26 de juny de 2020
26.06.2020
Regió7
LES VIDES DARRERE LES XIFRES

Un home, una maleta i un viatge sempre a punt

Joan Munté Pedrol va morir de covid-19 als 66 anys després de ser atès a Berga i a l'UCI de l'Hospital d'Igualada. Va ser alcalde, conseller comarcal, mecànic en llocs com grues Buscall i la tèrmica de Cercs, i, sobretot, un gran viatger

25.06.2020 | 22:50
Joan Munté amb la seva companya |

Joan Munté Pedrol era mecànic de professió, però entre els anys 80 i 90 va tenir càrrecs de responsabilitat política com a alcalde d'Olvan (per Convergència i Unió) i com a conseller comarcal. I aquests anys li van obrir les portes a una passió, el turisme i els viatges, sobretot al nord d'Europa, i a una nova vida. Munté va néixer al Masroig (Priorat) el 19 d'octubre del 1953. Els seus pares, el Gaspar i la Teresa, es van traslladar al Berguedà quan ell encara era molt jove, i aquí es pot dir que va créixer i va formar el seu entorn familiar i d'amics. Ha mort en la pandèmia de la covid-19, als 66 anys, atès en última instància en una UCI de l'Hospital d'Igualada (Berga no en té cap), en les setmanes de màxima duresa de la crisi sanitària. Van viure a Cal Rosal, nucli que té la curiositat d'estar a cavall de tres municipis. Es va casar i va tenir 3 fills, però va quedar vidu.

La política, però, li va permetre tenir una nova oportunitat a la vida. En el seu pas pel Consell Comarcal va conèixer Josefina Comellas Vila, que va ser la directora de l'Àrea de Turisme del Berguedà, que es va crear justament en el període en què Munté era conseller comarcal.

Joan Munté i Josefina Comellas van treballar en diversos projectes de turisme familiar, turisme actiu, i de dinamització del sector a la comarca. Fonts familiars expliquen que «tots dos eren persones molt modernes i innovadores, molt obertes als canvis, i per això es van entendre molt bé».

Munté i Comellas es van casar el 2010, van crear una empresa, Iniciatur (Iniciatives de Turisme Interior SL), una consultoria en l'àmbit turístic, i també van posar en marxa i gestionar durant molts anys l'Associació de Càmpings de Muntanya del Pirineu Català. Van treballar promocionant el territori en fires, jornades i trobades del sector per tot Europa. Com a parella van tenir una vida molt activa. «Els agradava moltíssim viatjar (Europa, Amèrica, Espanya, per tot arreu, en vaixell, avió i cotxe). Els agradava molt el nord d'Europa i procuraven anar-hi sovint, en cotxe, amb una aturada a París, que era a la seva llista top five de ciutats.

Els que els van conèixer en aquesta dècada de relació saben que tots dos eren molt aficionats a la gastronomia, a anar a menjar a restaurants, però també exercien com a amfitrions de «dinars i sopars molt innovadors i espectaculars que ells mateixos havien preparat» . Ell era molt aficionat a la cocteleria. En un altre àmbit, practicava el ball de saló, i havia estat vinculat a un grup d'una escola de Manresa.

Munté era mecànic de formació i professió, i havia treballat en diferents empreses, com ara muntant grues a Buscall, però on va passar més anys de la seva vida laboral va ser a la central tèrmica de Cercs, on va entrar a treballar el 19 de juliol del 1982, com a mecànic de manteniment. Més endavant va ser tècnic de planificació de manteniment mecànic de la central. Hi va treballar fins al tancament, el 2011. Aleshores es va prejubilar, però es va mantenir molt actiu en altres àmbits.

Explica la família que «era una persona molt generosa» i amb una gran voluntat de participar en la vida social. Darrerament residia al barri de la Font del Ros, i era el tresorer de l'associació de veïns d'aquest sector.

Des d'aproximadament el 2016 Josefina Comellas va desenvolupar una malaltia degenerativa, però això no va aturar les ganes de viure i viatjar. Tant és així que quan es va decretar el confinament acabaven de tornar d'un viatge a Menorca, i tenien encara previstos dos viatges per a aquesta primavera.

Era un home afable, conversador, que ha deixat molts amics i coneguts. Va ingressar a l'hospital de Berga el dimarts 31 de març i el van traslladar a l'hospital d'Igualada el dia 2 d'abril perquè el seu estat de salut havia empitjorat molt. Va batallar dues setmanes més contra la covid-19, però finalment va morir el dia 19 d'abril.

A la família li va sorprendre la mort d'una persona que abans de la pandèmia se sentia vital i amb ganes de mantenir l'activitat. Amb tot, potser per una coincidència, o potser per una intuïció, pocs dies abans d'emmalaltir havia explicat un somni que havia tingut en el qual veia els seus pares, com si el retrobament fos proper. Per als que l'han acompanyat, 66 anys era una edat molt jove, per deixar-los.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook