Les trucades a l'Ajuntament de Vallcebre (Berguedà) per saber si el poble té habitatge disponible per anar-hi a viure han crescut notablement arran de la covid-19. Segons el seu tinent d'alcalde, Jordi Lapuente, la crisi del coronavirus ha fet créixer l'interès per anar a viure als pobles, bé perquè han perdut la feina i es plantegen un futur nou en un altre lloc, bé perquè ara les empreses potencien més el teletreball.
Aquesta situació, però, posa sobre la taula problemes endèmics, com la falta d'habitatge assequible, la manca d'ocupació o uns serveis deficitaris, sobretot pel que fa a internet.
Exemples com el de Vallcebre es repeteixen en altres llocs del país. El Jordi té dos fills en edat escolar i la seva dona treballa en una llibreria que ha hagut d'aplicar un ERTO per culpa del coronavirus. Quan el confinament els va enganxar a la seva segona residència, a Vallcebre, ell i la seva família no van dubtar a quedar-s'hi. En aquest petit poble als peus del Pedraforca, hi han passat un confinament «més amable» que el que hauria estat al seu pis de l'Hospitalet de Llobregat.
«Aquí el risc és molt menor i, amb aquest entorn, ho hem tingut molt més fàcil a l'hora de gestionar la feina amb els nens», explica. Aviat, però, quan l'empresa de la seva dona aixequi l'ERTO, ell i la seva família hauran de tornar a l'Hospitalet, però amb la crisi actual no descarta canviar la seva vida a la gran ciutat per la tranquil·litat de Vallcebre, el poble natal de la seva mare.
Com ell, cada cop són més les persones a qui el coronavirus els està fent replantejar la seva vida actual. Conscients que l'epidèmia encara no s'ha acabat i que hi pot haver més rebrots que obliguin a nous confinaments, hi ha qui aposta per fer un canvi de vida i canviar la ciutat pel poble.
A l'Ajuntament de Vallcebre cada dia es reben diverses trucades de gent interessada per anar-hi a viure. El problema, però, és que l'oferta d'habitatge és molt minsa i els preus són elevats per les segones residències i, des de fa un temps, també pels pisos turístics. La falta d'ocupació també és un problema afegit.
El seu tinent d'alcalde, Jordi Lapuente, té clar que, per lluitar contra el despoblament, cal potenciar l'habitatge, les oportunitats laborals i serveis bàsics com la connexió a Internet.
«Fa mig segle, el poble tenia més de 1.000 habitants i ara en tenim 300, la meitat dels quals són de segona residència», subratlla Lapuente.
La falta d'habitatge també és un problema per als joves del poble. «Molts hem d'acabar marxant perquè no trobem lloc per viure ni feina. Si vols treballar al tercer sector, ho tens bé, però si no has de marxar», explica un d'ells.
