Manel Escobet fa mig segle que retrata els canvis que viu la societat berguedana amb les seves càmeres. El de l'Ascensió és un ple que no se sol perdre i calcula que l'ha cobert en les darreres tres dècades. Ahir, però, a la sala de sessions de la casa gran berguedana no hi havia ple per retratar. La sessió es va fer de forma telemàtica i es va poder veure per YouTube. «Aquest ple em té una mica desconcertat, a mi m'agradaria plasmar-ho fotogràficament per a la història i no sé què retratar!», feia broma. Va comparar retratar el ple d'ahir a la pantalla de l'ordinador «amb el que van fer els pioners que van fotografiar quan l'home va arribar a la Lluna, també es va retransmetre en directe. M'hi sento identificat. Van fer una cosa que aleshores potser semblava absurda». Admet que «malauradament ens ha tocat viure un moment i uns fets històrics». Escobet no va poder cobrir el ple de l'Ascensió. I va viure la matinal a la seva botiga al carrer Major, cal Luigi, amb l'aparador vestit de Patum (a la foto) compartint un vermut que van preparar els veïns, una més de les iniciatives dels veïns durant aquest confinament. No hi va faltar un tabal petitet.