Afortunadament, aquesta és una història amb final feliç, que també n'hi ha enmig de la pandèmia del coronavirus. «En 68 anys que fa que som casats, mai havíem estat tant de temps separats». Ho expliquen el matrimoni format per Joan Salada Solà ( 6 del juny del 1926 , Valldetina d'Oristà) i Maria Costa Fíguls (18 de gener del 1931, Casserres) Acostumats a veure's cada minut del dia, se'ls ha fet costa amunt estar separats durant pràcticament un mes, del 7 al 30 d'abril. La separació ja superada ha estat un trasbals. La culpa: la Covid-19 que no han tingut però que els ha obligat a viure aïllats, separats l'un de l'altre, fins que no han tingut els resultats de les proves PCR, que han estat negatius.

Tots dos viuen a la residència Sant Roc de Gironella. El 7 d'abril, la Maria «no es va trobar bé», explica Montse Cutal, directora de la residència gironellenca. Per aquest motiu, se li va aplicar el protocol del coronavirus «i se la va aïllar», tot i que llavors encara no se li havien fet «proves diagnòstiques». Va estar aïllada a la seva habitació fins al 30 d'abril, «quan vam tenir els resultats de les proves PCR, que van ser negatius», detalla la directora del centre.

Mentre ella estava aïllada, el 19 d'abril va ser el Joan que es va trobar malament i per això «també se'l va aïllar» explica Cutal. De la mateixa manera que la Maria, el 30 d'abril també va saber que les proves havien descartat que tingués la Covid-19. A partir que el resultat dels dos PCR van doanr negatiu s'han pogut retrobar.

L'aïllament ha estat un petit trasbals. El Joan confessa que «intentava pujar a veure la Maria però aquelles mosses sempre m'enxampaven». Per la seva banda, la Maria no estava preocupada pel Joan «perquè sabia que estava ben cuidat» pels professionals de la residència gironellenca.

Després d'unes setmanes d'incertesa i aïllament, s'han retrobat i han recuperat les seves rutines plegats. Estan tranquils. Tot i això troben a faltar veure el seu fill Arcadi i també sortir a passejar a fora.

Coincideixen a afirmar que aquesta no ha estat la pitjor experiència que han viscut sinó que ho va ser la mort de dos dels seus tres fills. «Això va ser molt pitjor». Ara, troben que serà «molt difícil» tornar a la normalitat

Fills del tèxtil

Les trajectòries professionals del Joan i la Maria podrien ser la de moltes persones que a la meitat del segle XX, i abans i tot, van deixar la vida als masos de pagès per entrar a treballar a les fàbriques de colònies tèxtils, en el seu cas al Llobregat. La pagesia no donava per viure i les famílies del camp buscaven noves formes d'ingressos per guanyar-se les garrofes i mantenir-se.

Quan Joan Salada va néixer va morir el seu pare i la mare va quedar vídua amb 6 fills. De Valldetina d'Oristà van anar a viure a Prats de Lluçanès fins a l'any 1941. Als 14 anys va començar a treballar a la fàbrica tèxtil de Viladomiu Nou (Gironella).

Per la seva banda, Maria Costa és filla de Casserres i té un germà. També va començar a treballars als 14 anys a la fàbrica de Cal Vidal i, després, a Viladomiu Nou . Allà, enmig del soroll dels telers, va ser on va conèixer el Joan. Van festejar i es van casar el 15 de maig de l'any 1952, aquest divendres farà justament 68 anys. Ja com a matrimoni es van instal·lar a la colònia de Viladomiu Nou. Van tenir tres fills: Arcadi, Lluís i Miquel. Malauradament els dos darrers van morir fa uns anys. Tenen 5 nets.

Van deixar el pis de la colònia viladomiuenca per instal·lar-se en una casa també del terme de Gironella però a Cal Bassacs. Amb el pas dels anys, la Maria va començar a anar al centre de dia de la residència Sant Roc, mentre que el seu home hi anava a dinar. Finalment, van acabar ingressants tots dos a la residència. I fins ara.