Així consta en aquest treball que la Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Vallcebre recentment. L'estudi conclou que l'estabilitat de l'edifici, d'origen romànic i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), «no està compromesa a curt i a mitjà termini i preveu un monitoratge i actuacions de consolidació per millorar el seu estat».
Els tècnics han detectat que el temple vallcebrenc presenta «una deformació molt acusada en la façana sud, on hi ha tres contraforts. S'hi detecta un desplaçament cap a migdia en la seva part superior de més de 50 cm, segurament produït pel moviment sísmic esdevingut a Catalunya el 1428, que també hauria provocat l'aparició d'esquerdes a l'absis i als murs laterals».
L'anàlisi que han fet els tècnics es basa en els resultats d'un estudi geotècnic, d'una excavació arqueològica, d'una anàlisi d'estabilitat i també d'un aixecament de plànols i una hipòtesi historicoconstructiva de l'edifici.
La petita església -i cementiri- de Sant Julià de Fréixens està ubicada al terme municipal de Vall-cebre. Està ubicada fora del nucli urbà a tocar de la carretera B-400. La nau és del voltant del segle XI i l'absis una mica posterior, entre els segles XII i XIII, tot d'època romànica i amb ampliacions producte de diferents fases constructives posteriors. El campanar i la rectoria adossada a ponent, com la volta de la nau central i els contraforts, segurament es van bastir en diferents etapes del segle XVIII. Més recentment, en la dècada del 1990, es va renovar la teulada i es van reforçar les voltes.
