Fa unes setmanes s'anunciava que la partida de desdoblament de la C-16 no constava en els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2020. No és novetat, ja que aquesta infraestructura es promet des de l'any 2009, amb Quim Nadal. Arran d'aquesta notícia, es va reobrir el debat sobre la conveniència o no d'aquest tercer carril a la comarca.
No és discutible el fet que tenim un problema de mobilitat i que calen mesures per evitar les cues de cap de setmana, que tenen implicacions directes especialment a la població l'alt Berguedà. Per entendre la situació actual, cal remuntar-nos a unes dècades enrere, amb la històrica aposta econòmica del turisme de neu com a únic futur que s'ha imposat per a les comarques dels Pirineus. La concepció d'aquest territori únicament com una zona d'oci és el que ha acabat derivant en una massificació de l'espai amb enormes implicacions socials i ambientals.
En aquest cas, la C-16 actua com a via principal per transportar aquest enorme flux de persones a un territori que no té capacitat d'assumir. Sempre s'ha intentat vendre aquest projecte com una inversió directa per al Berguedà.
Aquesta afirmació em sembla una falta de respecte per a la gent que hi vivim. Si realment els interessés mínimament la mobilitat a la comarca, faria anys que hi arribaria el tren i tindríem una xarxa de transport públic, almenys, decent. I no és el cas.
Per tant, desenganyem-nos: aquest tercer carril va únicament i exclusivament destinat a consolidar un model econòmic que ha estat el responsable de posar fi a la vida dels pobles de la Cerdanya (i que ja ho comença a fer amb els del Berguedà) i que està greument amenaçada per efectes del canvi climàtic. Solució? Decreixement turístic urgent a les comarques dels Pirineus. Tenim un problema estructural, polític, de model econòmic, i fins que no anem a l'arrel d'aquest problema no acabarem amb el col·lapse. Ni amb un carril més, ni amb tres més. El desdoblament implica més cotxes i, per tant, més caos circulatori. Tenint en compte, a més, que el túnel del Cadí no es desdobla. Com a alternativa, cal exigir una xarxa de transport públic de qualitat a la comarca i, per què no, que retorni el tren a Berga.
Això sí que seria una inversió real per al territori i una adaptació a l'emergència climàtica a la qual estem sotmesos. Mesures urgents, entre altres coses, per frenar la inèrcia del despoblament que avui també està posant fi a les zones rurals del Berguedà. No volem ser una comarca de pas, i el desdoblament ens relega a ser-ho. Una vegada més.
