Un total de 252 persones han enriquit els seus coneixements participant en les xerrades de filosofia, història, art o literatura que han ofert les Aules de Formació Cultural per a la Gent Gran de Berga al llarg de 25 anys. Per commemorar el seu naixement, l'any 1996 a les aules de les Carmelites de Berga, l'associació havia programat un acte el 20 de març al Pavelló de Suècia, que havia de servir per inaugurar una exposició d'aquest mig quart de segle d'aules. Però aquest dijous es va comunicar que s'ha ajornat fins a nou avís a causa del coronavirus.
Concepció Antich i Leo Boixader van ser les impulsores d'un projecte que s'ha consolidat a la ciutat amb el pas dels anys i que no s'ha aturat mai. En el curs del seu 25è aniversari, les aules poden presumir d'acollir un bon nombre d'alumnes provinents de tota la comarca. En els últims anys les inscripcions havien tingut una petita davallada, però enguany s'han recuperat i s'hi han matriculat 90 persones.
«Sense la Leo no s'hauria fet»
Concepció Antich rememora que «les aules van néixer l'any 1995 de casualitat. Es va fer una xerrada destinada a la gent gran per preparar-se per a la jubilació i hi vam assistir Leonilda Boixader, Isabel Massanés i servidora. Quan va acabar la xerrada vaig dir-los que estaria bé que això es pogués fer més sovint i vam començar a treballar-hi». No sense esforç i dedicació desinteressada, Antich i Boixader van aconseguir tirar endavant la iniciativa, que es va trobar amb una demanda inesperada que els va dificultar trobar un local per exercir les xerrades. «Al casal de la gent gran hi feien obres i havíem de buscar un local, calculàvem que hi hauria unes 20 persones, vam demanar el local de la biblioteca i quan vam obrir matricula érem 50, per aquest motiu vam anar a les Carmelites i allà es van realitzar les primeres classes. Hi vam estar uns tres anys», explica Antich, que assegura convençuda que «sense la Leonilda això no s'hauria fet».
De quatre a vint docents
Els primers passos es van fer el 1995 i el 1996 es van iniciar les classes. Quim Sala, Neus Forés, Dolors Santandreu i Joan Tuneu són els noms dels quatre professors de l'institut Guillem de Berguedà que van impartir docència durant la primera edició. Enguany, una vintena de professors i experts participen en les sessions organitzades en què tracten temes tan variats com salut, ciència, excursionisme i fotografia.
Quim Sala, que va fer la primera classe el 96 a les Carmelites, encara fa una xerrada anual i exposa que «la meva impressió és molt positiva. És gent que està interessada a aprendre, ja que en el seu temps no va poder estudiar. Estan oberts a tots els sabers que hi ha al món actual i d'aquesta manera adquireixen tot un ventall de coneixements de professors que ofereixen matèries diferents».
Un al·licient social afegit
Rosa Canudas és l'actual presidenta de l'associació i afirma que amb el pas dels anys l'objectiu de formació s'ha mantingut intacte. «En certa manera les aules d'avui en dia són una continuïtat del que es va començar i és una manera que la gent gran tingui una oportunitat de sentir coses diferents». La persona de més edat inscrita actualment és una dona que té 93 anys. Els tres protagonistes amb els quals ha parlat Berguedà Setmanal valoren que, a més d'adquirir coneixements, les aules són una bona forma de relacionar-se, ja que amb el pas del temps i les noves tecnologies informar-se és més fàcil. «Abans, en plegar de la feina la gent es quedava a casa, i en canvi ara hi ha moltes coses a fer. La persona que té una mica d'esperit per ampliar els seus coneixements agafa l'ordinador i ho consulta. Molts dels inscrits no tindrien la necessitat de venir i ampliar coneixements, però és una manera de sortir, de relacionar-se i de no quedar-se al sofà, és un al·licient social».
