Autoestima i més oportunitats per a tothom, demandes berguedanes el 2020

«Que es comencessin a moure per la pista d'atletisme. Es podrien fer els primers passos»

?Per a un dels representants de la Taula Esportiva de la Ciutat de Berga, Marc Pons, una de les prioritats per al 2020 ha de ser millorar el manteniment de les instal·lacions de la ciutat, des del camp de futbol fins als pavellons o les pistes de tennis i frontó, «a part de fer les millores més necessàries, com els arranjaments pertinents als murs i als vestidors del camp de futbol o la teulada del pavelló gran. Ara s'han fet uns pedaços que sembla que han solucionat les goteres, no sabem si per sis mesos o dos anys, però el que interessa és que es faci la teulada». La taula també reclama «que la il·luminació dels espais passi a ser més sostenible». «A escala comarcal, també ens agradaria que es comencessin a moure per la pista d'atletisme. Es podrien fer primers passos, com parlar amb pobles i mirar ter-renys, per veure si és factible o no», afegeix. Pons reclama alhora millorar i senyalitzar camins, i arreglar sobretot el de Queralt, ja que «és prioritari, tant per tema esportiu com turístic».

Pel que fa a l'agrupació de clubs, actualment té 2.000 federats, que representen el 12% de la població, i l'objectiu seria arribar al 15%. «És bastant, però som força entitats i n'hi ha que no acaben d'estar-hi representades del tot, com ens agradaria que hi fossin». Pons espera «que es generin sinergies entre tots els clubs de la comarca i es pugui ampliar la taula: la unió ens pot portar coses molt bones, si ho fem a escala comarcal podem ser una referència en l'esport, ja que tenim les condicions ideals. Creiem que seria una de les millors cartes als reis, poder col·laborar els clubs de Berga amb els de la comarca».

? El periodista Xavi Rosiñol diu que aquest 2020 cal prioritzar «la lluita contra les desigualtats. Moltes famílies encara viuen al marge i tenen poques oportunitats. Hi ha una pobresa cronificada des de la crisi, que encara no s'ha resolt. No serveix de res posar-ho a la carta als Reis, sinó que calen polítiques públiques decidides, més enllà de l'emergència social. És una feina que fa moltíssima falta», afirma.

D'altra banda, el periodista considera que a Berga «fa molta falta un treball de cures». Creu que «hi ha la sensació que la ciutat està sortint de molts anys de descuits, i això ha generat un estat d'ànim que s'ha de combatre». Això passa per «arreglar places, carrers, regar les flors, arreglar rajoles que salten o fer rampes per a les persones amb discapacitat». Cal un «treball d'inversió important en els petits detalls», ja que «la sensació generalitzada de descuit genera desànim, i s'ha instaurat una sensació de decadència».

?La presidenta de Ginkgo demana «el que gairebé és impossible: que desaparegui la malaltia del càncer.Almenys, que la investigació tingui tots els recursos necessaris perquè tinguem qualitat de vida, seria un regalàs», diu. Fernández també demana que el càncer infantil deixi de ser una malaltia minoritària, «i estigui al nivell dels altres tipus».

A nivell comarcal, «un gran desig seria que no es fes la incineradora. Acabaria perjudicant la salut de moltes persones, tant les que tenen càncer com altres malalties», argumenta. Com a entitat, demana ser més coneguts, «ja que molta gent que ho pot necessitar no la coneix», perquè «la comarca és petita, però a vegades sembla que estem distanciats». En l'àmbit sanitari, la presidenta de Ginkgo reclama que les llistes d'espera siguin menors i que l'hospital no tingui tants problemes per contractar metges: «Sembla que la comarca estigui sortint del mapa».

?«M'agradaria que la gent prengui consciència a l'hora de consumir, mirant més l'origen del producte i buscant productes ben produïts, sostenibles, i de proximitat, per posar en valor el productor local», reclama la propietària de l'Escairador, Maria Costa, «tenim molt bons productors agroalimentaris». Per al seu projecte, desitja «estimular el consum», poder «créixer i fer d'ambaixador de la comarca» i «que la gent aposti pel blat de moro escairat durant tot l'any: és un producte molt versàtil, que se'n pot menjar més enllà de l'escudella a l'hivern, saludable, sense transgènics i del territori».

Per al Berguedà, Costa reclama «més autoestima i empoderament, a veure si som capaços de retenir la gent i el talent, i activar-lo una mica, millor si pot ser amb projectes respectuosos amb l'entorn». També creu que cal «consolidar teixit empresarial i posar facilitats i generar empreses, com amb el polígon d'Olvan».

?Fa pocs mesos, el Berguedà va estrenar una conselleria de Dinamització de les colònies industrials. Per això, el president de l'Associació Cultural Esplai Ametlla de Merola, Òscar Cabra, proposa «que el projecte es tiri endavant i repercuteixi en una millora de les colònies de la comarca, tant en l'àmbit econòmic com cultural, i que siguin reconegudes i arribi la inversió de l'administració per fer-hi més coses, rehabilitar i modernitzar». Com a entitat, el responsable demana poder «continuar fent les coses que fem a l'Ametlla, amb la mateixa o millor resposta dels col·laboradors, i continuar la rehabilitació del teatre». «S'han anat fent coses, però encara en queden moltes, com un nou sistema de climatització o una zona de lavabo». A més, Cabra creu que, des de les entitats de Catalunya, «és una obligació reivindicar, tantes vegades com sigui possible, que aquest 2020 puguin tornar a casa els presos polítics i els exiliats».