A la delegació hi ha dos xofers que estan les 24 hores del dia, 365 dies a l'any, a disposició per portar la delegada allà on calgui pel que convingui.