La història sobre les masies del Berguedà està recollida, des de fa escassament un mes, en una extensa publicació de l'avianesa María del Agua Cortés Elia titulada De bona casa, bona brasa. El llibre explica les característiques d'una gran diversitat històrica de masies, des de les pròpies de l'edat mitjana fins a les més actuals. La investigació sobre l'espai domèstic de la comarca, que l'autora va iniciar l'any 2007, forma part del programa de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

Diferències entre territoris

«És un estudi sobre com s'organitzen els espais interiors, els elements que encara queden, i els he documentat abans que desapareguin», assenyala Cortés, arqueòloga de formació i tècnica en patrimoni. Un dels objectius de l'autora en la investigació ha estat detectar les diferències entre les masies del baix i l'alt Berguedà, ja que la primera és una zona més agrícola i la segona, més ramadera. «M'he fixat si els espais condicionaven la construcció de la casa, o si primer es construïa la casa, i després els espais es generaven en funció de les necessitats», asse-nyala Cortés.

Molta feina

La berguedana ha documentat més de 400 cases, entre les quals també n'hi ha d'altres comarques de la Catalunya Central com el Bages, el Solsonès, la Cerdanya i l'Alt Urgell. Algunes masies daten de l'edat mitjana, però «en l'època dels romans ja hi podria haver hagut algun habitatge, malgrat que no es conservi cap document perquè es van reconstruir», recorda l'arqueòloga. L'inventari més antic conservat és de l'any 1331. Tot i que han passat gairebé 700 anys, Cortés assegura que l'interior de les masies no ha evolucionat gaire, «una casa de l'edat mitjana s'assembla molt a algunes que encara es troben a la comarca avui en dia, encara que els elements i l'estil de vida siguin molt diferents. La vida era molt poc còmoda, ara estem acostumats a engegar la televisió i la calefacció, i abans el foc només t'escalfava per davant i per darrere tenies fred. A més, per menjar havies de matar el porc i el conill, i l'aigua l'havies de recollir d'una cisterna. La família havia de treballar tot el dia, i a més les comunicacions eren molt dolentes. No hi havia cotxe, els camins no estaven ben arranjats, i només et podies moure per mitjà d'un ase o d'un ruc».

Més coneixement

A causa de la despoblació del camp, moltes d'aquestes masies les lloguen actualment famílies que hi van a passar el cap de setmana, el que es coneix com a turisme rural. Tot i això, l'autora posa en relleu la conservació de les cases de pagès actuals, i ho atribueix al progrés en l'àmbit tecnològic: «Ara les masies són al mapa, saps on són i pots arribar-hi, i també s'ha conscienciat la gent que no s'han de deixar caure». En aquest sentit, l'avianesa remarca la importància de tenir un catàleg de masies i de béns per protegir, com va fer el Consell Comarcal l'any 2018.

Les cases més importants provenen de l'edat mitjana, però amb el temps han anat evolucionant, i han adquirit alguns trets característics de les masies d'altres èpoques històriques posteriors. Cortés destaca que el Berguedà és avui un dels territoris amb més masies de Catalunya perquè forma part de l'anomenada Catalu-nya Vella, que a l'edat mitjana va ser una zona amb un important moviment migratori.