Encara que el Berguedà hagi tingut un augment de població en les darreres dues dècades, tal com s'explica en l'article principal d'aquesta pàgina, aquest creixement ha estat produït pels moviments migratoris que han tingut lloc tant per l'arribada de persones vingudes d'altres països com de diversos punts de Catalunya o d'Espanya. Aquest augment no ve donat pel creixement vegetatiu, és a dir, el que suposaria haver registrat més naixements que morts per fer créixer la balança poblacional.

Per exemple, el 2018 el Berguedà va registrar pràcticament el doble de defuncions (503) que de naixements (253), segons l'últim registre publicat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La comarca, però, és un extrem, no només tenint en compte el darrer recull de dades, sinó també des d'una perspectiva més àmplia en el temps.

I és que, mentre que en les altres comarques de la Catalunya Central on hi ha aquest registre temporal es produeix en els dar-rers anys una certa alternança entre la xifra de morts i de nounats, al Berguedà les defuncions estan des de fa anys clarament per damunt de les dades de naixements, tal com es pot veure en el gràfic adjunt.

De fet, cal remuntar-se al 1985, segons les dades de què disposa l'Idescat, per trobar l'últim any en què aquest creixement vegetatiu va ser de signe positiu a la comarca. Aquell any es va saldar amb un total de 383 naixements per 362 defuncions. Per tant, el Berguedà acumula un total de 33 anys amb més difunts que nounats.

La Catalunya Central

Per contra, en el cas del Solsonès i de l'Anoia, ara fa un any el nombre de nounats havia superat el de difunts. En el primer cas, a més, es venia d'una trajectòria de tres anys consecutius amb més naixements que no pas defuncions.

Al Bages, aquest creixement vegetatiu està seguint en els últims quatre anys una evolució molt paral·lela entre les dues dades. Des que el 2015 la xifra de defuncions es va situar per damunt de la de naixements, totes dues han seguit una tendència molt estable, tot i que en el cas de la natalitat constantment a la baixa.