El tancament dels centres educatius arran de la crisi sanitària de la Covid-19 ha obert una escena desconeguda fins ara a les llars amb infants en edat escolar. L'educació dels més menuts ha aparcat els marcs teòrics de l'escola i s'ha centrat en la recepció de les emocions ingrates que els ha tocat viure. És per aquest motiu que pedagogues recomanen als pares no exercir de professors i aprofitar la situació de crisi existent per transmetre ensenyaments vitals als fills.

Tot i que els professors segueixen guiant el camí lectiu dels infants de manera virtual, l'aprenentatge a casa no pot ser igual que el de l'escola i els pares són els que han de gestionar la muntanya d'emocions. En aquest nou quadre educatiu on els temaris han quedat interromputs, que els progenitors posin l'accent en les ensenyances vitals i l'atenció afectiva resultarà crucial per al futur dels infants.

Agnès Torras i Eva Bach, dues pedagogues bagenques, confirmen que l'enfocament del panorama educatiu dels pares s'ha de redirigir amb el confinament. Exposen que aquesta és una oportunitat per transmetre noves lliçons, autonomia i que pares i fills es redescobreixin, sense donar tanta importància als temaris escolars. «Els pares són pares i han de fer de pares, i els professors, de professors. No podem demanar ni esperar que ho facin. No obstant, hi ha unes lliçons que sí que cal que abordin a casa i són les lliçons de vida i d'humanitat que aquesta situació ens ha posat davant dels nassos», explica Bach. Segons Torras, els pares han de donar la importància que mereixen els deures i treballs que l'escola mana als fills, però «no els han de matxacar. La seva labor ha de ser la d'ajudar-los i donar consell, ja que els mestres segur que proposen coses que els nens poden fer, la seva feina és manar activitats possibles».

Escoltar, parlar i estrènyer llaços

Marcar uns horaris als nens per a les activitats escolars és essencial per treballar amb concentració. Però això no significa que s'hagi de treure importància a altres aprenentatges amb els fills que també poden servir per educar i reforçar la seva personalitat emocional. Agnès Torras afirma que «hi ha dues actituds fonamentals que els pares poden treballar: escoltar-se i parlar. Sense interferències de pantalles. Seure amb els fills i parlar de records, de què feien a la seva edat, de qui eren els avis. Reconstruir la història familiar dona un punt de reforç a la identitat i consolida la personalitat». El confinament ha fet que una bona part dels pares i mares no hagin d'estar a la feina tot el dia. Una convivència total i absoluta entre les dues parts. Eva Bach creu que això s'ha d'aprofitar, ja que «la vida ens ha servit el més important, vital i essencial dels currículums. Tancats a casa tenim, per primera vegada, temps per cuidar la nostra llar familiar i també la casa interior de cadascú. Dediquem-nos a millorar la comunicació, a estrènyer els llaços familiars i a reorganitzar els nostres temps, de manera que ens quedi espai per a converses, vivències, moments i temps essencials que no existien abans».