Dilluns 4 de maig del 2020, passeig de la Indústria (el Vall) de Berga. Llueix el sol. On fa un any se celebrava la fira multisectorial més important del Berguedà i una de les més destacades de la Catalunya Central, ahir hi regnava la nova tranquil·litat. Persones passejant el gos, i unes altres repetint una imatge habitual en època de Covid-19: fer cua. Gent en fila, separada, per comprar a les botigues d'alimentació o als súpers, per entrar a la farmàcia, per anar al banc, esperes al forn i als establiments que ahir reprenien l'activitat.

La majoria amb mascareta, molts amb guants i algun veí fins i tot amb visera de plàstic transparent com les dels ja famosos Equips de Protecció Individuals (EPI) més propis del món sanitari i assistencial. Aquest cap de setmana passat hauria estat de fira, però és evident que no n'hi ha ni rastre. Ni estands, ni parades de les entitats i dels productes d'agroalimentació, ni exposició de vehicles, ni les exhibicions gimnàstiques o demostracions castelleres. Res, ni ambient de fira.

La mostra, com tantes altres activitats previstes per a aquesta primavera, s'ha hagut d'anul·lar per l'estat d'alarma decretat per evitar la propagació del virus Sars-Cov-2. Ahir i avui , dimarts, fa un any que Berga va celebrar la seva dar-rera Fira de Maig, que té més de 400 anys d'història.

L'any 2019 la fira de Berga es va escaure els dies 4 i 5 de maig. Ja fa uns anys que se celebra el cap de setmana més proper a la seva data usual: l'1 de maig. El dissabte 2 de maig, però, al Vall només hi havia les parades de fruita i verdura del mercat setmanal, que s'ha mantingut obert durant tota la pandèmia perquè la població es pogués abastir de productes frescos a l'aire lliure. Res de fira, dissabte. Ni tampoc dilluns ni avui, dimarts. El consistori berguedà ja va anunciar al seu dia que enguany no n'hi hauria.

En els seus treballs sobre la mostra publicats a Regió7, Dolors Santandreu, historiadora berguedana, explica que «la notícia més antiga que ens parla d'una fira a Berga data de principi del segle XIV: el 21 d'agost del 1310, el rei Jaume II atorga a la vila la celebració de dues fires, de vuit dies de durada cadascuna». D'aquestes mostres, «una s'havia de celebrar per la Mare de Déu de setembre (8 de setembre) i l'altra per Sant Bris (13 de novembre)». La concessió es feia perquè Berga «creixi tant físicament com econòmicament. La mateixa raó esgrimiran els monarques del segle XVI per fer noves concessions de fires. Així, el 28 de maig del 1535, l'emperador Carles atorga a Berga el privilegi de celebrar una fira de tres dies de durada que havia de començar el dijous de la primera setmana de Quaresma».

Privilegis per fer fira

Uns anys després, «el 6 de desembre del 1547, el seu fill, Felip, príncep d'Astúries i futur Felip II, atorga a la vila de Berga el privilegi de celebrar una fira de 8 dies de durada que havia de començar l'1 de maig. Per tant, podem afirmar que la fira de maig té uns 473 anys d'antiguitat».

Dolors Santandreu exposa que malgrat tot «desconeixem la història i l'evolució» de la mostra perquè n'hi ha poques notícies conservades als arxius. Tot i així, se sap que l'any 1663 «no es va poder celebrar la fira de Quaresma per la inclemència del temps. El Consell de la Vila va canviar-la de data i es va celebrar més tard, els dies 23, 24 i 25 de febrer».

Una situació similar es va produir el 1726. I a principi del segle XIX, «durant la guerra del Francès, Rafael d'Amat i de Cortada va descriure en el seu dietari les fires de Quaresma dels anys 1811, 1812 i 1813. De les dues primeres deixa constància de la misèria dels temps, mentre que, en parlar de la tercera, mostra una Berga ja en plena recuperació. Aquell any, la fira va celebrar-se els dies 5, 6 i 7 de març, i el baró la descriu dient: «bon dia per la fira en esta vila de Berga i molt concorreguda de gent de totes edats, en un i altre sexo, i d'algunes lindas pageses a passejar-se, veure i comprar d'esta fira».