La restauració està patint de ple els efectes de la Covid-19 i molts negocis s'han reinventat per tirar endavant. El restaurant La Forkilla de Puig-reig n'és un exemple. Des del confinament que porten el menjar a domicili i a partir d'ahir els clients també el poden recollir al mateix establiment. Tot i això, només facturen el 10% del que feien abans. «Estem fent supervivència, pagar les factures i mantenir-nos», detalla la propietària, Sílvia Martínez.
Veuen «inviable» tornar a obrir el local i la terrassa amb les restriccions de capacitat i distàncies. «Al marge de les mampares, hauria de contractar un vigilant de seguretat per complir la normativa», afirma com a exemple del que creu impossible d'aplicar en el dia a dia.
Martínez admet que des del primer moment van decidir seguir treballant complint les condicions i les noves normatives i van apostar pel servei a domicili. «Hem extremat les precaucions i la higiene i als menús no posem producte cru per evitar la propagació del virus», detalla. A la pràctica, estan fent els mateixos menús i mantenint els proveïdors de sempre, i el que han canviat és el format. En lloc de servir el client al restaurant, aquests dies han portat el menjar a les cases. I cada setmana estan al cas del «que es pot fer i el que no» pel que fa a normativa. De fet, a partir d'ahir, el client pot recollir els menús a l'establiment si ho prefereixen.
L'emergència sanitària ha canviat el perfil del client que tenien. La capacitat econòmica és un dels factors que més pesen. «L'economia ha baixat per a tothom; la gent si es pot comprar la pizza al supermercat no ens la demanarà a nosaltres perquè val el doble, i si tenen temps ho fan a casa», detalla la propietària. En canvi, les persones que compren ara menjar a domicili és perquè van «col·lapsades de feina», com ara treballadors del sector sanitari, o perquè fan teletreball i tenen mainada i necessiten ajuda. També s'han trobat amb el cas de persones que estan «fartes» de cuinar i volen una alternativa.
Les celebracions com ara el dia de la mare o Sant Jordi també els han anat a favor i han animat les comandes. Tot i això, la facturació és mínima si es compara amb un període de normalitat. Ara mateix estan facturant el 10% del que feien abans. «El que estem fent és sobreviure i pagar factures. Ahir vaig arribar a casa plorant perquè em va arribar la factura de la llum, l'aigua, els autònoms, el lloguer... tot el que he fet aquest mes ha volat, però ens podem mantenir», admet amb resignació. «No se'ns ha perdonat res», lamenta.
La propietària del negoci es mostra molt crítica amb la gestió per la Covid-19 i les decisions «sense coherència ni sentit comú» que el Govern de Pedro Sánchez està prenent a nivell econòmic. En el cas de les terrasses i les limitacions de capacitat dels locals, Martínez creu que és del tot «inviable» i que, com ella, està el 90% de la restauració. El seu local permet una capacitat de 50 persones i, fins ara, tenia dotze taules a la terrassa. «Ara només en podré tenir dues, com puc pagar el treballador i la seguretat social complets amb dues taules de servei?», es pregunta. I afegeix que només els sortiran els números a aquells establiments de grans dimensions que tinguin desenes de taules. Tampoc veu clar que els ajuntaments permetin ampliar algunes terrasses si hi ha disponibilitat d'espai perquè, entre altres coses, crearà situacions de greuge.
I pel que fa a l'ocupació dels locals, aquí també ho veu impossible de poder complir. Dels cinquanta clients que tenia habitualment, ara només podrà deixar-ne entrar una dotzena. I posa un altre exemple: «Si em ve una taula de 4 persones i diferents nuclis familiars, els hauré de separar també per 1,5 metres de distància, segons el que diuen». Això vol dir que hauria d'assumir el cost de mampares de metacrilat i, malgrat tenir-les, no hi hauria garanties que els clients ho complissin.
