01 de abril de 2020
01.04.2020
Regió7

«Esperem que un cop hagi passat tot això es continuï reconeixent la tasca que fem»

La cap d'Infermeria de l'hospital de Berga diu que mai no s'havia imaginat que li tocaria viure una situació com aquesta

31.03.2020 | 23:57
Joana Rodríguez (dreta) recollint un guardó del Top 20 del centre

Joana Rodríguez és la cap d'Infermeria de l'hospital comarcal Sant Bernabé de Berga. En aquesta entrevista concedida a Regió7 explica com s'està vivint al centre hospitalari de referència de la comarca la crisi del coronavirus.

S'hauria imaginat viure una situació com l'actual?

La veritat és que, una situació com aquesta, personalment no m'ho hagués imaginat mai, a vegades la realitat supera la ficció. És cert que estem acostumats a tenir temporades on l'activitat és molt més elevada que d'altres, però mai com aquesta situació actual.

Com s'ha adaptat i preparat l'hospital?

No hem parat des del primer dia. El temps que hem tingut entre que vam preparar un pla de contingència fins que es va posar en marxa ha estat curt, tot està sent molt ràpid i molt canviant. He de dir que tot això s'ha pogut fer i s'està fent per la gran implicació de tots els professionals del centre, que ens ha permès ser àgils a l'hora per adaptar-nos a les situacions. Hem hagut de canviar el funcionament de tot l'hospital, l'organització, circuits... I no només nosaltres ens hem hagut d'adaptar, sinó tota la ciutadania, i cal dir que ho han entès perfectament.

El Berguedà ha estat una de les comarques on es van confirmar més tard casos de coronavirus. Per què?

És cert, i la veritat és que de moment no en sabem el motiu, però no és una situació anormal per a nosaltres, ja que, si parlem de la grip estacionària, la nostra comarca sempre va més tard que la resta. Quan els centres de Barcelona, Manresa, ja estan plens de pacients amb grip, a nosaltres encara ens triga 15 dies a arribar, però ens arriba.

Creu que la Covid-19 pot tenir una incidència especial al Berguedà pel fet que hi ha molta població envellida?

Pot ser sí, per les patologies cròniques que presenta normalment la població envellida, i per la resposta al tractament que pot tenir.

Hi ha casos de persones afectades de coronavirus del Berguedà que no s'estan tractant a l'hospital, sinó a centres de fora, a Althaia. Què ho fa?

Els pacients del Berguedà els ingressem al nostre centre, a no ser que tinguin una patologia que per al nostre nivell d'hospital no podem atendre, com pacients que necessitin estar intubats per respirar, que han de ser atesos en centres on tingui UCI. Un cop el pacient està estabilitzat i el nostre centre pot donar les cures necessàries, és quan ens el retornen per continuar el tractament.

L'hospital no té UCI. En situacions com l'actual i, en general, per als berguedans, això és un hàndicap?

Per tenir UCI, cal tenir tota una sèrie de professionals i d'especialitats de què el nostre centre no disposa. Però cal recordar que disposem d'un hospital a 30 minuts de Berga on sí que tenen aquest servei, i que tenim bones comunicacions i un servei tan important com el SEM.

A l'hospital, disposen del material necessari (mascaretes, viseres, guants, bates, gels)?

En aquests moments sí que tenim material necessari per atendre aquests pacients. És cert que no tot el que voldríem i, per tant, hem de ser conscients de quina és la situació i hem de ser responsables amb el consum. Si les comandes s'anessin endarrerint podríem tenir dificultats, però espero que aquesta situació no arribi. És cert que tenim donacions de diferents empreses, particulars..., als quals els ho agraïm moltíssim.

Amb quin personal afronten la crisi (metges, infermeres auxiliars, etc.)? En fan falta més pel volum de feina que tenen?

El nostre pla de contingència ja contemplava fer l'hospital «més petit», suspendre l'activitat quirúrgica i proves no urgents, les consultes externes..., i tot allò que no sigui de risc vital per al pacient, i tot això ens permetia tenir gent de reserva per si el personal emmalaltia... Però tenir els recursos òptims per al dia a dia és complicat, tenint en compte que els pacients que tenim ingressats necessiten moltes cures d'infermeria, estan sols... Aquesta situació ens ha fet augmentar la dotació de personal, per això hem fet una crida per trobar professionals que puguin venir a treballar.

Quantes persones pot encabir la segona planta que s'ha destinat a aïllar els afectats per la Covid-19?

En el nostre pla de contingència teníem una previsió, la qual se'ns va quedar curta ja als primers dies. En l'actualitat tenim 53 pacients ingressats en la segona planta i amb capacitat de créixer encara una mica. També disposem de la resta d'unitats de l'hospital per poder atendre aquests i altres pacients.

S'han plantejat habilitar espai del nou hospital?

En el nostre pla de contingència estava previst i de fet així ho hem fet, de moment vam desplaçar l'hospital de dia d'oncologia a l'edifici nou i no descartem, si fos necessari, utilitzar algun altre espai.

Com es gestiona l'aïllament de les persones del personal sanitari del centre que han donat positiu a la prova?

El personal sanitari emmalalteix com la resta de població. Hem de ser molt curosos, i amb el primer símptoma els fem la prova o marxen a casa en espera de com evoluciona la seva salut per tal d'evitar riscos. Hem de vigilar no ser transmissors de la malaltia a la població, per això tenim tanta cura.

Les afectacions del personal sanitari són una dificultat afegida davant de l'actual situació. Com ho viuen?

Aquesta situació ens afecta a tots. Malgrat que el personal sanitari estiguem més o menys preparats per a algunes situacions, és realment dur el que estem vivint. Per tal d'ajudar el personal sanitari, s'està organitzant un grup de psicòlegs per donar-los suport.

Com a cap d'Infermeria, com està vivint aquesta situació?

És una situació molt complicada. Estem aprenent, és una adaptació diària, és una situació frenètica, però he de donar les gràcies a tots els professionals que estan col·laborant moltíssim per tal de sortir-nos-en i fer les coses bé.

Què en pensen els professionals sanitaris dels aplaudiments i el reconeixement que estan rebent dels seus conciutadans?

És un reconeixement valuós i important en aquests moment, però no som superherois, sinó uns professionals que tenim un compromís amb el pacient i amb la societat que sempre hem demostrat, i el fet que ara ens ho reconeguin d'aquesta forma, la veritat, és d'agrair. Esperem que, un cop hagi passat tot això, continuïn reconeixent la tasca que fem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit