Núria Arnau és la secretària de l'Associació Cultural Mossèn Ballarín, entitat impulsora dels actes del centenari pel popular personatge. Tot i que viu a Berga, fa anys que passa els caps de setmana a Gósol i va conèixer Josep Maria Ballarín. L'entitat ja prepara diferents activitats de commemoració de l'aniversari, com, per exemple, una exposició i la instal·lació d'una estàtua de bronze a Gósol.

Com es va crear l'Associació Cultural Mossèn Ballarín?

Va néixer perquè ell mateix ho va dir. Volia cedir els drets dels Pastorets que va escriure i creia que si ho deixava a l'Ajuntament hi havia el perill que es perdessin.

Però ell no la va veure néixer.

No, ja no hi era quan es va crear el 2017. Però l'esperit i la idea van ser seus.

Qui forma part de l'associació?

Les cases del poble. Una persona de cada casa en forma part.

Em pot avançar quins actes tenen preparats per celebrar l'any del centenari?

Al juliol i a l'agost, que és quan aquí a Gósol hi ha més moviment, farem conjuntament amb l'arxiu una exposició de fotografies, dibuixos i documents de la vida del mossèn. Després, tenim pensat un acte de cloenda que encara s'ha de decidir quan serà.

Alguna cosa més per apuntar al calendari?

Volem fer un capgròs del mossèn, però són més de 1.900 euros i tenim pensat obrir un Verkami perquè la gent hi pugui ajudar.

No tenen cap suport de les institucions?

A les institucions els hem demanat fer una estàtua de bronze de mossèn Ballarín. I això ja val molts diners.

I on tenen pensat ubicar-la un cop feta?

Quan el mossèn anava cap a casa s'estava dret amb el bastó i contemplava un pollancre. Nosaltres vam proposar a l'Ajuntament fer l'estàtua del mossèn en aquest mateix indret, mirant el pollancre com sempre feia.

Estan satisfets amb la gran assistència que hi ha hagut a l'acte d'aquest dissabte [ahir per al lector]?

Sí. Només que el lloc ha quedat petit. Potser en un lloc més gran hauria estat més bé, però teníem por que a l'església hi fes massa fred.

Com va conèixer mossèn Ballarín?

Ja el coneixia de Berga, però el primer record que en tinc de quan va venir aquí a Gósol va ser en una missa de Pasqua. Sortint de missa em va dir: «Tu saps on és cal Bepus?». Jo li vaig dir que sí i em va fer anar a donar la comunió a la Margarita. Jo li vaig fer d'escolana.

Què l'enamorava de Gósol?

En un moment en què es va sentir exclòs de Queralt, aquí va sentir que l'acollien.