28 de gener de 2020
28.01.2020

Berga diu adeu a l'empresària Rosalia Barat, d'Els Roures

L'església parroquial de Santa Eulàlia acull avui, a 2/4 d'11 del matí, el funeral per la restauradora

27.01.2020 | 21:49
Rosalia Barat en una imatge de l'abril del 2009

Berga acomiadarà avui Rosalia Barat, emprenedora berguedana del sector de la restauració, que ha mort als 84 anys. La Rosalia dels Roures, com era coneguda, era una persona molt coneguda al sector de la restauració per haver regentat la desapareguda Masia de Berga, i posteriorment, el restaurant Els Roures, al terme de Castellar del Riu . Quan ella va plegar li va agafar el relleu la seva filla, Remei Escolies, i ara també s'han involucrat en el negoci les seves netes.

Barat deia que «he fet de tot menys matalassos i bastonets de plàstic», tal com recollia una entrevista que el setmanari Berguedà Setmanal de Regió7 va publicar el 4 d'abril del 2009. Aquell any l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà van retre homenatge a un seguit de dones treballadores per la seva tasca al llarg de les seves vides. Entre aquestes dones hi havia Rosalia Barat.

Toni Barat, que durant any va ser president de l'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà i que havia regentat l'antic bar La Tosca de Berga, en destacava que era «una persona molt activa i emprenedora. Tot el que tenia i el que va aconseguir s'ho va guanyar a pols treballant de valent». Barat va explicar que la coneixia des de l'època que Rosalia Barat regentava l'històric establiment de La Masia, a les voltes de la plaça Viladomat. El va deixar per obrir el que va acabar sent un negoci familiar: el restaurant Els Roures, al terme de Castellar del Riu. En l'entrevista que aquest diari va publicar el 2009, Rosalia Barat explicava que «vaig decidir obrir un negoci propi perquè el meu germà tenia mal en un braç i li costava molt agafar el ritme que li exigien la majoria d'empreses. Si treballava amb mi, ho podria fer amb calma».

D'ençà que va deixar les regnes del negoci, pel mal d'esquena, i com que era una dona que no es podia estar mai quieta, va viatjar. «Els viatges són la meva gran medicina, ja que quan soc fora no em fa mal res», explicava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit