Marià Miró Manubens (Berga, 14 de desembre del 1985) és llicenciat en Econòmiques i tècnic superior en Administració i en Gestió Comptable i Fiscal. És regidor d'Hisenda del consistori berguedà des del 15 de juny d'enguany. El 2005 va formar part del nucli fundador de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Berga, partit al qual milita. És soci en excedència de la cooperativa Tres Branques SCCL i va ser gerent de la sala de festes La General. Fins al 8 de desembre ha dedicat el 50% de la seva jornada laboral com a alliberat territorial de la CUP a la Catalunya Central,càrrec que ha ocupat en els darrers quatre anys. Té reconegut el 50% de dedicació al consistori, tot i que assegura que hi dedica moltes més hores. Des del febrer del 2018 és pare de la Muriel. Es defineix com una persona reflexible i responsable, amb ganes d'aprendre.

Com va el nou càrrec?

(Somriu). Bé, són uns mesos de molt aprenentatge a l'ajuntament. Hi estic moltes hores amb la voluntat de ser un més de l'àrea d'Economia. Malgrat aquesta mitja jornada, hi dedico moltes més hores, ho he fet per pura supervivència. Els resultats són que en mig any hem tingut uns pressupostos. He vist que hi ha molts processos interns, molta burocràcia. Això és el que m'ha sorprès més. Si volem tirar aquest Ajuntament endavant, hem de ser un més dels treballadors de la casa, arremangar-nos i treballar. No estem en un cadira donant ordres, al contrari. Prefereixo fer això que entrevistes! (riu)

Ara que no té el 50% del sou com a alliberat de la CUP, tindrà més dedicació al consistori?

No, no n'hem parlat però no tinc la intenció de fer-ho. El futur immediat és una incògnita. Hi començaré a pensar el gener.

Com és la seva vida d'ençà que és regidor d'Hisenda de Berga

És molt diferent veure l'Ajuntament des de fora que fer-ho des de dins. L'engranatge, la burocràcia, hi ha un funcionament complex. Es necessiten mesos o anys per aprendre-ho. L'àrea d'economia sempre té feina.

La seva regidoria és la més important de l'Ajuntament?

És estructural, perquè és veritat que tot passa per aquí.

El 2019 ha estat un any de canvis a l'àrea d'Economia del consistori berguedà.

La meva entrada s'ha produït en un any en què al febrer va començar una nova interventora per jubilació de l'anterior. Ara fa unes setmanes va començar la nova tresorera, una figura que no havíem tingut mai a l'Ajuntament. També s'ha dotat de més personal l'àrea. Això ens ha portat a un canvi en la metodologia i en els procediments que s'havien portat fins ara. Per a mi és un aprenentage des de zero i conjunt amb aquestes persones.

Quants diners hauria de posar cada berguedà de la seva butxaca per eixugar els números vermells de l'Ajuntament?

(Somriu). Tenim 8.160.000 d'euros de deutes amb els bancs, més 300.000 euros d'una pòlissa de tresoreria, més 1,9 milions pendents a proveïdors. L'Ajuntament de Berga té un deute de 10,3 milions. El cens és de 16.200 veïns, surt a uns 640 euros per cap.

És una bona picossada.

El 2015 la CUP va entrar a governar l'Ajuntament. El meu antecessor, Francesc Ribera, va fer un canvi en el funcionament de l'Ajuntament, que des del 1977 era d'un augment del deute continuat. Aleshores es va decidir que no es generaria més deute i que es treballaria per la contenció de la despesa. S'ha fet un esforç increïble que ha permès reduir el deute dels 18 milions d'euros als poc més de 10 actuals en quatre anys. El meu antecessor deia que la situació de l'Ajuntament seria crítica durant 8 anys. I realment és així. Hem hagut de pagar una mala gestió econòmica de l'Ajuntament. Hem hagut d'arribar-hi els anticapitalistes per fer una política d'austeritat, contenció de la despesa i augment d'ingressos. La situació és crítica i complexa. Francesc Ribera parlava al seu dia d'ajuntament arruïnat.

Vostè què hi diu?

No m'atreveixo a dir això. Crec que en aquests quatre anys s'ha aconseguit sortir de la ruïna i ara som un ajuntament en una situació econòmica crítica i complexa.

Les arques de l'Ajuntament són a l'UVI o a l'UCI? .

(Somriu) Han sortit de l'UCI.

Com s'augmentaran els ingressos de l'Ajuntament?

Hi ha una primera fase del primer mandat de la CUP que d'aquí a uns anys serà reconeguda com una legislatura de contenció de la despesa i de control molt estricte de totes les partides. I ara, a nosaltres ens toca fer una segona fase, que és intentar controlar els ingressos que té l'Ajuntament. Només amb això ja en guanyarem. Per exemple, l'Organisme Autònom de Gestió Tributària gestionarà tots els rebuts que ara van per la via executiva. D'aquesta manera garantirem que es cobraran. I durant el 2020, mitjançant un pla de tresoreria, treballarem l'augment dels ingresos. Aquest Ajuntament està infrafinançat.

Com se soluciona?

L'infrafinançament de l'Ajuntament de Berga no és un problema exclusiu de l'equip de govern, sinó dels 17 regidors del consistori, és un problema de ciutat. Els ingressos que té aquest Ajuntament no són suficients per fer front a les despeses estructurals ordinàries. Si volem un ajuntament fort haurem d'afrontar aquest repte de forma consensuada amb la resta de grups polítics. Per això també vam crear la comisisó d'ordenances fiscals. A partir del gener ens reunirem i hi treballarem.

Plantejaran un increment dels impostos?

Ho estudiarem el 2020. En tot cas, per fer-ho caldria la majoria absoluta que no tenim. N'haurem de parlar amb la resta de grups, i si es considera necessari, caldrà assolir un consens.

Els darrers pressupostos de l'Ajuntament de Berga dataven del novembre del 2018. Aquest desembre s'han aprovat els del 2020 abans de l'any d'entrada en vigor.

Feia temps que això no passava i és una bona notícia. Són uns pressupostos en els quals hem fet una previsió més realista dels ingressos. I això ens ha portat a haver de tenir un apartat de despeses amb un nivell de contenció per sobre del que seria desitjable. Hem d'estrènyer el cinturó.

Vostè no serà la persona més popular de Berga. La seva no és una regidoria fàcil.

(Somriu) En l'àmbit personal no és fàcil, però ho vaig assumir voluntàriament. La nostra feina és reflotar l'Ajuntament per no deixar aquesta herència als següents. Prefereixo dir que no es fa una despesa a algun proveïdor que no dir-li que sí, com es feia abans, i després que ens enviï la factura i haver-lo de pagar al cap d'un any. Prefereixo ser honest, sincer i valent, i dir: «Hi ha el que hi ha, tenim els diners que tenim, ens podem gastar fins aquí», i no estirar més el braç que la màniga.

Després de quatre anys de vaques magres, ara toca més austeritat?

Més no. Contiuem amb l'austeritat, però és perquè no hi ha cap altra recepta. Podria dir que ara farem una pòlisssa de crèdit, augmentar l'endeutament i tiraríem la pilota endavant. Però no volem endeutar més els berguedans, són diners de tots. Volem que el 2023 aquest Ajuntament tingui una economia el màxim de sanejada possible. És complicat però treballarem per aconseguir-ho.

Què faran amb els diners que s'estalviaran aquests dos anys de carència que l'Estat els ha donat per pagar els crèdits ICO que l'Ajuntament va haver de demanar el 2012 per pagar els proveïdors?

El 2020 haurem de decidir si seran per amortitzar el deute o per fer inversions per a la ciutat. És un debat que no hem tancat però estem oberts a arribar a consensos. No invertir en la ciutat ens porta a situacions que no pots mantenir en el temps. Això és cert i aquí hi ha el nucli del debat.

Digui'm tres coses que farà en aquest mandat.

Aconseguir endreçar definitivament l'àrea d'economia amb l'objectiu que funcioni, i superar la situació actual, que és una conseqüència del mal endèmic que arrossegava aquest Ajuntament malgrat l'esforç fet en els quatre anys anteriors. Em centraré molt en l'apartat dels ingressos. La meva feina també consisteix a apagar focs. No vull fer-me la víctima, però la quotidianitat és molt dura en aquesta àrea d'economia perquè no és agradable no poder pagar proveïdors. La situació actual és crítica. El dia a dia consisteix a atendre proveïdors empre-nyats i m'agradaria no tenir aquesta pressió i poder destinar temps a fer polítiques i coses per a la ciutat.