Lamentablement de Patum se n'ha deixat de fer força vegades al llarg de la història. Entre molts altres documents, en recull força testimonis el Dietari de Pau Anfruns (1844-1878) conservat a l'Arxiu Comarcal; n'és un exemple la cita del 1847, temps de molta misèria. Diu el dietari: «Prova de son mal estat (de Berga), es lo haber abandonat la gran Patum, que tots anys distingeix esta vila en las festas de Corpus». Queda clar que Corpus i Patum no són sinònims, la Patum se celebra els dies de Corpus. En el passat els actes religiosos tenien molta rellevància ciutadana, la Patum sols era el moment de «bullícia». Amb el temps la Patum s'ha anat eixamplant i la part religiosa s'ha aprimat.

Històricament els administradors ho eren de Corpus, per tant es feien càrrec de funcions religioses, processons, etcetèra, i sobretot de les festes de barris que seguien. La Patum en la seva major part era sufragada per l'Ajuntament. En cas de penúria, guerra o altres calamitats públiques el primer que se suprimia era la Patum i gairebé sempre es mantenien els oficis religiosos. Per aquest motiu la llista d'administradors és més completa que les Patums efectivament realitzades.

El 1931 l'Ajuntament republicà va suprimir les festes de barris i els administradors, la Patum ja la pagava l'Ajuntament: no calien. Els actes religiosos eren independents.

Amb el franquisme es reinstauraren els administradors, i se'n va fer el protocol el 1957. El nou llibre d'administradors no s'obrí fins al 1993, per proposta de l'Arxiu, es decidí incorporar els caps de colla, i el costum de fer-los signar, a més d'acollir també notables il·lustracions patumaires. Va ser un tema de sentit històric, entenent que la memòria col·lectiva és a l'arrel de la nostra identitat.

El ple de l'Ascensió d'enguany ha decidit no fer Patum per Corpus, per tant no s'han recollit signatures d'administradors i caps de colla al seu llibre, successor dels que d'una manera contínua van del 1619 al 1931, i que són conservats a l'Arxiu.

Deixarem constància al llibre nou del període tan especial que vivim, perquò en el futur ajudi a evocar aquesta època.

Encara potser hi serem a temps si finalment es decideix fer tandes de Patum a la tardor, tampoc seria el primer cop: va ser sonada la Patum del 1876, a l'acabament de la tercera carlinada, el desembre!, i n'hi ha altres l'octubre i el novembre! Patums extraordinàries, com ho seria la d'enguany si fos per celebrar el final de la pandèmia.

El dietari de Pau Anfruns, així com els llibres d'administradors, i els programes de la Patum són consultables íntegrament a la pàgina web de l'Arxiu Comarcal del Berguedà.