«Cal apostar per una cultura participativa que vagi més enllà d'uns pressupostos»

Vostè ha dit que quan era petita volia ser egiptòloga. No sé si també volia ser regidora de l'Ajuntament de Berga?

(riu) No m'ho hauria imaginat mai ser regidora. La passió per l'egiptologia em va venir pel meu pediatre, Lluís de Haro. Em va regalar un bolígraf amb motius de l'antic Egipte. Com que soc molt friqui de les coses, allò va esdevenir la meva passió absoluta.

La seva implicació en la política potser té més a veure amb la seva militància a l'Esquerra Independentista?

Vaig començar a militar el 2012 a l'Autònoma a l'assemblea d'estudiants, i després em vaig enrolar al Casal Panxo i d'aquí a la CUP.

Va entrar a l'Ajuntament l'octubre del 2018 per substituir Montse Venturós. I el 2019 va revalidar el càrrec.

Era conscient de la dificultat de ser regidora. És xulo i interessant perquè pots fer moltes coses que permeten construir ciutat, però alhora és difícil. El dia a dia en un ajuntament és complex, i en un com el nostre encara més. En l'àmbit personal has d'aprendre a gestionar la pressió que comporta.

Per què hi ha més pressió a l'Ajuntament de Berga?

Tot i que s'han arreglant coses, hi ha una manca estructural de personal, el deute que arrosseguem fa que el dia a dia sigui complex. Malgrat tot, estem intentant reconduir-ho i solucionar-ho.

Berga estrena aquest mandat una regidoria de Feminisme i LGTBI. Amb quins objectius?

Posar sobre la taula que hi ha una discriminació latent que pateixen aquests dos col·lectius. I encara que estem avançant cap al bon camí, hi ha molta feina per fer en el camp del feminisme, ens falta moltíssima sensibilitzaaió i formació per arribar a posar-nos les ulleres liles i veure les coses des d'una altra perspectiva. I en el camp LGTBI passa el mateix.

En el programa de la CUP deien que crearien una plaça de tècnic exclusivament d'aquesta àrea. Ja existeix?

Està pendent. Han passat davant altres prioritats. Espero que a mitjan mandat hi pugui ser, i que aquest sigui un objectiu realista. Tot i que tenim el suport de la resta d'àrees, especialment de Joventut.

Enguany quin pressupost té aquesta àrea per «impulsar mesures socials feministes que transformin la realitat de Berga», com deien al programa?

Voreja els 60.000 euros.

I a què es destinaran?

Bàsicament a finançar el Punt Lila de Patum, que és el que més diners costa perquè es contracten professionals per a 5 dies. També farem formacions i protocols. Tirarem endavant la campanya Vull l'Esport i la campanya de dones actives, entre d'altres.

En el programa també deien que treballarien «perquè els formularis municipals, així com altres serveis municipals, no perpetuïn més el binarisme de gènere». Què han fet?

Ho hem de plantejar bé i necessitarem el suport d'entitats. Una de les coses que hem fet va ser per Cap d'Any als lavabos del pavelló. No eren binaris, hi podia anar tothom indistintament. I així s'han quedat. Aquesta és una de les reclamacions que fa el col·lectiu LGTBI. I volem fer més coses.

Està contenta de la resposta ciutadana del primer pressupost participatiu de la història de Berga?

Moltíssim. Vam assolir els objectius marcats de carrer. Teníem una mica de por que a la gent li costés més de participar-hi. I no va ser així. Cal apostar i fomentar una cultura de la participació ciutadana activa que vagi més enllà d'uns pressupostos, ha de ser una cosa més extensa i transversal, però aquest és un principi i n'estem molt contentes.

Enguany s'hi ha destinat una partida de 30.000 euros, que és una xifra modesta. De quan serà el 2021?

Això és una cosa que haurem de treballar conjuntament amb la resta de regidors del consistori. A mi m'agrada assolir consensos, i aquest any els pressupostos els hem tirat endavant gràcies al suport de tots els grups municipals.

Quin seria l'objectiu, 100.000, 200.000 euros?

S'ha d'anar amb compte perquè una quantitat molt elevada acaba comportant més traves burocràtiques. Hem de buscar una xifra que sigui realista en relació amb el nostre pressupost, que és petit, i alhora complir les expectatives dels veïns.

Quines consultes faran en aquest mandat?

Un dels mecanismes que estem tirant endavant són els processos participatius dels reglaments d'equipaments o serveis municipals. Aquestes són coses que potser la gent desconeix però que són més útils perquè determinen com ha de ser el funcionament dels equipaments municipals. Un altre exemple: des de l'àrea de Cultura estem intentant crear una taula d'usuaris, més o mensy formal, que permeti fer trobades entre les persones que habitualment van al teatre, les entitats que en fan, l'Ajuntament, per tal que els usuaris puguin ser partícips del que s'hi decideixi.

A la gent li interessa el que fa l'Ajuntament? Ho dic perquè a la primera assemblea oberta d'aquest mandat que van fer a final de l'any passat hi va anar ben poca gent.

Vull pensar que sí que interessen les coses que fem a l'Ajuntament, perquè, si n0, estaríem sols fent-les i la veritat és que la gent respon quan fem activitats.

Ja està decidit que Sant Francesc ha d'acollir serveis culturals com la biblioteca o l'arxiu comarcal?

Està decidit que Sant Francesc ha d'acollir serveis culturals, això per suposat. Vam especificar que la biblioteca és la primera prioritat i ho estem mirant amb la Diputació. Però, si finalment aquest ens, que és qui gestiona el servei, no ho considera viable o possible, estem pensant quins altres serveis hi poden anar. La veritat és que fa falta que Sant Francecs sigui el pol cultural de la ciutat i han de passar coses molt xules perquè així sigui.

Com per exemple?

Des d'exposicions com les del Joan Ferrer, que en continuarem tenint perquè compten amb la col·laboració de les persones que van tirar-la endavant. Hi ha d'haver espais per a les entitats perquè el talent berguedà no hagi de marxar a fora i pugui crear-ne aquí.

A quants anys vista serà aquest projecte?

És molt difícil dir-ho. El primer que hem de decidir aquesta legislatura és quins projectes desenvolupem a les dues plantes superiors del convent.

I què passa amb la comisisó de Sant Francesc?

L'hem d'activar ja.

Quines exposicions hi haurà aquest 2020?

Hi estem treballant consensuadament amb el grup Amics de Joan Ferrer. Tenim moltes idees però encara no està definit.

Com ampliaran el sentiment patumaire, que és un dels apartats del seu programa?

Augmentant les activitats perquè tothom pugui tenir un espai en qualsevol de les festes que organitzem, perquè tothom si senti còmode i pugui sortir al carrer i participar de la vida festiva.

L'oposició ha criticat l'acord que van signar amb Sant Aniol perquè diuen que no s'obtenen diners per la Patum.

Nosaltres tenim un altre punt de vista i és que no els gastem. La campanya de la Patum aigua comportava una despesa d'uns 10.000 euros en personal, en compra d'aigües. Enguany aquests diners ens els estalviarem i els podrem destinar a fer millores a la festa.

Estan negociant amb empreses que ajudin a pagar la Patum?

Això ja es va intentar al mandat passat i es va picar a la porta de diferents empreses. No ens neguem al mecenatge però hem d'oferir una cosa sucosa i és el primer que hem de decidir conjuntament perquè hi hagi unes bases que quedin per sempre més.

Què es fixem com a prioritat del finançament de la Patum?

Que d'una vegada per totes la Generalitat s'impliqui econòmicament en la festa.

Fa anys que diferents governs de Berga estan intentant el mateix. Tenen mala peça al teler?

Estem esperançats en aconseguir-ho. Ara ens hem trobat que la falta de pressupostos lliga les mans de la conselleria per crear una línia de finançament específica de la Patum. Farem de gota malàia i anirem picant fins assolir-ho. Ja hem aconseguit que el centre de restauració de Catalu-nya s'impliqui en la restauració de les comparses. És un pas endavant important i denota un canvi.

Per què no s'hi implica el Govern i ajuda a pagar la Patum? No és prou important la festa?

Potser perquè saben que igualment es farà. És un greuge cap als berguedans perquè és una de les festes més importants dels Països Catalans, emblema de la cultura popular, té foc, tothom s'estima i gaudeix de la Patum i hi participa de manera activa. Que visqui en aquesta ombra per part de l'administració catalana és xocant.