Separar les tasques de pares i fills també és important i s'han de saber trobar les responsabilitats adequades en totes dues parts. «Com a mare que a més a més ha exercit de mestra, sempre vaig transmetre als meus fills que jo tenia la meva feina i ells la seva. Que jo no els faria fer la meva perquè em tocava fer-la a mi. I ells tampoc podien pretendre que jo fes la seva perquè els corresponia a ells», afirma Eva Bach.

Segons la pedagoga, «no ha de ser cap problema no tenir les solucions als problemes matemàtics o gramaticals que fan els fills». Si pregunten i els pares no ho saben respondre, el més adequat és admetre-ho obertament. «No podem saber de tot ni saber-ho tot. De fet, ni tan sols tenim la solució a tots els problemes de la vida. Jo no em posaria a buscar les solucions ni tampoc recorreria al Whatsapp de pares de la classe. Hi ha pares que ho fan, com també n'hi ha que estudien de nou per poder ajudar els fills a fer els deures. Jo no ho faria perquè, com deia, no em correspon», exposa Bach. El que segons la pedagoga sí que és feina dels pares és escoltar-los, donar-los suport emocional, motivar-los i oferir-los estratègies perquè s'espavilin ells mateixos a procurar-se aquesta solució. «De fet, fins i tot en el cas que tinguem la solució, tampoc és molt recomanable que els la donem. Els fem més bé fent que ho busquin i s'hi enfrontin ells i elles, i que hagin d'afrontar-ho i respondre personalment», acaba.

La casuística immensa de famílies i edats dels nens poden influir en les variables que han d'aplicar els pares pel que fa a l'educació dels fills en el confinament. No tots els nens poden tenir el pare o la mare constantment al seu costat, pendents d'ells tota l'estona i controlant la feina que fan. És per això que la pedagoga Eva Bach apunta que «les escoles ho han de tenir en compte, els alumnes han de poder treballar sols. A través de les tasques que es donin, s'hauran de fomentar les capacitats d'autonomia i autoaprenentatge».