09 de febrer de 2020
09.02.2020
Regió7

Gósol rememora el mestratge de mossèn Ballarín en l'inici de l'any del seu centenari

L'Ajuntament de la localitat berguedana va acollir un emotiu acte de record del capellà i escriptor, que va morir el 2016

08.02.2020 | 22:47
Imatge de l'acte a l'ajuntament de Gósol, d'esquerra a dreta, Jordi Viola, Ramon Tremosa, Xavier Pedrals, Jaume Farguell i Josep Espar Ticó

El 8 de febrer del 1920 va néixer a Barcelona una de les personalitats religioses més estimades de Catalunya. Ahir, dia en què el capellà i escriptor hauria complert 100 anys, l'Associació Cultural de Mossèn Ballarín va donar el tret de sortida a l'any del seu centenari, que portarà activitats i reconeixements diversos per recordar la seva figura. En un acte emotiu i profund que va tenir la presència de l'expresident Jordi Pujol i de la delegada del Govern a la Catalu-nya Central, Alba Camps, amics, familiars, coneguts o simplement admiradors de Ballarín van omplir de gom a gom una sala de plens de l'ajuntament que va quedar petita. En els parlaments es va repassar fil per randa el vessant més públic del mossèn i hi van intervenir Rut Carandell, familiar de Ballarín; Josep Espar Ticó, amic personal; Jaume Farguell, exalcalde de Berga; l'arxiver Xavier Pedrals; el polític i economista Ramon Tremosa, com a integrant del Grup d'Estudiants Nacionalistes (GEN); i l'arquitecte Jordi Viola.

Una personalitat polièdrica

Josep Espar Ticó, amic personal, va recordar que «a mi i a molts el mossèn ens va tocar el reflex de l'ànima. Sempre el vam tenir al costat. Quan va morir vaig plorar llargament, a llàgrima viva. Era una persona que va encoratjar-nos a no donar-nos mai per vençuts i a no fer trampes amb nosaltres mateixos. Moltes gràcies, mossèn». Els aplaudiments a la sala ressonaven amb força quan els ponents desglossaven les interioritats de Ballarín. Entre paraules i reflexions també hi va haver somriures, i llàgrimes. Jaume Farguell, alcalde de Berga quan Ballarín va arribar al santuari de la Mare de Déu de Queralt l'any 1958 per exercir-hi de capellà custodi, es va emocionar recordant el suport que li havia donat en la mort d'un familiar: «Era un capellà de veritat. Ens va agafar a tots de la mà i va dir el parenostre més profund que he escoltat mai. A través de Ballarín he arribat a sentir coses molt íntimes en el més profund de l'esperit». Una de les anècdotes més divertides de l'acte i que va arrencar els somriures del públic va ser relacionada amb la seva afició a la pilota. «Era un gran seguidor del futbol i, a més, hi entenia. Un cop, a la Copa del Món, ens vam asseure al sofà i vam veure tres partits seguits. L'Emília, la seva cuidadora, no se'n podia avenir», rememorava Espar Ticó.

L'arxiver Xavier Pedrals va fer una metòdica explicació de la laboriosa tasca de documentació que es porta terme per guardar i arxivar tots els testimonis de l'activitat de Ballarín amb l'objectiu de conservar el seu llegat i va fer un prec: «Demano que tot el que es pugui conservar del mossèn vingui a l'arxiu, perquè farem tot el possible per conservar-ho i difondre-ho». Per últim, el polític i economista Ramon Tremosa va rememorar les ensenyances de mossèn Ballarín al GEN (Grup d'Estudiants Nacionalistes) i Jordi Viola va explicar detalladament la relació de l'arquitecte Josep A. Coderch i Ballarín.

Tot i que la nostàlgia va flotar en tot moment en l'atmosfera de la sala, les constants referències textuals de Ballarín i les seves fines ironies van aportar un punt d'optimisme i van deixar palès que la moralitat del mossèn sempre serà present mentre hi hagi qui el recordi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit