12 de gener de 2020
12.01.2020
Regió7

«Farem un pla d'acció per tal d'aconseguir més diners i també recursos amb ajudes»

Roser Rifà té sobre la taula projectes com fer un 'coworking' públic per evitar la fuga de talent

12.01.2020 | 00:46
La primera tinenta d'alcaldia de Berga, Roser Rifà, amb la façana del consistori darrere seu

Roser Rifà Jané (Barcelona, 1984) és la primera tinenta d'alcaldia i regidora delegada de Comerç, Consum, Fires, Ocupació, Polígon Industrial, Promoció Econòmica, Subvencions i Turisme de Berga. És doctora en Ciència Política i durant 6 anys ha fet una tesi sobre com canvien les actituds polítiques en temps de crisi econòmica. També ha estat investigadora i docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha exercit de tècnica a l'Oficina de Turisme i al Museu Comarcal de Berga, a l'empresa municipal BRG Serveis i a l'Agència de Desenvolupament del Berguedà. Ha estat vinculada al projecte agrari per impulsar el Primer Sector Berguedà. És aficionada a la fotografia analògica i mare d'una nena.

Vostè és berguedana?

[Somriu] Soc mig berguedana mig vallesana, del Vallès bo, que diem: l'Oriental. La veritat és que tant és on ens criéssim perquè a casa vivíem com si fóssim a Berga. El meu pare és fill del Vallès i la mare de Berga. Quan vaig néixer vivíem a l'Hospitalet de Llobregat. La gent és d'on tria ser i on fem vida i construïm coses. Sempre m'he sentit berguedana amb les meves arrels diverses perquè al Vallès hi tinc família, vincles i amistats, i m'ho estimo.

Quan es va instal·lar a Berga?

Sempre hem anat pujant. El contacte hi ha sigut molt. Quan tenia la besàvia pujava cada cap de setmana i després més espaiadament. Potser els anys que menys vaig poder venir van ser quan estudiava la carrera. Treballava i estudiava. Em vaig finançar la carrera treballant. El dia no donava per fer gaires coses a part de la feina i l'estudi. Després de la carrera, i quan ja feia el doctorat, hi vaig venir a viure.

Ha estat tècnica de l'Oficina de Turisme, de BRG Progrés i de l'Agència. Ara és política. Com viu a l'altre cantó de la barrera?

Estic a cavall del que és ser tècnica i càrrec electe, conec l'altra cara de la moneda. Això em permet entendre els tempos. El més dur és veure que dins d'una administració les coses passen molt a poc a poc encara que vulguis fer-les anar a ràpid. Sempre he pensat que per poder entendre què passa a la societat tots hauríem d'ocupar un càrrec electe per veure que el món de l'administració és molt complicat, és un bany de realitat. Sempre m'he preocupat per si puc ajudar a millorar coses per als meus veïns.

Vostè és aficionada a la fotografia. Berga serveix com a model per fer una bona foto?

[Somriu] Oi tant. És motiu d'inspiració.

Si haguéssim de fer una fotografia de Berga, li hauríem de fer gaires retocs o ja quedaria bé i hi trobem tot el que volem ?

(Somriu) Sempre hi ha coses a millorar, és clar, i hi ha coses per fer-hi Photoshop, això és claríssim i en som conscients. Hi ha aspectes més de carrer que tothom percep: hi ha bosses de deixalles on no toca, deposicions d'animals al carrer, edificis en un estat d'envelliment notable i una manca de manteniment que no negaré. Però Berga en conjunt està bé.

Sí?

És un bon lloc per viure-hi. Aquí mateix hi ha unes munta-nyes que no ens les acabem i tenim l'oportunitat de fer una vida més sana i saludable. En aquest aspecte no hi faria gaires retocs. A més, encara que tinguéssim una ciutat impecable sempre hi trobaríem coses a fer.

Berga està envoltada de natura però cada cop hi ha menys berguedans i més vells i costa trobar feina.

És una de les nostres preocupacions compartida amb diferents agents socials i econòmics amb els quals m'he anat reunint. No només hem de tenir aquesta preocupació, les administracions, sinó també la gent.

Què vol dir?

Per exemple: no serveix de res que apostem perquè la gent visqui al barri vell si les persones no se'l fan seu, d'acord? Qui posa l'exemple de viure-hi pot posar el de treballar-hi. Jo vaig acabar el doctorat i vaig decidir treballar al Berguedà. I vaig trobar feina i m'ha anat bé i visc al barri vell.

Què li demanen els empresaris amb qui s'ha reunit?

Que no ens marxi el talent del Berguedà, que quan els estudiants acaben la carrera tornin a casa. Estem pensant en la possibilitat de fer espais de coworking públics on hi hagi un bon servei de fibra perquè hi puguin posar les seves oficines a uns preus assequibles. Detectem que és una necessitat. Ho tenim sobre la taula i no li puc dir ni quan ni on.

Hi haurà diners per fer promoció econòmica?

[Riu] Sí. Però més important que els diners, miri que li dic, és disposar de personal tècnic. No tenim tècnic de promoció econòmica. La previsió és que a curt termini surti una plaça de tècnic auxiliar de promoció econòmica que ja va sortir fa un any i que no es va poder cobrir.

És important tenir un tècnic?

Molt. Jo puc tenir la jornada completa però necessito mans perquè persegueixin els projectes i desenvolupin les idees d'aquesta àrea.

Per primer cop hi ha una regidoria de polígon industrial. És una declaració d'intencions?

Sí. Ens hem reunit amb els empresaris del polígon i ens han dit que fa molts anys que no s'hi fa res. Ja hem licitat i adjudicat la primera fase de les obres del polígon per a la millora d'un tram del camí de Can Ballús. S'ha adjudicat a Pasquina i són unes obres per valor de 226.000 euros que han de començar de forma imminent. I farem una segona fase. Som conscients que el polígon té necessitats perquè no està al dia. Per això ens vam trobar amb els seus representants i farem un informe que reculli les mancances que tenen. Ara, no els prometrem res que no puguem fer, ja que la situació econòmica de l'Ajuntament de Berga no permet fer inversions.

I amb subvencions?

Se'n buscaran. El meu objectiu és que totes les àrees de l'Ajuntament treballin amb memòries, estudis i projectes. Tothom sap què faria falta a la seva àrea, per entendre'ns. Si ho tenim redactat, previst i quantificat serem més àgils a l'hora d'accedir a subvencions. La nostra voluntat és accedir a més subvencions. Cal tenir en compte que ara som 8 regidors al govern en comptes de 6 com en el mandat anterior i això hauria de facilitar trobar més ajudes. Farem un pla d'acció per àrees per tal d'aconseguir més diners i també recursos amb subvencions.

Quants diners s'han d'aconseguir per amortitzar el cost de tenir una regidoria dedicada a buscar subvencions que també és la primera vegada?

No necessàriament això s'ha de traduir en més diners. Pots aconseguir subvencions que siguin recursos tècnics. No ho he quantificat.

Demanaran ajudes als fons Feder? Els han retret no haver-ho fet el mandat passat.

No dic que no a demanar ajudes del programa Feder, són una de les possibilitats sobre la taula. El problema dels Feder és que s'han de cofinançar al 50%.

Quines són les tres coses que tan sí com no s'han d'aconseguir aquest mandat a Berga en l'àrea de promoció econòmica?

Trobar una sortida de consens per al mercat municipal, optar a una dinamització comercial integral de la ciutat tot l'any i tenir més fons, més subvencions, per al conjunt de Berga.

El programa electoral de la CUP deia que demanarien un estudi de viabilitat per fer la reforma del mercat municipal. Ja l'han encarregat?

Demanarem suport tècnic per tenir una visió integral no només del mercat sinó dels eixos que s'hi relacionen. Hi ha molt debat a fer per decidir cap on anem.

Li agrada la seva tasca actual?

És un repte. M'ho estic passant bé perquè aprenc coses. La política és el que més em mou. Ja sé que no ho faré al gust de tothom però voldria fer-ho bé per al màxim possible de gent. Aquí hi estic de pas i necessito complicitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit