Desenes de fulards i camises penjades als balcons de Gironella l'11 de maig homenatjaven la figura de Sebastià Montraveta, el Sebas. Montraveta va ser el pare de l'escoltisme a Gironella i tot un referent per a generacions de joves als quals va saber transmetre la seva bonhomia i l'amor per l'educació i la natura. El Sebas, que vivia a la Residència Sant Roc i havia donat positiu per coronavirus, va morir el 10 de maig a l'hospital de Berga als 92 anys.

Sebastià Montraveta Fusté va néixer el 10 d'octubre del 1927 a Gironella, on va viure tota la seva vida. El Sebas no es va casar i tampoc va tenir fills. Va viure sempre a casa de la seva germana Ramona, fins que fa uns tres anys es va traslladar a la residència. Durant la seva vida laboral va treballar en una tintoreria propietat de la família i posteriorment al despatx de la fàbrica de la colònia de Cal Metre. Montraveta va ser un dels fundadors de l'Agrupació Escolta Ausiàs March de Gironella, l'any 1973. Abans d'això, als anys seixanta, ja havia estat l'ànima de les Colònies de Peguera, uns campaments diocesans on ell tenia un gran protagonisme. També va ser membre i impulsor del Club Sant Jordi, una entitat de cultura i lleure que va ser l'embrió de l'agrupament escolta de Gironella. Montraveta, juntament amb mossèn Miquel Farràs, va tirar endavant la iniciativa per donar als joves gironellencs una sortida engrescadora que els aportava amor per la natura i el país.

Al llarg de 52 anys, va ser el pilar que va sostenir l'activitat al cau de Gironella. Aquesta era la seva gran passió i cada cap de setmana intentava transmetre als joves uns valors escoltes en els quals ell creia fermament. El Sebas tenia molt arrelat l'escoltisme i opinava que la millor manera d'aprendre era a través del joc, i el cau era un lloc ideal per viatjar, descobrir i, el més important, educar. En reconeixement de la seva tasca durant tantes dècades, l'any 2005 l'agrupació gironellenca va decidir adoptar el nom d'Agrupació Escolta i Guia Sebastià Montraveta. Un gest que farà que la feina i el record del Sebas perduri per sempre.

Montraveta era una persona senzilla, honesta i humil. Tenia una personalitat tranquil·la, respectuosa, i servicial. Era així al cau, però també en el seu entorn familiar, sempre disposat a ajudar. Tot i que els infants sempre feien alguna malifeta durant els campaments, ell mai va tenir cap mala paraula. Aquesta manera de ser va fer que el Sebas es gua-nyés l'estimació dels joves que van tenir el plaer de compartir sortides amb ell. Ningú en parlarà malament i els que el coneixien també destaquen el seu agut sentit de l'humor. Sempre intentava divertir amb frases enginyoses com «cantimplora, cantimriu» o «tanca la porta cagarro fred».

El seu llegat no quedarà gravat únicament en l'educació i el record dels joves del poble. Montraveta tenia l'afició de recopilar tot el que es feia a les excursions de les Colònies de Peguera i del cau. Va cedir al Bisbat de Solsona un gran arxiu amb tota la documentació i al cau tenia un despatxet on passava hores i hores documentant imatges i arxius de les sortides. Com deia el Sebas, «l'home és com una bicicleta, si s'atura, cau».