El 2020 es reobrirà al públic l'església de Gresolet, situada a 7,5 quilòmetres del nucli de Saldes i tancada al culte des del 2014. Aquesta és la previsió de l'Ajuntament saldenc, que ha posat a licitació les obres de consolidació estructural i substitució de la coberta del conjunt edificat del santuari per tal d'aturar-ne la degradació. S'hi farà una inversió de 233.380 euros, dels quals 40.504 corresponen al 21% de l'IVA. El cost de l'obra el paguen el consistori, que ha aconseguit una ajuda de 163.380 euros que li ha donat la Diputació de Barcelona, iel bisbat de Solsona -propietari de l'església-, que hi posa 70.000 euros.

L'informe «Anàlisi de danys i proposta d'intervenció a l'estructura del santuari de Gresolet al municipi de Saldes», redactat per l'enginyer Pere Roca Fabregat, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per encàrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, detalla les principals afectacions que pateix aquesta edificació.

A l'interior de l'església hi ha una esquerda vertical «sensiblement oberta, en el centre del mur de façana nord de l'església, en coincidència amb la vertical de la finestra central», que «s'estén al llarg de total l'alçada del mur». També hi ha una esquerda longitudinal, «visible en el parament inferior, a través de la volta de canó que cobreix l'església», així com «esquerdes en murs del cos oest i est del transsepte», una esquerda a la volta de canó de l'espai adossat, esquerdes i fissures en els murs del cos annex situat al nord de l'església, fissures a quarts de llum de la volta del cor, desperfectes causats per humitats, especialment a la façana sud, a les voltes més properes a les façanes nord (altar) i sud (cor) i a la volta del cos oest del transsepte, i manca de trava i separació entre voltes i murs laterals. L'informe també recull que l'església pateix desploms. «És possible reconèixer a simple vista un sensible desplom vers l'exterior que afecta els murs est i oest de la nau». També hi ha «afectació per excés d'humitat dels caps de biga de l'estructura de coberta». A més a més, les pintures de la meitat nord de la volta «estan molt malmeses per l'efecte de les humitats que en diferents èpoques deuen haver estat persistents».

Pel que fa a l'exterior, hi ha esquerdes verticals al mur de façana del cos annex del costat sud, esquerdes verticals a la façana sud de l'església i a la façana principal i a la nord. També hi ha «farciments de qualitat molt pobra en el mur lateral oest de l'església, possiblement produïts en tancar finestres existents» o esquerdes en ampits entre finestres.

Les esquerdes més importants són a la façana nord i traspassen el mur a la sagristia, i l'informe esmentat diu que podria ser perquè «un cavall de la coberta hagi perdut el recolzament i l'existència de l'esquerda entre la volta del sostre de l'església i la paret interior de ponent tenen una causa comuna, que és el desplaçament de la part superior de la façana de ponent així com també del cos est del transsepte. Aquesta és la patologia més important» de l'edifici que es resoldrà amb la intervenció de consolidació. S'hi col·locaran tirants metàl·lics per controlar o reduir «els possibles efectes de la deformació del terreny i alhora millorar la resistència sísmica». Amb aquesta proposta « evitarem el deteriorament i l'augment de l'esquerda de la façana nord, de les de la volta de canó i la manca de recolzament de les bigues de coberta».

A més, com a mesura complementària de la primera actuació, «es col·locarà un cèrcol per al recolzament de les bigues de coberta en paret» a la teulada de l'edifici principal. «L'objectiu d'aquest cèrcol és repartir els esforços a la maçoneria, ja que en aquesta alçada de mur la dimensió de les pedres és relativament petita amb junts verticals molt coincidents. També es col·locaria a la planta segona per repartir adequadament els esforços dels tensors», detallen els tècnics.

L'autor del projecte de l'obra, l'arquitecte berguedà Joan Manuel Serarols, assenyala que caldrà que el cos principal tingui 34 bigues, 17 a cada crugia. Actualment només n'hi ha 19 i «n' hi ha vàries que han perdut el recolzament: ja sigui perquè els efectes de la humitat han degradat els caps de les bigues, ja sigui per fongs o per corcs». Per fer la rehabilitació de la coberta «cal substituir els cabirons existents, eliminar la sobreinclinació que hi ha, retirar l'enllatat i la teula i col·locar un enllatat nou amb un onduline i recol·locar les teules existents».

En declaracions a Regió7, l'alcalde de Saldes, Moisès Masanas, ha expressat el seu desig que «tot vagi bé» i les obres es puguin iniciar a la primavera i enllestir a la tardor. Es tracta d'una intervenció que permetrà «resoldre tots els problemes estructurals», ha indicat el batlle. Masanas també ha destacat haver pogut trobar el finançament a la Diputació per cobrir el cost de l'obra. I la contribució que hi ha fet el bisbat de Solsona, propietari de l'edifici.

Gresolet és un patrimoni molt estimat pels saldencs. «És un santuari marià de primera magnitud per a la història de Saldes», on el 8 de setembre, dia de les marededeus trobades, s'hi fa un aplec. És el dia que baixa el bestiar de la muntanya i també el dia que s'hi feia una missa, fins que es va tancar l'església pels danys estructurals. Masanas ha dit que «Gresolet per a Saldes és com Queralt per als berguedans». L'església de Gresolet té una hostatgeria, i hi ha un conjunt edificat de 1.180 metres quadrats.