03 de març de 2020
03.03.2020

«Els Mossos formaven part de la petició que vam fer a la Generalitat»

02.03.2020 | 23:15
Jaume Farguell

Jaume Farguell i Sitges va ser alcalde de Berga en dos períodes que van del 1979 al 1987 i del 1991 al 1999. Ell va ser l'ideòleg de la reconversió de la vella caserna militar perquè el recinte acollís serveis civils. El primer a estrenar-s'hi va ser el dels Mossos d'Esquadra. En aquesta entrevista n'explica el procés.

El 3 de març del 1995 es va inaugurar la unitat comarcal dels Mossos d'Esquadra al Berguedà.

Hi ha una cosa molt curiosa perquè l'1 de març d'aquell mateix any vaig voler que, per primera vegada, s'obrís al públic la caserna i que m'hi acompanyessin les exalumnes de la colònia escolar permanent que hi havia hagut. Fixi's: en dos dies de diferència vam obrir al públic el recinte de la caserna vella i els Mossos d'Esquadra.

Quin record té de l'arribada dels Mossos al Berguedà?

Molt bo. Formava part de la petició que nosaltres vam fer a la Generalitat que aquí hi hagués un conjunt d'instal·lacions públiques: la residència de la tercera edat, l'escola bressol municipal, el Pavelló de Suècia, en definitiva, tot el que volíem fer-hi. També teníem la idea d'un museu gran que ja estava projectat però no es va poder fer. Fa 25 anys, era un moment que només pensàvem en la caserna. Ja havíem adquirit aquest recinte i estàvem pendents de les instal·lacions que s'hi havien de fer.

Va ser el primer servei que hi va haver a la caserna.

Sí. Vaig anar a veure el president Jordi Pujol per parlar d'aquest tema ja que era molt interessant per a la comarca.

Per què?

A totes les comarques n'hi han anat posant, de Mossos d'Esquadra. Una de les coses bones d'aquesta època va ser que la Generalitat aconseguís la policia, juntament amb la televisió i l'escola catalana. La policia es va aconseguir en l'època del peix al cove. Vam estar molt contents.

Es va aprofitar l'edifici de la Companyia Nova del recinte militar per convertir-lo en la seu dels Mossos.

Sí. Va ser la transformació d'un edifici que ja existia. Es va adaptar l'immoble perquè hi hagués la comandància. No es va haver de fer una edificació nova com en altres comarques de Catalunya.

La comandància de Berga va arribar després de la de Vic i sis anys abans que la de Manresa.

Ens en vam preocupar molt. Vaig anar a veure el president Pujol diverses vegades, fins i tot vam anar a Suècia tots dos a presentar el projecte de recuperació de l'antic Pavelló de Suècia i de la resta de serveis que vam projectar fer a la caserna.

Va costar que hi hagués els Mossos a Berga?

No, no. He de dir que la Generalitat, en aquest cas el president Pujol, va mirar amb molt d'interès el tema de la reconversió de la caserna per la marxa dels militars de la ciutat. De l'any 1995 al 1999, aquest tema va ser la preocupació màxima. El projecte de portar els Mossos va ser ben vist en una comarca que és de pas, de muntanya i de pla, amb diversitat geogràfica, una comarca estratègica des de tots els punts de vista per assistir les poblacions petites de l'entorn amb una policia pròpia. Vaig compartir aquest sentiment amb molta il·lusió.

Vint-i cinc anys després, com valora la presència dels Mossos d'Esquadra al Berguedà?

Bé. Estic contentíssim de com han actuat aquí. Realment la policia no ha fet altra cosa que auxiliar els ciutadans i no hi ha hagut mai cap problema, que jo sàpiga, entre la població i la policia, ni cap irregularitat. Hi ha un comportament exemplar per part de la policia. N'estic molt content i els he de felicitar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit